Els papers continuen sent la peça central de com es comparteix i s’avalua la ciència avui. Però el sistema que els sosté està sota pressió. El model clàssic d’avaluació basat en la producció bibliogràfica perd credibilitat, mentre creixen noves formes de frau i apareixen iniciatives estructurals de desinformació.
Aquest va ser el fil conductor de la sessió científica “Del factor d’impacte a la desinformació”, a càrrec de Jordi Camí, director general del PRBB, i organitzada pel Grup de Bones Pràctiques del PRBB el passat novembre.
Un model “acorralat” per les seves pròpies regles
A la seva xerrada, Camí connecta diferents temes amb què moltes persones investigadores segur que s’hi senten identificades: pressió per publicar, models d’avaluació que encara es basen en la producció bibliogràfica i una cultura científica on la pressió per publicar acaba passant per davant del rigor, la transparència i la contribució real i innovadora a la ciència.
A més, Camí planteja una idea incòmoda però molt actual: quan la carrera científica es recolza sobretot en mètriques i volum de publicacions, el sistema es torna més vulnerable. No només perquè incentiva dreceres, sinó perquè facilita que actors externs explotin les febleses del circuit editorial. Segons Camí, ja no parlem només de casos aïllats de mala praxi, sinó d’un entorn on la integritat esdevé un repte sistèmic, i on les respostes també haurien de ser-ho.
Quan el frau es converteix en negoci
La sessió també va posar el focus en la “indústria del frau”, que segons Camí no para de créixer i evolucionar, i posa en risc tant la credibilitat de la comunitat científica com la de les institucions acadèmiques. Tal com explicava, cada any es creen noves revistes per augmentar les anomenades “autocites”, fins i tot amb perfils falsos en plataformes com ResearchGate i publicacions que reutilitzen continguts —o els plagien— per incrementar el nombre de papers d’una institució i les seves cites.
“El sistema de comunicació científica de referència, els papers, està immers en una crisi d’integritat sense precedents”.
Jordi Camí, director del PRBB
En termes pràctics, això vol dir que les institucions han de pensar més enllà de detectar i penalitzar fraus. Cal crear activament un entorn que afavoreixi les bones pràctiques: formació, procediments clars i incentius i reconeixement basats en la qualitat i la integritat, i no només en la quantitat. Aquest és, precisament, un dels missatges del Codi de Bones Pràctiques Científiques del PRBB, que posa l’accent en la responsabilitat institucional —i no només individual— de mantenir la integritat científica.
IA generativa: una nova “mutació” del problema
A aquest panorama s’hi afegeix una novetat que està canviant el ritme de tot: la Intel·ligència Artificial (IA) generativa, capaç de produir textos, imatges o materials amb aparença científica a gran velocitat. Camí descriu aquest moment com una “nova mutació” de l’escenari, que obliga a repensar controls, transparència i cultura de bones pràctiques.
Això no vol dir que la IA sigui el problema. Però sí que cal parlar d’ètica i IA, impulsar normatives més estrictes amb estàndards clars i transparents, i reforçar una cultura on la rendició de comptes no es dilueixi.
Arribats aquí, és inevitable preguntar-se si el model actual de publicació científica té o no els dies comptats.
Pot el model d’avaluació de la ciència sobreviure sense canviar?
Camí tanca el cercle amb la pregunta que avui es fan moltes institucions: si la credibilitat està en dubte, té sentit que el model d’avaluació de la ciència continuï com fins ara? I si no, quines alternatives prou sòlides tenim?
Si parlem d’avaluació, ja hi ha alternatives en marxa. Per exemple, els CV narratius i altres enfocaments que busquen reconèixer contribucions més enllà de la llista de publicacions.
En realitat, aquest debat no comença avui: fa anys que existeixen iniciatives internacionals que demanen deixar d’utilitzar el factor d’impacte i altres mètriques com a drecera per mesurar la qualitat. La més coneguda és la Declaració de San Francisco sobre l’Avaluació de la Recerca (DORA), que recomana no fer servir mètriques basades en revistes —com el Journal Impact Factor— com a substitut de la qualitat d’un article o de la contribució d’una persona investigadora.
A Europa, l’impuls més recent va de la mà de l’Acord per Reformar l’Avaluació de la Recerca de la Coalició per a l’Avanç de l’Avaluació de la Recerca (COARA), que proposa ampliar què es valora (resultats diversos, ciència oberta, col·laboració, integritat, impacte, etc.) i reduir incentius que acaben alimentant males pràctiques.
Si t’interessa el tema, pots explorar més continguts a El·lipse sota l’etiqueta Bones Pràctiques Científiques.
