El 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua. Parlem amb Cristina Villanueva, cap del Programa de Contaminació de l’Aigua de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), sobre la relació entre els contaminants de l’aigua i la salut, el seu camp d’estudi. Se centra especialment en els subproductes de desinfecció de l’aigua, als quals estan més exposats, ja que es troben en totes les aigües potables tractades.
Què són els subproductes de la desinfecció que trobem a l’aigua?
Són compostos químics que es generen quan el desinfectant, normalment el clor, reacciona amb la matèria orgànica. La cloració ha estat un avanç per a la salut pública que ningú qüestiona. Tot i això, hi ha uns danys col·laterals: es formen centenars de compostos químics no desitjats. Alguns són volàtils i es poden inhalar, altres són permeables a la pell…
Què sabem dels seus efectes?
Uns dels efectes més comunament associats amb l’exposició durant molts anys a aquests compostos és l’augment del risc de càncer de bufeta. Amb d’altres càncers, l’evidència no és tan clara. Un estudi que acabem de publicar analitzant 2.000 dones amb càncer de mama no va mostrar cap associació entre l’exposició als trihalometans, els primers subproductes descoberts en els anys setanta, i el risc de càncer de mama.
Què més hi ha a l’aigua que consumim?
L’aigua s’impregna de tot el que hi ha en l’ambient per on circula. Per exemple, en l’aigua dels rius, que després s’utilitza per potabilitzar, s’han trobat residus de medicaments, productes de cosmètica, filtres solars, etc. Hi ha contaminants regulats i també els denominats “emergents”, que no s’analitzen.
“En l’aigua dels rius, que després s’utilitza per potabilitzar, s’han trobat residus de medicaments, productes de cosmètica, filtres solars, etc.”
Quina aigua hem de beure? L’aigua de l’aixeta filtrada és la millor opció?
No puc fer recomanacions perquè no hi ha prou evidència. El que és segur és que l’aigua de l’aixeta ha de complir una normativa estricta. L’aigua embotellada compleix una regulació molt més laxa, no s’analitzen ni de bon tros el nombre de compostos químics que es miren a l’aigua de l’aixeta.
Sobre els filtres, en realitat sabem molt poc: redueixen alguns contaminants, però també podrien disminuir l’exposició a compostos que poden ser positius. Per exemple, l’aigua dura s’ha associat a la protecció de la malaltia cardiovascular. Així és que no sabem si és tan bo beure una aigua molt desmineralitzada. Ara bé, l’aigua embotellada genera una quantitat de residus plàstics molt gran. Hem de preguntar-nos si volem contribuir a aquest greu impacte ambiental.
L’ampolla de plàstic té implicacions per a la salut?
Les investigacions han demostrat que els components del plàstic poden migrar cap a l’aigua en condicions extremes (calor, altes temperatures, etc.). Però hi ha molt poca evidència que aquesta contaminació tingui un impacte en la salut humana, així és que no crec que sigui motiu de preocupació.
L’aigua de l’aixeta de Barcelona es pot consumir sense problema?
Des del 2010, s’ha millorat molt amb relació als subproductes de la desinfecció. Les plantes de tractament han hagut de fer uns canvis per complir la llei. Podem dir que, en principi, tenim una aigua segura. L’Agència de Salut Pública de Barcelona fa seguiment i la ciutadania pot demanar que s’analitzi l’aigua del seu edifici si tenen canonades de plom, que se sap que és neurotòxic.
La qualitat de l’aigua de l’aixeta no és la mateixa a tot arreu. De què depèn?
Els principals determinants en la qualitat són les característiques de l’aigua abans de ser tractada. L’aigua subministrada a l’Àrea Metropolitana de Barcelona prové principalment de rius i embassaments, i la seva qualitat varia d’una font a una altra. L’aigua del riu Llobregat no és la mateixa que la del Ter. Com millor sigui la qualitat de l’aigua a la seva font natural, millor serà la qualitat de l’aigua que sortirà de l’aixeta.
Un altre factor que influeix en la qualitat és el mètode utilitzat per tractar l’aigua. En aquest aspecte, hi ha diferències considerables entre ciutats. Per exemple, a Madrid i al nord d’Espanya hi ha molta més aigua disponible i la seva qualitat és millor. A Catalunya, on el clima és sec, no tenim tanta aigua i l’hem de reutilitzar més.
“A Madrid i al nord d’Espanya hi ha molta més aigua disponible i la seva qualitat és millor. A Catalunya, on el clima és sec, no tenim tanta aigua i l’hem de reutilitzar més.”
També estàs estudiant un altre compost: el nitrat. Podries explicar una mica més sobre aquest?
Les principals fonts del nitrat que trobem a l’aigua són els fertilitzants utilitzats en l’agricultura. L’aigua de la pluja fa que caiguin a les aigües subterrànies i als rius. El nitrat també s’associa amb la ramaderia intensiva ja que està present en els residus dels animals que sovint contaminen les aigües subterrànies. L’ús domèstic és una altra font de nitrat, bastant menys important però. El nitrogen també és un element que trobem a la natura. El que ha passat és que hem alterat el cicle natural del nitrogen.
I què sabem de les possibles conseqüències del nitrat en la salut humana?
El nitrat per sí sol no és un problema, però els bacteris de la nostra boca el redueixen a nitrit. Un dels problemes més detectats és una malaltia anomenada metahemoglobinèmia o síndrome del nadó blau: el nitrit interfereix amb la capacitat de la sang de transportar oxigen, provocant asfixia. Aquesta malaltia s’ha vist sobretot en nens alimentats a base de llet de fórmula feta amb aigua que conté elevats nivells de nitrat. La ingesta de nitrat també genera nitrosamines, que han demostrat causar càncer en experiments al laboratori.
La legislació que regula l’aigua potable assegura que aquesta no arriba a aquests nivells tan elevats, però la qüestió és si l’exposició a nivells més baixos al llarg de la nostra vida pot acabar provocant càncer. Aquesta és una pregunta sobre la qual els investigadors encara hi estan treballant.
Per acabar, una pregunta personal. Quin tipus d’aigua beus?
A casa, bec agua de l’aixeta filtrada.
