Clara Marín Carballo, coordinadora de policy (ISGlobal): “Fem de pont entre el coneixement científic i les polítiques”

Aquesta metgessa ens parla sobre què és fer policy, què la va portar a interessar-se en la salut pública i quin camí ha seguit per arribar a aquesta feina.

Clara Marin

És metgessa, però treballa en policy a ISGlobal. El que més li agrada és estar en contacte amb molta gent diferent, perquè et fa una persona més tolerant.

Clara Marín Carballo treballa com a coordinadora d’anàlisi de polítiques (policy) a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Ens explica que les investigacions científiques es realitzen per trobar solucions i respostes que puguin ajudar a la població, però a vegades no tenen l’impacte desitjat en la societat. De fet, s’estima que, si no es fa res proactivament, el coneixement científic triga entre 13 i 15 anys a tenir algun impacte en política. Però aquest temps es pot reduir fent policy.

I en què consisteix fer policy? “Es tracta d’agafar el coneixement científic i fer de pont cap a les polítiques; traduir l’evidència perquè pugui ser utilitzada per crear polítiques públiques eficaces, en el nostre cas de salut. Aquest procés de ‘traducció’ l’anomenem translació“, diu Marín Carballo. En aquesta entrevista ens explica més sobre aquesta professió.

Agafem el coneixement científic i fem de pont cap a les polítiques”
Clara Marín Carballo (coordinadora de policy, ISGlobal)

En què consisteix la feina de coordinadora de policy?

Des del departament de policy, la nostra missió és fer una translació del coneixement científic fins a la política, perquè es creïn polítiques públiques de salut. Així que la feina consisteix a entendre l’evidència científica, conèixer també el procés d’elaboració de polítiques i crear els missatges i els canals perquè el coneixement científic arribi a la política.

En funció de qui sigui el prenedor o prenedora de decisions, t’has d’adaptar. Normalment traslladem el nostre coneixement a través de documents on s’exposa l’evidència d’una manera accessible. Es creen arguments basats en això i es fan recomanacions basades en la realitat de les polítiques.

Per què és important fer policy?

Sabem que la investigació, crear coneixement nou, és molt important, però crec que hem de tenir sempre present que un dels objectius de crear aquest coneixement és que tingui algun impacte en la societat. No podem permetre’ns que tot el coneixement que estem generant no arribi a les persones ni a la seva salut, per això és molt important que hi hagi gent que estigui una mica al mig, que entengui el coneixement científic i que entengui el procés de creació de polítiques. Que tingui aquesta capacitat de ser un pont perquè l’impacte es doni en poc temps.

Un dels objectius de crear coneixement nou és que tingui algun impacte en la societat. Per això cal gent que entengui el coneixement científic i el procés de creació de polítiques.

I com decidiu els temes sobre els quals fer policy?

És un procés multifactorial. Estem entre el pull i el push. La majoria de vegades passa el push; tu empenys i dones recomanacions. Tenim establertes línies de treball de gran importància per a la salut global, com una línia de preparació i resposta a emergències sanitàries o línies sobre clima. A més, tenim una línia de prospectiva, on ens informem de temes emergents perquè seran importants en el futur, com la intel·ligència artificial en salut o la descolonització de la salut global.

I a vegades passa el contrari: hi ha un pull. Des del govern et truquen i et demanen evidències i recomanacions. Això és el que va passar durant la pandèmia de la covid, per exemple.

Com és el teu dia a dia?

El meu dia a dia és molt variable, com la feina en si. A vegades estem de viatge en un projecte científic de política sanitària, hi ha dies que estem en un esdeveniment a Madrid amb prenedors de decisions i hi ha dies que estic a casa amb el meu portàtil fent una revisió de literatura científica per escriure un document de recomanacions. Varia molt; és una feina molt poc monòtona.

Per què vas triar aquest camí professional?

A mi sempre m’ha interessat molt la dimensió social de la medicina i de la salut. Entenc perfectament la gran importància d’un hospital, un centre de salut, el diagnòstic, el tractament; però al final em semblava que això era molt a nivell individual. Sempre m’ha interessat anar una mica més enllà i veure com es pot influir en la salut de la població a nivell preventiu, però també a nivell social, per això vaig triar aquesta especialitat. I, d’altra banda, també m’interessava molt el tema de les polítiques, per això em vaig anar especialitzant en aquest camp.

Sempre m’ha interessat anar una mica més enllà i veure com es pot influir en la salut de la població a nivell preventiu i a nivell social.

Com has arribat fins aquí?

Vaig estudiar medicina i després vaig fer el MIR en l’especialitat de Medicina preventiva i salut pública. És una especialitat molt peculiar, perquè és un camí formatiu molt diferent del que fan altres residents. En el nostre primer any fem un màster de salut pública i treballem a l’hospital en temes de medicina preventiva.

Jo em vaig especialitzar a l’Hospital Clínic, que em va donar bastanta llibertat perquè triés el meu camí formatiu. Vaig fer un màster de Gestió i polítiques públiques i quan vaig acabar la residència vaig començar directament com a coordinadora de policy a ISGlobal. També vaig estar treballant a Xile durant la pandèmia amb migrants i vaig estar al Marroc portant projectes de cooperació.

Hi ha altres camins per acabar treballant en policy?

Sí, definitivament. El nostre equip és multidisciplinari, i de fet és una necessitat de la feina. No podríem estar en un equip només metges fent això. Hi ha moltíssimes carreres i opcions formatives, l’únic important és ser capaç de comprendre una mica aquesta part científica i la part més política.

Com és el teu equip humà de treball?

Oficialment al departament som 4 persones. El director és economista, una altra companya és com jo, especialista en salut pública, i un altre company és politòleg. També treballem de manera molt propera amb una altra persona del departament d’Advocacy; ella és advocada.

Quina és la diferència entre policy i advocacy?

La diferència és que advocacy treballa més a nivell legislatiu, estan sempre en converses amb parlamentaris i parlamentàries. Es fa des d’un nivell tècnic del dret i té un paper d’enllaç final amb el congrés. En canvi, des de policy anem una mica més enrere i fem aquesta primera part de translació del coneixement científic.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Jo crec que estar en contacte amb molta gent diferent. Al final s’aprèn moltíssim en el dia a dia i et tornes una persona més tolerant a altres idees. És molt enriquidor, la veritat.

Quines són les teves eines de treball?

El primer de tot, el meu rerefons científic. L’utilitzo diàriament perquè al final el que nosaltres gestionem sobretot són metodologies i temes de salut global dels quals acabem fent la translació.

També tinc formació en gestió i polítiques públiques i això també ho utilitzo diàriament perquè cal gestionar tots els conceptes relacionats amb política. Cal entendre molt bé com és el procés, perquè a vegades des de la ciència no s’entén que l’evidència científica és només una peça més del puzzle, i que no és l’única a considerar. Cal tenir en compte aspectes econòmics, socials, polítics, etc. Per això has de conèixer les altres peces i tenir habilitats socials, és una feina on es parla amb molta gent amb perspectives molt diferents.

L’evidència científica és només una peça més del puzzle, no és l’única a considerar a l’hora de fer polítiques.

Quins són els reptes de la teva feina?

Haver-te d’adaptar molt és sempre un repte perquè has d’estar aprenent constantment i, sonarà molt romàntic, però surts molt de la teva zona de confort, i costa. Cal estudiar temes que potser no coneixes gaire per donar recomanacions. I donar recomanacions és un repte en si mateix perquè cal donar-les amb un grau de certesa que la ciència no sol tenir…

Quan estàs recomanant a algú que creï una política que costa diners públics, no pots assegurar-li que funcionarà, però també cal donar-li cert nivell de certesa. Fer aquest canvi de pensament rígid a ser més flexible per a algú que ve de ciències és molt difícil.

Quines habilitats creus que són les més importants per fer la teva feina?

Tolerància a la frustració, perquè a vegades es té una opinió molt clara i informada però les polítiques no acaben sent exactament com s’espera. O perquè veus la injustícia política amb alguns temes. Això amb el temps et desenvolupa humilitat. També cal tenir tolerància, flexibilitat i empatia, i estar disposat a treballar en equip per buscar ajuda i donar ajuda quan calgui.

Quin consell donaries a una persona que vulgui dedicar-se a aquesta professió?

Primer, que s’interessi pels temes actuals, que llegeixi i s’informi amb la premsa i que vegi com es gesten els canvis polítics. En segon lloc, no és necessari fer un màster de l’altra branca, crec que es tracta més de tenir certa formació d’entrada per poder comprendre la part científica i la política. I, per descomptat, que sigui flexible, empàtica i una mica humil, perquè s’entra en contacte amb moltes perspectives i visions diferents i cal tenir una ment oberta.

Com veus el teu futur?

Ara començaré el meu doctorat perquè vull formar-me més en política sanitària. Vull més metodologia i independència a l’hora de plantejar els meus propis projectes. Però definitivament em veig en policy en rols com el que tinc ara. M’agrada molt i ho gaudeixo. A més, ara mateix a Espanya hi ha molt poca gent especialitzada en aquests rols, així que amb el temps m’agradaria poder mentoritzar altres persones que vulguin entrar en aquest camp tan interessant i necessari.

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *