El passat més d’octubre, The Lancet Countdown Europe, coordinat pel Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) i codirigit per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), va presentar el primer informe anual sobre l’impacte del canvi climàtic en la salut. Malgrat que s’estan prenent mesures per a mitigar l’impacte del canvi climàtic i el seu efecte en les vides humanes, som lluny d’assolir els objectius fixats per 2050. Europa necessita una resposta molt més contundent per a salvar milions de vides. Parlem amb la Cathryn Tonne, d’ISGlobal, per a conèixer l’informe i les repercussions del canvi climàtic en la salut humana.
Què és l’informe europeu The Lancet Countdown?
L’objectiu dels informes globals de The Lancet Countdown és seguir els avenços cap a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic. Ja fa uns anys que estan en marxa i cada any es publica un informe on personal científic, professionals sanitaris i responsables polítics centren la seva atenció en el canvi climàtic posant el focus en la salut.
Tot va començar amb l’informe mundial The Lancet Countdown; però després van aparèixer inquietuds particulars de diferents regions cosa que va portar al desenvolupament dels informes australià, xinès, llatinoamericà, africà i dels petits estats insulars. I aquest any és el primer cop que es publica l’informe europeu.
Aquest informe analitza indicadors regionals que es revisen cada any. A Europa els indicadors es nodreixen de les grans infraestructures i programes com Eurostat o Copernicus que porten molts anys recollint dades, i per tant, poden aportar informació a nivell subnacional i són molt útils.
Seguint l’estructura de l’informe global, a Europa existeix un gran equip multidisciplinari que compta amb cinc grups de treball que debaten i contribueixen a la generació dels indicadors. Els grups se centren en:
- Impactes del canvi climàtic en la salut
- Adaptació i salut
- Co-beneficis per a la salut de la mitigació del canvi climàtic (el grup que dirigeixo i que estudia els beneficis, no només per al planeta sinó també directament per a la nostra salut, de prendre mesures per a mitigar el canvi climàtic)
- Economia i finances
- Política i compromís
Per què és important un enfocament multidisciplinari de les repercussions del canvi climàtic en la salut?
Jo diria que el canvi climàtic i la salut tenen moltes dimensions, pel que necessiten diferents disciplines per a abastar-los. És per això que la col·laboració entre 44 membres de 29 institucions europees diferents al The Lancet Countdown Europe és essencial per a veure què aporten aquestes diverses disciplines. Junts, no només seguim generant més proves sobre els efectes del canvi climàtic en la salut, sinó que també aprenem sobre els efectes colaterals en la salut de la manca de la mitigació del canvi climàtic. Així, podem avaluar el problema a diferents nivells governamentals, així com des del punt de vista de l’opinió pública i la salut institucional.
Per exemple, el grup de treball cinc tracta sobre la ciència política, una part important de la qüestió amb la que normalment jo no tinc interacció, ja que són epidemiòloga ambiental. Personalment, per a mi ha sigut beneficiós treballar amb ells: he pogut generar més proves al mateix temps que he après com s’utilitzen aquestes proves en els processos de presa de decisions.
“La regió mediterrània és un veritable punt calent pel que fa el canvi climàtic”
Quina és la situació al sud d’Europa i a Espanya?
La regió mediterrània és un veritable punt calent pel que fa el canvi climàtic i això es posa de manifest quan s’analitzen les diferents subregions d’Europa. Els impactes en termes de sequera son molt forts i la zona s’està escalfant molt més ràpid que les mitjanes europea i mundial. L’adequació del clima a les malalties infeccioses també és molt alta en aquesta regió, cosa que fa que la mitigació sigui essencial si volem alleugerar l’impacte en la salut de la ciutadania mediterrània.
Es podria dir que som en un moment no gaire bo per a la regió mediterrània o el sud d’Europa, però hi ha bons exemples que apunten en la direcció correcta. Per exemple, a Espanya hem vist un molt bon progrés pel que fa l’eliminació del carbó i la producció de l’electricitat les últimes dècades. Però malgrat que les circumstàncies són cada cop més difícils donada la situació energètica a causa de la guerra entre Rússia i Ucraïna, en general Europa cal que faci més.
Quant de temps tenim per a pal·liar aquest efectes?
Som davant d’una veritable emergència. Punt. El canvi climàtic és aquí, i està afectant la salut de milions de vides ara mateix. Per exemple, aquest estiu ha sigut el més calorós registrat a Europa i la mortalitat relacionada amb la calor ha sigut enorme.
Existeixen molts estudis basats en projeccions que dóna la sensació que acaben transmetent un missatge de poca rellevància, com si diguéssim: “encara no cal preocupar-se, això no passarà fins 2030, 2050 o algun altre moment en el futur”. No obstant, aquest informe ens diu: mireu els efectes del canvi climàtic en les últimes dècades, és una crisi alarmant i no som ni tan sols a prop d’on hauríem de ser en termes de mitigació.
Som al límit d’arribar a punts de no retorn, i la finestra per a prendre mesures i adaptar-nos al canvi climàtic s’està reduint. Crec que el punt aquí és el sentit d’urgència. Ara és el moment: retardar les accions en mitigació serà menys eficaç i més car, i fins i tot, podria no ser possible. És la millor oportunitat política de salut pública del segle i Europa no pot desaprofitar aquest canvi.
No es tracta només de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, es tracta també de millorar la salut de la ciutadania. I la finestra d’oportunitat per a actuar s’està reduint.
Quin tipus d’accions podem prendre?
Hauríem de començar per situar la salut al centre de mira i seguir una via de mitigació centrada en millorar la salut de la població. Per exemple, per a millorar la contaminació atmosfèrica, hem d’abandonar els combustibles fòssils. Una forma de fer-ho es substituir els vehicles de motor per d’altres elèctrics, tot i que per a reduir les emissions caldrà que aquesta energia procedeixi d’una font neta. No obstant, cal anar més enllà; animar la gent a utilitzar mitjans de transport actius, com anar en bicicleta o caminar, també els proporcionarà beneficis per a la salut.
El mateix passa amb la transició cap a una dieta rica en vegetals. Aquest canvi no només reduiria les emissions de gasos d’efecte hivernacle (procedents d’animals, fàbriques, transport, etc.), sinó que les persones es beneficiarien dels avantatges en la salut d’una dieta amb menys carn vermella i productes lactis.
Cal que destaquem aquests beneficis en les estratègies de descarbonització perquè no només es tracta de reduir les emissions de gasos hivernacle, sinó també de millorar la salut de la ciutadania.
Res d’això serà fàcil, però crec que el que realment impulsa el canvi és l’opinió pública i la demanda pública de canvi. És fonamental que les persones facin soroll i votin, perquè quanta més opinió pública sobre el canvi climàtic es generi, més mesures polítiques s’adoptaran.
Les mesures de mitigació del canvi climàtic han de ser molt més ambicioses per a protegir les generacions futures, i s’han de centrar en els beneficis pel planeta i per a la nostra salut.
Què cal que facin els governs?
Necessitem canvis a tots els nivells però algunes coses cal que vinguin des de les administracions, com la llei climàtica europea o la decisió d’eliminar progressivament el carbó. A més, totes les decisions s’han de basar en protegir el futur i les generacions futures: no podem esperar més. Això també significa que les accions han de ser molt més ambicioses. Cosa que, ara mateix, és complicat degut a la crisi energètica i a les qüestions econòmiques a curt termini que acaben dirigint la política.
Una altra dificultat és que aquest repte hauria de ser a nivell dels governs de tot el món, però de vegades sembla que els interessos nacionals són el primer, cosa que dificulta la presa de mesures. Crec, però, que Europa pot liderar aquest moviment si posem tota l’ambició necessària. Conèixer la problemàtica a la nostra regió, ens permetrà tenir objectius específics i nacionals i dissenyar plans per a millorar la resiliència al canvi climàtic a Europa.
Moltes gràcies pel teu temps, Cathryn!
