Des de la invenció del plàstic al voltant de 1860 l’ús d’aquest material ens acompanya en el nostre dia a dia. En sabates esportives, peces de roba, joguines, envasos, tecnologia, etc. I malgrat que cada cop la societat és més conscient que cal minimitzar-ne el seu ús, encara som lluny d’entendre els efectes nocius que pot tenir aquest material en la nostra salut i la del planeta.
Actualment l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) participa al projecte Characterizing Oral Exposure to Nanoplastics and Microplastics que busca trobar evidències científiques del risc que té la salut humana en exposar-se als micro i nanoplàstics. Parlem amb la Carolina Donat, investigadora postdoctoral del projecte, per conèixer quina és la problemàtica i quina feina estan duent a terme.
Comencem pel principi. Què són els microplàstics i els nanoplàstics?
Els micro i nanoplàstics (MNP) són formes microscòpiques (de mida inferior a 5 mm) dels productes plàstics. Aquests poden ser fabricats intencionadament, en forma de micro/nanopartícules, per exemple, per al seu ús en el sector cosmètic en cremes exfoliants o dentífrics. O bé es poden generar degut a la fragmentació de productes plàstics més grans per l’acció de diferents agents físics, químics o biològics, com poden ser la radiació ultraviolada, les onades del mar, el rodatge i desgast dels pneumàtics, o la rentadora entre d’altres. Aquests materials engloben també una gran diversitat de mides (de 0,001 µm a 5.000 µm) i formes (fragments, pellets, perles, fibres, escuma, pel·lícules…), i poden estar compostos de diferents tipus de materials plàstics.
Quin impacte poden tenir els micro i nanoplàstics?
Se sap que són molt persistents al medi ambient i que són presents a l’aigua, als aliments i a l’aire. De fet, sabem que formen part de la pols atmosfèrica i que, per tant, es poden dipositar sobre els aliments al llarg de tota la cadena de producció i consum. Per exemple, aquests plàstics poden ser ingerits per molts invertebrats marins, i transferits cap a nivells tròfics superiors. Al mateix temps, es poden incorporar en aliments d’origen terrestre a causa de la utilització de derivats del peix en la fabricació de pinsos. Així com també és probable que els propis processos industrials, l’envasament i els processos culinaris contribueixin a un increment de la presència de MNP generats durant aquests procediments.
“Encara no hi ha estudis epidemiològics que avaluïn els efectes dels micro i nanoplàstics en humans”
Pel que fa l’impacte en la salut, en animals s’ha vist que en ser ingerits poden alliberar monòmers, additius i toxines que poden alterar la mucositat intestinal, i acumular-se en diferents teixits. En humans però, encara no hi ha estudis epidemiològics que avaluïn els efectes d’aquests productes en la salut, o que identifiquin quines són les rutes i els determinants que més contribueixen a la seva exposició. Així com tampoc hi ha estudis concloents sobre les diferències entre aigua embotellada i d’aixeta quant al contingut en aquests contaminants. Les dades que hi ha actualment són molt limitades.
Què busqueu amb aquest estudi?
Amb aquest estudi volem contribuir a generar respostes a tots aquests interrogants i ampliar el coneixement actual sobre l’exposició a MNP i els potencials efectes en la salut humana. Per a fer-ho ens hem marcat dos objectius principals:
- Explorar i avaluar quins aliments, tipus d’aigua (aixeta o embotellada) i característiques i hàbits individuals (incolent nivell socioeconòmic i ocupació laboral) determinen una major exposició a MNP.
- Veure si hi ha una relació entre l’exposició a aquests plàstics i la inflamació intestinal i els canvis en la funció renal o en el microbioma intestinal.
I com ho fareu?
Per a assolir aquests objectius recollirem mostres biològiques (de femta i orina) i d’aliments consumits en 50 voluntaris de Barcelona i en quantificarem i caracteritzarem els MNP segons la forma, la mida i el tipus de material plàstic. Amb les mostres de femta caracteritzarem el perfil del microbioma intestinal mesurant marcadors inflamatoris i amb les d’orina determinarem la funció renal.
Com que també ens interessa explorar molts d’altres possibles determinants a l’exposició a aquests materials, com el tipus de dieta, les desigualtats econòmiques i socials, el tipus d’ambient on es viu (rural o urbà), etc., els participants també contestaran un qüestionari molt detallat. A través d’ell ens proporcionaran totes aquestes dades individuals perquè puguem explorar el vincle d’aquests determinants amb les concentracions i tipus de plàstics trobats a les seves mostres biològiques. Per a poder determinar si els aliments d’origen animal contribueixen de manera important a l’exposició als MNP, actualment estem reclutant voluntaris i voluntàries amb dietes vegetarianes o veganes majors de 30 anys.
Ara estem reclutant voluntaris i voluntàries amb dietes vegetarianes o veganes majors de 30 anys, per entendre el paper de la dieta d’origen animal.
Quin impacte espereu que tingui el projecte?
Amb aquest estudi pretenem augmentar el coneixement sobre quins aliments, hàbits, i quin tipus d’aigua de consum (embotellada o d’aixeta) poden comportar una exposició més gran als MNP. Esperem que els resultats també ajudin a fer un pas més cap a la disposició d’iniciatives legals a nivell estatal i comunitari que regulin el contingut d’aquests productes com a contaminants a l’aigua i als aliments.
Segons la vostra experiència, quina és la percepció de la ciutadania sobre els MNP?
La percepció de la ciutadania sobre els plàstics és cada cop més negativa i hi ha una creixent preocupació per la presència de residus de plàstic al medi ambient, sobretot en mars i oceans, i els seus efectes sobre els ecosistemes i els éssers vius. Potser la manca d’evidència fa que hi hagi menys consciència que els MNP poden ser presents a l’aigua de consum de l’aixeta i que també poden incorporar-se a la xarxa tròfica i, per tant, ser presents als aliments destinats al consum humà.
La divulgació d’aquests resultats un cop els tinguem, podrien estendre la preocupació ja existent sobre els efectes ecològics dels MNP a la preocupació pels efectes negatius per a la salut dels éssers humans i els riscos associats a la seva exposició. Sensibilitzar la ciutadania moltes vegades és un primer pas per exercir pressió sobre els poders públics (tant organismes ambientals com de salut pública) per establir urgentment iniciatives que redueixin la contaminació ambiental per plàstics i frenar-ne la presència a l’aigua de consum i aliments.
Si reuniu les condicions per participar en el projecte, animeu-vos a omplir el formulari i ajudareu a ampliar el coneixement sobre els micro i nanoplàstics!
