“La paraula “vocació” espanta als alumnes. Amb 12, inclús amb 16 anys, no tens gens clar què voldràs fer en un futur. És l’època de màxim dubte. Jo desterraria la paraula vocació i els hi diria que despertin aspiracions. Ajudem-los a que no descartin la ciència massa aviat, ja que pot ser una molt bona companya de viatge, independentment de a què s’acabin dedicant en un futur. Saber ciència els ajudarà a ser més feliços”.
Així començava la seva ponència la directora del Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica (CRECIM) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Digna Couso, a la trobada 100tífiques.
La trobada, que va tenir lloc al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) el passat 30 de gener, va consistir en una sessió formativa per a les més de 180 investigadores que el Dia Internacional de la Dona i la Nena en Ciència (11 de febrer) anirien a 100 escoles catalanes oferint xerrades divulgatives. En aquesta sessió es va proporcionar a les investigadores, les eines necessàries per dur a terme aquestes xerrades.
La iniciativa 100tífiques, organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), que ja compta amb dues edicions, pretén no només apropar la ciència als i les estudiants, sinó fer-ho amb una perspectiva de gènere i diversitat. La ciència la fan persones i aquestes persones són molt diferents entre elles. Així doncs, a l’hora d’impartir xerrades i realitzar altres accions divulgatives, cal que aquesta diversitat estigui ben representada, perque és molt difícil que aspirem a ser com aquells per qui no ens sentim representats ni identificats.
Per què hi anem, normalment, a fer una xerrada de ciència als i les alumnes?
Entre les diverses preguntes que van promoure el debat al llarg de la trobada, Couso va plantejar: per què hi anem, normalment, a fer una xerrada de ciència als i les alumnes?
Per un costat, la directora del CRECIM va destacar que, més que intentar millorar l’alfabetització científica del jovent compartint coneixement científic actualitzat, el que caldria fer és compartir amb ells coneixement de ciència adaptat al que poden entendre. No és tant important que el coneixement transmès estigui a l’ordre del dia, sinó que sigui comprensible.
D’altra banda, Couso afirmava la importància de visibilitzar diferents sortides professionals dins del món de la ciència, com ho pot ser el periodisme científic. No obstant, va remarcar la necessitat de no obsesionar-se amb que tothom arribi a dedicar-se exclusivament a la ciència, però sí que qualsevol pugui gaudir d’un documental científic, tenir pensament crític i discernir noticies reals i falses gràcies al seu coneixement en ciència.
“L’objectiu seria que tothom pogués gaudir d’un documental científic, tenir pensament crític i discernir noticies reals de falses gràcies al seu coneixement en ciència”
“L’alumnat és un públic crític i exigent que no sempre s’emporta la imatge que volem transmetre”, va recalcar Couso. De fet, a l’hora de transmetre aquesta imatge, hi ha dues idees molt perilloses que cal evitar:
- La cultura de l’excel·lència: cap alumne d’entre 10 i 14 anys es considera excel·lent en cap matèria, i menys en ciència.
- La cultura del sacrifici i l’esforç: cal substituir-la per la cultura de la professionalitat.
“Els i les alumnes passen a tenir un posicionament més sòlid envers el món científic-tecnològic un cop superen l’etapa dels 10-14 anys”
El posicionament envers el món científic-tecnològic, és a dir, la manera en com una persona pensa, sent, parla i actua en relació a aquest àmbit, està conformat per diferents variables:
- Interessos
- Identitat
- Capacitat
- Aspiracions
- Percepció de capacitat
Què ens diu la recerca sobre les variables que afecten al posicionament en el món científic-tecnològic?
Segons el projecte ASPIRES, l’aspiració té més influència que l’interès i es forma abans dels 10 anys, sent molt estable en l’etapa dels 10-14 anys. A més a més, es confirma que qui aspira a ser científic és un perfil molt concret d’alumne: noi, de nivell sociocultural elevat, amb bones notes en ciència i un familiar connectat a l’àmbit científic-tecnològic.
D’altra banda, i molt relacionat amb les aspiracions, els resultats de l’estudi PISA del 2015 ens diu que les noies i els nois en desavantatge social tenen una percepció de la pròpia eficàcia (autoeficàcia) molt més baixa. És a dir, creuen menys en les pròpies capacitats per executar les accions necessàries davant una certa situació.
“L’autoeficàcia està molt relacionada amb l’eficàcia: si tu no et creus capaç de fer quelcom, difícilment ho facis”
L’alumnat vol saber què va motivar a l’investigador o investigadora a dedicar-se a la ciència
Couso va finalitzar la seva ponència mostrant els aspectes pels quals l’alumnat mostra més interès quan un científic o científica va a la seva escola a fer una xerrada divulgativa.
Després de preguntar a 84 alumnes, es va concloure que els i les joves volen saber què va motivar a l’investigador o investigadora a dedicar-se a la ciència, i no mostren tant interès pel contingut científic com a tal. Aquest interès està molt relacionat amb la variable de la identitat perquè, com ja hem mencionat anteriorment: mai voldrem aspirar a ser com aquells per qui no ens sentim representats ni identificats.
