Després de dos anys i amb l’arribada de les vacunes es comença a entreveure el final de la pandèmia. Comença a dibuixar-se un futur endèmic, on es podria conviure amb la COVID-19. Tanmateix, per això cal que hi hagi una coordinació a nivell global i que es compleixin una sèrie de criteris i objectius.
Adelaida Sarukhan, redactora científica i autora d’una col·lecció de documents informatius sobre la COVID-19 de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ens parla del futur de la pandèmia.
Per començar, ens pots explicar la diferència entre malaltia endèmica, epidèmia i pandèmia?
És clar! Una malaltia endèmica és aquella concentrada en una regió, país o continent i la transmissió de la qual és relativament estable i previsible; no ens dóna sorpreses. En canvi, una epidèmia és una malaltia que en una àrea i moment determinats pateix un pic d’incidència per sobre del que s’esperava.
Aleshores, quan una epidèmia es propaga a molts països i hi ha una distribució geogràfica molt àmplia parlem de pandèmia. Això és precisament el que va passar amb la COVID-19; va començar com una epidèmia a Wuhan, Xina, però en estendre’s per tot el món es va convertir en pandèmia.
Aleshores, quin és el futur de la COVID-19?
El virus no es pot eradicar, ja que té reservoris animals, i eliminar-lo és molt difícil perque és extremadament contagiós. Per això, l’escenari esperat és que el virus es converteixi en endèmic i produeixi pics epidèmics estacionals, com passa amb la grip. Endèmic no vol dir lleu. Continuarà afectant molts països i continuarà havent-hi casos i morts, però s’espera que la transmissió sigui més controlada i estable.
En aquells països amb una alta cobertura vacunal i un alt nivell d’immunitat, és possible que ja s’hagi començat la transició cap a la fase endèmica
I quin és el temps estimat per arribar a una fase endèmica?
És molt arriscat contestar aquesta pregunta, però arribar a aquest punt depèn principalment de dues coses: de la durada de la immunitat, independentment de si ha estat adquirida per exposició al virus i/o a través de la vacuna, i de l’aparició de noves variants que siguin més transmissibles o més capaces d’evadir la immunitat.
A més, per assolir la fase endèmica i mantenir-nos-hi, cal establir una estratègia global coordinada amb una sèrie d’objectius i criteris clars.
És possible establir els mateixos objectius i criteris a nivell global?
Bé, la situació de cada país és molt diferent, així com les capacitats de cada sistema sanitari. Per això, més que fixar indicadors i criteris iguals a totes les regions, ens hauríem de centrar a remar en la mateixa direcció, a intentar moure’ns en la mateixa línia. La intenció general ha de dirigir-se a evitar la saturació de l’atenció primària i hospitalària.
Un dels criteris principals per definir la fase endèmica és que els serveis sanitaris, tant atenció primària com hospitalària, puguin funcionar normalment i puguin atendre qualsevol malaltia.
Però la vacuna no s’ha distribuït de manera igualitària globalment.
És evident que les vacunes no han arribat igual a tots els països. Per això, cal insistir moltíssim que aquells països que no han tingut accés a les vacunes prèviament, ara ho aconsegueixin. No ha estat només un problema de disponibilitat, també ha condicionat la manera de transport i distribució.
De totes maneres, les noves vacunes que es desenvolupen ara poden salvar aquest inconvenient. Estem començant a veure vacunes més clàssiques basades en proteïnes, que no són tan exigents a nivell de distribució. I, a més, aquestes noves vacunes podrien produir-se a nivell local als països de renda baixa i mitjana. Això ajudarà a igualar la cobertura vacunal a nivell global.
Què passa amb les patents?
Jo no sóc una experta en regulació i patents. Però s’ha vist reflectida una manca de governança, tant a nivell nacional com global, en el finançament i la promoció de productes considerats com a bé comú. I això és el que ha impedit un accés equitatiu i accessible a aquests. Per això, alliberar les patents és absolutament justificable en una crisi com la del COVID i és el primer pas perquè les vacunes es puguin produir en països de renda mitjana.
Ara cal centrar els esforços a vacunar tota la població. Això implica no només tenir vacunes disponibles, sinó també tenir els recursos necessaris perquè arribin al seu destí.
Quina és la situació a Espanya?
Realment a Espanya la vacunació ha estat un èxit, sobretot a la població de més de 65 anys, que és el sector de més risc. I hem aconseguit més d’un 80% de cobertura a nivell de la població general.
A més, amb l’arribada de vacunes de segona generació es podria aconseguir una immunitat més duradora o forta contra la infecció. Ens referim a vacunes basades en proteïnes o reforços intranasals que assegurin una immunitat mucosal. També a l’ús de medicaments antivirals que ajudin a minimitzar els símptomes i tractar la malaltia a les primeres etapes de la infecció.
Caldrà posar-se vacunes de record?
El que s’ha vist fins ara és que les vacunes d’ARN missatger funcionen molt bé, són segures i eficaces. Però amb el temps hi ha un descens en el nivell d’anticossos, cosa que fa que siguem més susceptibles a la infecció. Per això, els grups de persones més vulnerables, com ara persones grans o immunocompromeses, probablement necessitaran dosis addicionals de record. Per a la resta de la població i de moment, les 3 dosis actuals són suficients.
S’ha parlat de “nova normalitat”, què en podem esperar?
És important que estiguem preparats, tant les persones com els governs, per reprendre algunes mesures si ens tornem a enfrontar a una nova variant o a un nou pic de casos. En cas que es posin sota amenaça de nou els sistemes sanitaris, caldria que les autoritats intervinguin i estableixin una sèrie de restriccions. Però, en moments de baixa transmissió, podem estar més relaxats.
Amb algunes accions molt senzilles i amb un cost relativament baix, podem tenir un impacte positiu molt elevat. Aquí hi ha dos punts clau que poden marcar una gran diferència. D’una banda, hi ha la voluntat de l’individu de mantenir la màscara en espais tancats quan la situació ho justifiqui (com ara estar malalt). I, per altra banda, i més dependent del govern i les institucions, caldria millorar la ventilació en llocs públics.
Moltes gràcies Adelaida! Esperem que arribi aviat la fi de la pandèmia.
