La leucèmia és el càncer de la sang. La paraula prové del grec antic, on leukos significa blanc i haima significa sang. I això ja és un bon indici del que és: sang més blanca.
La nostra sang està formada per una varietat de cèl·lules i per un líquid anomenat plasma. Cada tipus de cèl·lula realitza una funció diferent i coexisteix en proporcions ben definides:
- Els eritròcits o glòbuls vermells, representen la gran majoria (40-45% del volum de sang) i són responsables del transport d’oxigen. Li donen a la sang el seu color vermell.
- Els glòbuls blancs estan principalment involucrats en la defensa immune. Es poden subdividir en:
- Cèl·lules limfoides, com els limfòcits B i T
- Cèl·lules mieloides, com neutròfils i macròfags.
- Les plaquetes són necessàries per a la coagulació de la sang.
Totes aquestes cèl·lules són generades a partir de les cèl·lules mare de la sang de manera jeràrquica, en una gradació de la capacitat d’autorenovació i la multipotència (és a dir, la capacitat de donar lloc a tota la gamma de cèl·lules sanguínies).
Tot aquest procés està estretament regulat en totes les etapes, per tal de garantir l’equilibri correcte entre els diferents tipus de cèl·lules funcionals madures que componen la sang.
La leucèmia és el càncer de la sang. Significa “sang blanca” perquè en la leucèmia els glòbuls vermells són menys prominents del que generalment són sobre els blancs.
El manteniment d’aquest equilibri depèn en última instància d’una regulació genètica molt fina de les cèl·lules mare de la sang i de les cèl·lules progenitores. En conseqüència, no és sorprenent que quan aquestes cèl·lules pateixen una o més mutacions que els donen un avantatge proliferatiu, actuïn trencant l’equilibri i generant així leucèmia. Amb les proporcions alterades, els glòbuls vermells són menys predominants sobre els blancs del que solen ser-ho. Per això aquesta condició va ser nomenada SangBlanca.
Quan les coses no van bé
La leucèmia es desenvolupa per culpa de cèl·lules que perden la seva capacitat per diferenciar-se i generar cèl·lules sanguínies funcionals madures, i en canvi augmenten la seva capacitat per proliferar. És a dir, estan atrapades en un estat immadur on creixen de més, cosa que dificulta la funció de tot el sistema hematopoètic i finalment envaeix altres òrgans.
Els primers signes de leucèmia inclouen fatiga, infeccions recurrents i sagnat abundant. Aquests símptomes són causats principalment per dos esdeveniments concomitants, com els dos costats de la mateixa moneda: l’escassetat de cèl·lules sanguínies funcionals i la sobreabundància de cèl·lules immadures no funcionals.
Les mutacions que causen la leucèmia poden tenir lloc en diferents cèl·lules d’origen, donant lloc als diferents tipus de leucèmia:
- Les leucèmies limfoides es caracteritzen pel creixement excessiu de progenitors limfoides i són predominants en nens i adolescents.
- Les leucèmies mieloides es produeixen quan muten els precursors mieloides, i afecten típicament a la gent gran.
A més, les leucèmies també es classifiquen segons la velocitat de creixement de la població de cèl·lules canceroses:
- Les leucèmies agudes estan formades per cèl·lules de ràpida proliferació i poden ser fatals per als pacients en pocs mesos si no es tracten.
- Les leucèmies cròniques es caracteritzen per un ritme més lent de la progressió del càncer i poden no ser diagnosticades durant anys.
Aquesta doble classificació comprèn la majoria dels subtipus de leucèmia, encara que també hi ha altres formes.
Cada any, es diagnostiquen aproximadament 13,8 nous casos de leucèmia per cada 100,000 ciutadans. Això significa més de 70.738 casos nous anuals a Europa, i el nombre augmenta contínuament.
Per tant, trobar noves opcions de tractament per a la leucèmia és urgent i representa una àrea de recerca prioritària a tot el món, on la comunitat científica està aconseguint moltes millores.
