La pobresa augmenta la vulnerabilitat davant la contaminació de l’aire, el fred i la calor a Europa

Dos estudis recents liderats per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) assenyalen que les poblacions europees més pobres tenen més risc de mortalitat associada a la contaminació de l’aire i a les temperatures extremes. Per dur-los a terme, s’han fet servir dades obtingudes pel projecte EARLY-ADAPT, que té com a objectiu analitzar de manera conjunta la influència de diversos factors ambientals i socioeconòmics en les tendències recents de salut pública. Entre els indicadors estudiats hi ha la mortalitat humana, els ingressos hospitalaris, els accidents laborals i la salut maternoinfantil.   

La contaminació no afecta tothom per igual

El primer estudi, publicat a Nature Medicine i liderat per ISGlobal en col·laboració amb el BSC-CNS, ha utilitzat tècniques d’aprenentatge automàtic per construir models epidemiològics que permeten descriure com varia el risc de mortalitat per contaminació de l’aire entre poblacions.

Per fer-ho, l’equip ha extret del projecte EARLY-ADAPT dades de 653 regions de 31 països europeus entre els anys 2003 i 2019, analitzant un total de 88,8 milions de morts. Aquestes dades s’han creuat amb indicadors socioeconòmics regionals i amb els nivells diaris de contaminació atmosfèrics, analitzant concretament les partícules fines (PM_2.5), PM₁₀, NO₂ i els màxims diaris d’ozó diari en vuit hores.

“Quantificar els riscos de mortalitat atribuïbles a la contaminació de l’aire a cada regió i període pot ajudar a identificar amb més precisió les poblacions més vulnerables”
Zhaoyue Chen (ISGlobal), primer autor de l’estudi

Els resultats obtinguts mostren que les zones amb un PIB més elevat, taxes de mortalitat més baixes i més esperança de vida presenten un menor risc de mortalitat per contaminació atmosfèrica. Així mateix, s’ha analitzat la variació del risc durant el període d’obtenció de les dades i s’ha observat que les zones més riques han experimentat una disminució dels risc associat a la contaminació de l’aire, mentre que les regions més pobres o amb menor esperança de vida, han presentat poques millores o, fins i tot en alguns casos, un lleuger augment del risc.

El paper de les energies renovables

L’equip investigador també ha incorporat a les dades analitzades el consum d’energies renovables i ha observat que, durant el període estudiat, hi ha hagut una reducció de la contaminació de l’aire gràcies a l’augment de l’ús d’aquest tipus d’energia, cosa que comporta una reducció de la mortalitat associada.

Concretament, l’augment de l’ús d’energies renovables s’associa amb reduccions importants de diversos contaminants atmosfèrics i de la mortalitat que se’ls atribueix. L’estudi estima un descens del 15% en les partícules PM_2.5 i del 12% en la mortalitat associada, així com una reducció del 54% de les PM₁₀ i del 52% de la mortalitat atribuïble. En el cas del NO₂, tant la contaminació com la mortalitat associada disminueixen un 20%.

Així mateix, s’observa que l’adopció d’energies renovables no ha estat homogènia a Europa. Les regions del sud i l’est del continent encara depenen en major mesura dels combustibles fòssils, mentre que els països del nord, amb més recursos, han pogut desplegar les energies renovables més ràpidament. Un fet que fa més vulnerables als riscos de la contaminació de l’aire als països que utilitzen menys energia renovable.

A més, l’adopció d’energies renovables no només contribueix a reduir les emissions, sinó que sovint forma part de transformacions més àmplies cap a entorns urbans més sostenibles: millor transport públic, més espais verds, ciutats més caminables, tecnologies netes i regulacions ambientals més estrictes. Aquestes mesures, apunta l’estudi, poden reduir la vulnerabilitat de les comunitats davant els efectes de la contaminació atmosfèrica.

Fred i calor: una vulnerabilitat desigual

Una segona recerca, publicada a Nature Health, ha construït diversos models que permeten relacionar els factors socioeconòmics d’algunes regions europees amb la mortalitat associada a les temperatures extremes (tant per calor com per fred).

Concretament, han obtingut dades diàries de mortalitat de 654 regions de 32 països europeus incloses a la base de dades EARLY-ADAPT, cosa que els ha permès estudiar més de 161 milions de morts ocorregudes entre els anys 2000 i 2019.

“Atès que el canvi climàtic no afecta totes les poblacions per igual, els nostres resultats permeten avaluar i reforçar com s’incorporen els factors socioeconòmics en les polítiques d’adaptació”
Joan Ballester, EARLY-ADAPT i coordinador de l’estudi

Per quantificar el pes de les desigualtats, l’equip ha comparat dos escenaris hipotètics: un en què totes les regions presenten condicions socioeconòmiques favorables i un altre en què totes se situen en l’extrem menys favorable. Els resultats mostren que factors com la desigualtat econòmica, la privació material i social o la dificultat per mantenir l’habitatge calent poden augmentar la vulnerabilitat davant les temperatures extremes.

Aquesta vulnerabilitat, però, no es manifesta igual arreu: mentre que les regions més desiguals pateixen especialment els efectes del fred, les zones més riques i urbanitzades presenten més risc durant els episodis de calor, probablement per l’efecte d’illa de calor urbana.

Polítiques ambientals més equitatives

Aquestes dos estudis mostren que la situació socioeconòmica de les regions europees influeix en la mortalitat tant per contaminació com per exposició a temperatures extremes. Tot i que les dades provenen de països europeus, els resultats apunten a una realitat probablement compartida en altres contextos mundials.

En conjunt, tots dos estudis apunten a la necessitat d’incorporar la perspectiva d’equitat en les polítiques ambientals i de salut pública. “És urgent ampliar el monitoratge ambiental i sanitari per identificar disparitats, orientar estratègies equitatives i assegurar que els recursos arribin a qui més els necessita” assenyala Carlos Pérez García-Pando, professor ICREA i AXA al Barcelona Supercomputing Center (BSC).