Al PRBB, la ciència no passa en bombolles aïllades. Passa sota un mateix sostre, en un edifici que reuneix set centres de recerca i 1.700 persones, amb una barreja diària de disciplines, etapes professionals i nacionalitats que fa que col·laborar sigui gairebé inevitable.
Aquest “ecosistema compartit” no és només qüestió d’estar a prop físicament. També té a veure amb les petites estructures que fan que un edifici gran funcioni com una comunitat: espais i plataformes tecnològiques compartides, activitats conjuntes i grups intercentres on s’alinea com fem recerca. Quan al PRBB es vol canviar alguna cosa, sovint es mou amb aquesta mateixa lògica: algú detecta un tema, parla amb els aliats adequats, i la idea es converteix en una millora concreta.
Aquí és on el Comitè d’Igualtat, Diversitat i Inclusió (EDI) del PRBB té un paper clau. La seva missió és donar suport al Parc i als seus centres perquè siguin organitzacions diverses, equitatives, inclusives i respectuoses. En els últims anys, el comitè ha impulsat iniciatives com la campanya antidiscriminació #BeRespectful i una enquesta sobre discriminació percebuda i igualtat d’oportunitats, ajudant els centres a identificar reptes i actuar amb dades reals. El 2025, els centres del PRBB també van signar un compromís conjunt amb la Igualtat, Diversitat i Inclusió, reforçant que això no és només una “bona idea”, sinó una responsabilitat institucional.
En parlem perquè, de vegades, les millors històries comencen amb un detall que sembla menor. En aquest cas, van ser els noms a la porta d’una sala de seminaris i una proposta per canviar-los: de Marie Curie a Maria Skłodowska-Curie, i de Rita Levi a Rita Levi-Montalcini.
Vam parlar amb Patryk Poliński, investigador postdoctoral a l’EMBL Barcelona, vinculat tant al grup Trivedi com al grup Dayton, sobre aquest “nom a la porta”, però també sobre la seva recerca actual. Ell va ser qui va proposar el canvi de nom de les sales de seminaris del PRBB: un petit ajust amb un gran impacte en reconeixement, identitat i cultura científica.
Aquesta mateixa idea de “coses petites amb grans efectes” també és present en la recerca d’en Patryk. Treballa sobre l’exposoma: com les exposicions externes (com la contaminació de l’aire o el tabac) i internes (com el càncer o els patògens) modelen la biologia —des de models de desenvolupament primerenc fins a organoides, i fins i tot el diàleg entre els càncers neuroendocrins i el sistema nerviós.
“Un ecosistema compartit fa que col·laborar sigui el normal”
Patryk Poliński, postdoc a l’EMBL Barcelona
En què estàs treballant ara a EMBL Barcelona?
La meva recerca se centra a entendre com l’exposoma —el conjunt d’exposicions tant externes (p. ex., contaminació de l’aire, fum del tabac) com internes (p. ex., càncer, patògens)— remodela els sistemes biològics. En particular, investigo els mecanismes moleculars que hi ha al darrere, incloent-hi la regulació posttraduccional de les respostes cel·lulars. Dins del marc de l’exposoma, estudio com aquestes exposicions influeixen en el funcionament de l’organisme i també a nivell d’ecosistema.
Experimentalment, aquest treball inclou modelar l’impacte de les exposicions tant en el context del desenvolupament embrionari com del càncer mitjançant models in vitro (juntament amb el grup Trivedi i el grup Dayton). Recentment, he rebut l’Exposome Ambassador Fellowship d’ISGlobal. Ara m’entusiasma especialment explorar el bucle de retroalimentació entre els càncers neuroendocrins i la seva influència sobre el sistema nerviós.
Si haguessis d’explicar el teu projecte a algú del PRBB d’un camp totalment diferent, què diries?
Estudio com alguns càncers interactuen amb les neurones i com aquest diàleg inesperat pot reconfigurar la funció neuronal de maneres que tot just comencem a entendre.
Has treballat en grans entorns de recerca del PRBB: CRG i EMBL. Què és, per a tu, una bona cultura científica?
Per a mi, una bona cultura científica té tres pilars: llibertat intel·lectual, seguretat psicològica i sentit de responsabilitat compartida.
Quan ens sentim còmodes expressant idees sense por de ser jutjats, quan la gent escolta de veritat i quan col·laborem, emergeix alguna cosa encara més gran.
L’aspecte més inspirador d’un ecosistema compartit com el PRBB és l’esperit de col·laboració. Cada institut aporta el seu coneixement propi i, a través de l’intercanvi actiu, podem avançar en ciència amb més eficàcia. Aquesta cultura d’obertura és un avantatge en si mateix. Es torna normal que persones de països, camps i etapes professionals diferents es trobin, col·laborin i es vegin com a part d’una comunitat compartida en comptes d’illes aïllades.
Per a mi, una bona cultura científica té tres pilars: llibertat intel·lectual, seguretat psicològica i sentit de responsabilitat compartida.
Patryk Poliński, postdoc a l’EMBL Barcelona
Tu vas ser la persona darrere del canvi de nom de les sales de seminaris del PRBB. Què està canviant exactament?
En la superfície, estem canviant els noms de dues sales de seminaris: de Marie Curie a Maria Skłodowska-Curie, i de Rita Levi a Rita Levi-Montalcini. Però el que realment està canviant és la nostra consciència. La gent està aprenent que darrere d’aquests noms hi ha una història i una lluita reals.
En lloc d’escollir la versió més curta o la més fàcil de pronunciar, escollim respectar aquesta lluita. Coneixent la seva història, utilitzant els noms complets i reconeixent la seva identitat i els seus desitjos, creem una connexió humana molt potent que va molt més enllà d’una etiqueta física.
Algunes persones poden dir: “És només una etiqueta”. Què respondries? Per què importen els noms complets?
En teoria, és “només una etiqueta”, una paraula en una porta. Però les paraules tenen significat; per això les fem servir.
Si fem servir només una part del nom d’algú, ignorem els seus desitjos explícits i la història que hi ha al darrere. En aquests dos casos, correm el risc d’esborrar parts de les seves històries que les fan completes i úniques, aspectes que les van formar mentre resistien discriminacions evidents.
Com vas passar de la idea a l’aprovació?
Un cop ho vaig tenir clar, el procés va ser força senzill. Vaig escriure un correu detallat a James Sharpe, cap d’EMBL Barcelona, i a Laura Marín Pedrera, cap d’Administració d’EMBL Barcelona, explicant el context històric i per què creia que el canvi era important.
Em van ajudar a donar forma a una proposta clara, em van donar suport per enviar-la a les direccions de tots els instituts del PRBB i, un cop signada, vam enviar una carta conjunta al director general del PRBB, Jordi Camí, que va aprovar el canvi molt ràpidament.
Com ha estat la reacció fins ara?
La reacció ha estat aclaparadorament positiva, tant dins del PRBB com a les xarxes socials.
De vegades, hi ha qui comenta que, com que Maria Skłodowska-Curie era polonesa, igual que jo, estic “fent una reivindicació nacional”. Jo ho veig diferent: aquí tothom té una mentalitat oberta, però venim d’orígens diversos i tenim coneixements diferents. Tan bon punt explico el context històric, la gent entén immediatament la importància.
La Maria va néixer en una Polònia repartida sota domini rus, en una època en què s’oprimien la llengua i la cultura poloneses i en què les dones no podien estudiar. Per accedir a l’educació, es va incorporar a la “Universitat Volant”, una institució clandestina i auto-organitzada que canviava d’ubicació i sovint feia classes de nit per evitar represàlies. Més endavant, a França, fins i tot després de dos premis Nobel en dos camps diferents, l’Acadèmia Francesa de Ciències la va rebutjar el 1911. Ella es va negar a deixar que aquestes coses la definissin; no va renunciar al seu cognom per encaixar amb les expectatives socials i va signar els documents dels Nobel amb tots dos cognoms per remarcar la seva identitat completa.
Per a mi, era senzillament una persona extraordinària, i fer servir el seu nom complet és una manera petita però concreta de respectar-ho. Aquestes converses mostren com un canvi “petit” pot obrir la porta a reflexions molt més grans.
Quin consell donaries a algú que vulgui canviar alguna cosa cap a un entorn laboral més equitatiu, divers i inclusiu?
Comença per una cosa petita, concreta i específica: una política, una etiqueta, una pràctica.
Fes els deures, parla amb les persones que se’n puguin veure afectades i busca aliats amb responsabilitat o visibilitat. Mai no estàs realment sol, encara que a vegades ho sembli. No cal arreglar-ho tot de cop; sovint, un canvi ben argumentat i realista és suficient per començar a moure com pensem sobre equitat i inclusió.
Aquest “comença petit” també està molt alineat amb la manera de treballar del Comitè EDI del PRBB: combinar sensibilització, eines concretes (campanyes, polítiques, enquestes) i converses comunitàries per millorar el dia a dia als espais de recerca.
Podries mencionar una mentora (o companya) que hagi marcat la teva manera de fer ciència?
És una pregunta fàcil i difícil alhora. La ciència no és només experiments; és una manera de mirar el món, pensar críticament i fer preguntes.
Moltes dones han marcat el meu camí: la meva mare, la meva primera mentora acadèmica a Polònia i la meva primera supervisora internacional. Cadascuna ha influït en com faig ciència i en com intento donar suport als altres, i ho continuen fent avui.
