El càncer necessita energia per moure’s

Un estudi del CRG ha comprovat que les cèl·lules cancerígenes desencadenen una resposta energètica a la compressió mecànica, a la qual es sotmeten els tumors per expandir-se pel cos.

En les cèl·lules canceroses els mitocondris (rosa) s'acumulen al voltant del nucli (blau) formant "clots". Crèdit: Rito Ghose & Fabio Pezzano / Centre de Regulació Genòmica.

Quan les cèl·lules pateixen compressions mecàniques l’ADN se sotmet a estrès que por comportar el trencament de les seves cadenes. Es coneix però, que les cèl·lules cancerígenes metastàtiques són capaces d’escolar-se pel teixit tumoral, passar pels torrents sanguini i limfàtic i arribar a un nou teixit on establir-se.

Ara, un estudi del Centre de Regulació Genòmica (CRG) detalla que quan aquestes cèl·lules se sotmeten a altes compressions els mitocondris es desplacen cap a al superfície del nucli per bombejar ATP, la molècula que proveu les cèl·lules d’energia. Això provoca un pic de producció d’energia que permet als complexos de reparació d’ADN, que necessiten de molt ATP, actuar ràpidament i mantenir l’estabilitat de les cèl·lules.

A més l’equip ha comprovat l’impacte que podria tenir a nivell clínic analitzant biòpsies de tumors de mama de 17 pacients. Els resultats mostren que, en els fronts invasius del tumor van aparèixer els halos NAM (els mitocondris que s’adhereixen a la superfície del nucli amb tanta tensió que arriben a enclotar-lo). Així com també han comprovat que la bastida interna cel·lular que manté la forma de la cèl·lula, es reconfigura per adaptar la nova forma.

“És un senyal clar que les cèl·lules s’estan adaptant a la tensió i reconfigurant el seu metabolisme”
Fabio Pezzano, co-primer autor

Aquesta troballa posa de manifest el funcionament de les cèl·lules metastàtiques i obre portes a desenvolupar noves teràpies dirigides exclusivament a la bastida que generen per desplaçar-se, reduint la capacitat invasora dels tumors.

En paraules de Verena Ruprecht, coautora de l’estudi, “és una capa completament nova de la regulació en biologia cel·lular, que marca un canvi fonamental en la nostra comprensió de com les cèl·lules sobreviuen en períodes intensos d’estrès físic”. Ja que, tal i com apunta l’estudi, probablement ens trobem davant d’un fenomen universal en biologia que podria donar-se en les cèl·lules embrionàries, en la ramificació de neurones o les cèl·lules immunitàries que recorren els ganglis limfàtics.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *