Els passats 17 i 18 de novembre va tenir lloc a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) el 2on Congrès de Ciència Ciutadana de Catalunya.
Co-organizat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un dels centres del PRBB i per Ideas for Change i Science for Change, dues institucions que desenvolupen projectes europeus de ciència ciutadana, el congrés tenia com a objectiu “consolidar el moviment de ciència ciutadana i aprofitar el seu potencial per afrontar els reptes globals i locals del nostre temps”.
Les més de 200 persones assistents, provinents del món de la ciència, l’educació, la tecnologia, l’administració pública i la societat civil, van poder gaudir d’unes 31 microxerrades, 10 taules rodones i 9 tallers pràctics. Aquestes van tractar sobre la contribució de la ciència ciutadana a diferents àmbits:
- salut; medi ambient, biodiversitat i sostenibilitat
- inclusió social, comunitats i participació
- tecnologia, dades i infraestructures
- entorn marí
La taula rodona principal, que va obrir l’esdeveniment, va tractar sobre l’estat actual i futur de la ciència ciutadana a Catalunya. Moderada per Raül Toran (ISGlobal), va comptar amb les aportacions de Rosa Arias, de Science for Change, Anna Higueras, d’Ideas for Change i Diana Escobar, responsable de la Oficina de Ciència Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona.
Revisem amb Raül Toran les qüestions que es van discutir a la taula rodona.
Què entenem per ciència ciutadana?
La ciència ciutadana implica la participació del públic en el procés científic. La ciència ciutadana és aquella investigació científica que és duta a terme parcialment o completament per científics amateurs o no professionals. És possible gràcies a la participació de centenars de persones, que tenen un paper clau en la recollida de dades o en la seva interpretació. Algunes investigacions de ciència ciutada s’han publicat en revistes com Nature i Science!
Els projectes han de satisfer algun dels següents 4 nivells de participació ciutadana:
- Crowdsourcing. Els ciutadans capten o processen dades.
- Intel·ligència distribuïda. Els ciutadans interpreten dades.
- Ciència participada. Els ciutadans participen en la definició de problemes, reptes, objectius i en la captació de dades.
- Ciència col·laborativa. Els ciutadans dissenyen juntament amb els científics la investigació que va a desenvolupar-se.
A més, els grups de recerca han de comunicar als ciutadans que participin en el conjunt d’experiments o treball de camp sobre els resultats de la investigació. L’objectiu és apropar els resultats i el procés d’investigació a la ciutadania no experta. Els projectes, en la mesura del possible, han d’obeir una política de dades obertes i codi obert. Així mateix, els projectes de ciència ciutadana solen tenir un impacte social i socioambiental.
La ciència ciutadana implica la participació del públic en el procés científic, amb l’objectiu d’apropar els resultats i el procés d’investigació a la ciutadania no experta i assolir un impacte social o socioambiental.
En quins àmbits de coneixement es pot aplicar?
Hi ha una gran variabilitat de projectes de ciència ciutadana. Tot i això aquesta metodologia de recerca segueix els protocols i principis de la investigació científica i es pot aplicar en totes les àrees de coneixement per resoldre tant reptes mediambientals som socials, per exemple. Alguns exemples de projectes en els que estem treballant des de ISGlobal són el projecte CitieS-Health on vam desenvolupar el Citizen Science Toolkit per inspirar nous projectes de ciència ciutadana, o el projecte PULSE-ART d’educació a través de l’art i la participació, que actualment està en marxa.
Quins són els principals reptes a l’hora de fer un projecte a través de ciència ciutadana?
Hi ha molts reptes a l’hora de planificar un projecte de ciència ciutadana. Un d’ells és arribar a la ciutadania que no sol participar en ciència – tot i que pugui estar afectada, d’alguna manera, per un repte determinat – o als grups de població poc representats. Una forma d’intentar fer-ho és contactar amb associacions i entitats que ja estiguin treballant la problemàtica al territori. Cal fer un mapa d’actors per intentar comptar amb tots els agents importants del territori i contactar amb persones amb interès amb la problemàtica i que no solen participar.
Al final, els projectes de ciència ciutadana utilitzen diferents estratègies de participació. Alguns busquen grans volums de participants que desenvolupen tasques petites i repetitives des dels seus ordinadors o dispositius mòbils, mentre que altres promouen una relació més horitzontal entre científics i ciutadans que s’emmarca metodològicament en els àmbits de la col·laboració i la cocreació.
I com podem fer que els propis científics i científiques i les seves institucions de recerca s’hi impliquin més?
Els equips de recerca han de veure la ciència ciutadana com a Ciència, amb majúscules. És un valor que donen al seu projecte ja que poden implicar a la ciutadania relacionada amb el seu focus d’estudi. A més, la perspectiva que té la ciutadania pot complementar la seva recerca i arribar on els experts no arribarien.
Quin és l’estat de la ciència ciutadana a Catalunya en comparació amb el context estatal i europeu?
Catalunya compta amb grups de recerca de centres de recerca i universitats i entitats privades amb diversos projectes de ciència ciutadana. Prova d’això és la presència de més de 200 professionals en el congrés. Catalunya lidera projectes per la validació de dades, foment de projectes de ciència ciutadana, etc.
