Les disputes d’autoria són un dels conflictes més comuns en grups de recerca de tot el món.
El passat 12 de juny, el grup de treball de Bones Pràctiques Científiques (GSP) del PRBB va organitzar un esdeveniment per conèixer algunes de les raons subjacents dels conflictes d’autoria i algunes iniciatives internacionals que intenten prevenir-los i resoldre’ls, així com les eines existents i recursos per fer-hi front. L’esdeveniment també va incloure discussions sobre què podem fer des dels nostres centres per garantir que l’autoria i el crèdit es donin de manera justa.
L’acte va començar amb Jana Selent, coordinadora del Comitè per a la Integritat de la Recerca i les Bones Pràctiques Científiques (CIR) de l’Institut de Recerca Hospital del Mar, així com la representant de l’institut al grup de bones pràctiques del PRBB. Després d’una visió general dels objectius d’aquest grup i de les iniciatives prèvies que ha organitzat, Selent va introduir algunes regles generals d’autoria, segons el codi PRBB GSP i les directrius de l’ICMJE (International Committee of Medical Journal Editors). Segons criteris que semblen molt lògics i clars, per ser considerat autor o autora, un investigador/a ha de complir tots aquests quatre requisits:
- Haver fet una contribució substancial a la concepció, adquisició, anàlisi o interpretació de l’estudi;
- Haver redactat o revisat el text;
- Haver aprovat la versió final;
- Haver acceptat responsabilitzar-se de l’estudi.
Però per obvi que sembli, el diable està en els detalls, com es va discutir més endavant.
Situació actual al PRBB
Selent va presentar les directrius actuals d’autoria i activitats de formació sobre aquest tema al PRBB i els seus centres.
Totes les institucions del PRBB tenen regles d’autoria: totes segueixen les estipulades al Codi PRBB GSP, i alguns centres també tenen les seves pròpies normatives més específiques. Així mateix, la gran majoria dels i les estudiants de doctorat del parc reben informació sobre les normes d’autoria a través del Curs “Ciència en acció” del Programa de Doctorat de la UPF.
Selent també va donar una visió general dels problemes més comuns que solen trobar els centres pel que fa a l’autoria:
- Desacords en l’ordre d’autoria.
- Reconeixement del grup versus l’individu en projectes de consorcis a gran escala, on hi ha espais limitats per a l’autoria.
- Problemes amb diversos “autors principals”, en el cas de projectes a llarg termini en què alguns investigadors marxen del laboratori i n’arriben d’altres .
- Qüestions relacionades amb l’estat d’autoria del personal que selecciona mostres o altres en estudis de cohort i similars.
La necessitat d’una reforma de l’avaluació de la recerca
La següent presentació va anar a càrrec de Paula Samsó, de l’Oficina de Coordinació Científica de l’IDIBAPS i membre del capítol espanyol de CoARA, la Coalició per a l’Avanç de l’Avaluació de la Recerca.
Va començar parlant sobre la cultura de “publicar o morir” i la forma en què s’avalua la recerca i el oersonal investigador. Més enllà d’afectar les pràctiques d’autoria poc ètiques, aquesta cultura també pot conduir a un biaix de publicació, amb la publicació només de resultats positius, i a una menor qualitat de la recerca a causa de l’enfocament en la quantitat en lloc de la qualitat; a males pràctiques com la manipulació de dades, afiliacions falses o revistes depredadores per augmentar artificialment el nombre de publicacions; a la disminució de la innovació, ja que hi ha menys interés pels projectes arriscats i a llarg termini, i a la reducció de la col·laboració i les pràctiques de ciència oberta, per por de la competència. Per últim, però no menys important, també són preocupants les desigualtats, especialment per a aquelles persones amb trajectòries professionals no lineals o que tenen funcions de cura que poden afectar la quantitat d’articles publicats; i a problemes de salut mental a causa de les excessives pressions.
Però no tot està perdut. Malgrat la greu situació, hi ha – ja durant els últims anys– diverses iniciatives que tenen com a objectiu disminuir aquesta pressió per publicar reformant l’avaluació de la recerca.
DORA, la Declaració de San Francisco sobre l’avaluació de la recerca, es va posar en marxa el 2012 en reconeixement d’un “necessitat de millorar les formes en què s’avaluen els investigadors i els resultats de la recerca acadèmica”. CoARA, la Coalició per a l’Avanç de l’Avaluació de la Recerca, segueix els mateixos principis, amb l’objectiu de “reconèixer els diversos resultats, pràctiques i activitats que maximitzen la qualitat i l’impacte de la recerca, posant èmfasi en el judici qualitatiu en l’avaluació”. Per això, reconeixen que hi ha un lloc per a indicadors quantitatius, com el factor d’impacte, però només com a suport per a altres Indicadors qualitatius i holístics.
A més, i en relació al tema central de l’acte, CoARA exigeix també el reconeixement que la recerca es basa en el treball en equip i, per tant, demana un reconeixement més ampli de totes les contribucions significatives, no només dels articles i no només dels primers o últims autors.
L’experiència a King’s College
Serena Mitchell, responsable d’integritat de la recerca al King’s College de Londres, també va presentar en aquest acte la seva experiència en el tractament de conflictes d’autoria. King’s té un Departament de Governança de la Recerca, Ètica i Integritat, amb uns 20 professionals que, entre moltes altres coses (formació, polítiques, compromís, etc.), s’ocupen d’uns 20 casos de conflictes d’autoria a l’any. De manera similar al que Selent va mostrar sobre el PRBB, la majoria dels conflictes solen involucrar un investigador o investigadora júnior (doctor o postdoc) i un investigador o investigadora principal, i són conflictes sobre l’ordre dels autors, o l’autoria dels articles després que algú hagi marxat del laboratori. Mitchell va emfatitzar la importància d’assegurar que, sigui quin sigui el conflicte, els resultats de la investigació acabin sent publicats. “Hi ha una demanda ètica per a publicar, ja que fem servir fons públics, a més d’animals o voluntaris humans. I la publicació també és un requisit de la majoria de finançadors”, ha recordat a l’audiència.
La representant de King’s va parlar de les seves polítiques (per exemple, sobre les dades FAIR) i de les que estan en desenvolupament (per exemple, sobre l’autoria i l’ús de CRediT) i va recomanar com a bon recurs els materials relacionats amb les disputes d’autoria disponibles a UKRIO.
Quan se li va preguntar sobre com feien complir les recomanacions de la seva oficina, Mitchell va dir que ajuda el fet de “tenir líders sènior que faci la recomanació seva”. De vegades, el seu despatx també menciona “la responsabilitat de les institucions de publicar i l’obligació contractual de l’investigador o investigadora de publicar”.
“The authorship project“
Eva Casamitjana, gestora de recerca de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i una de les representants del centre al grup de treball GSP del PRBB , va tancar la primera part de l’acte parlant de “The authorship project“, un projecte desenvolupat per investigadors de la Universitat de Carolina del Nord a Charlotte Graduate School.
Partint de la idea que el millor per fer front als conflictes d’autoria és prevenir-los, el projecte suggereix signar un “acord d’autoria” abans d’iniciar un projecte. Aquest document viu s’ha d’acordar el més aviat possible i es pot modificar segons sigui necessari sota l’acord de tots els implicats. És important destacar que el document inclou una secció sobre què fer amb els coautors que no responen, establint per escrit quants mesos poden estar sense resposta abans que puguin ser exclosos de la llista d’autors. Si, malgrat tots els acords escrits, encara sorgeixen conflictes, el document dirigeix al procediment propi de la institució per resoldre els problemes d’autoria.
Un taller interactiu
Els participants a l’acte no van ser molts, però van estar molt implicats, i la segona part de l’esdeveniment va consistir en una discussió en grup sobre què poden fer les institucions del PRBB per afrontar els reptes d’autoria.
Va quedar clar que, malgrat la formació formal existent, només a nivell de doctorat, i l’obligació d’adherir-se al codi de Bones Pràctiques del PRBB, hi ha poca consciència sobre les directrius i sobre els procediments a seguir en cas de conflictes d’autoria.
També es va fer evident entre els participants el paper de les jerarquies i les dinàmiques de poder i que, malgrat les regles, les decisions d’autoria depenen molt dels investigadors o investigadores principals. Per tant, aquests haurien de rebre formació i sensibilització per introduir canvis en els seus grups, com per exemple l’acord d’autoria esmentat anteriorment. Però fins i tot si es poden fer alguns canvis a nivell de microambient (dins de cada grup de recerca), és essencial que els canvis vinguin del nivell institucional i de l’entorn de recerca en general. De fet, tothom va estar d’acord que una qüestió clau per evitar molts conflictes d’autoria era tenir un sistema d’avaluació que no posés el focus exclusivament en el nombre d’articles, i en qui és el primer o l’últim autor. I que, perquè això passi realment, seria important alinear aquests criteris en totes les institucions a nivell nacional – una cosa que CoARA voldria implementar.
Un suggeriment específic va ser la inclusió dels proveïdors de dades o mostres en els agraïments, en lloc de com autors de l’article, per tal d’evitar casos en què investigadors fossin inclosos en molts articles que ni tan sols havien llegit. En aquest sentit, es van fer crides a una millor integració de les seccions d’agraïments en repositoris com PubMed, així com a un millor ús de taxonomies com CRediT, que ajuden a destacar què ha fet cada autor en un article.
També es va discutir com els projectes internacionals i interdisciplinaris poden introduir asimetries en les expectatives d’autoria i la comunicació. En les col·laboracions entre països es van esmentar barreres com l’idioma, l’accés als recursos i les diferents cultures d’autoria, així com els desavantatges estructurals del personal investigador dels països d’ingressos baixos i mitjans.
En el cas de les col·laboracions entre personal clínic i recerca bàsica, un dilema afegit va ser que el sou dels i les metges depèn parcialment de quants articles escriguin, la qual cosa afegeix una capa addicional de pressió que pot conduir a una autoria inadequada. Però, com en el cas dels proveïdors de dades o mostres, ser inclosos en un article en què no han participat realment planteja qüestions ètiques pel que fa a la rendició de comptes de tots els autors i la confiança en la recerca presentada.
Un participant també va assenyalar que les regles d’autoria no han canviat en els últims 40 anys, mentre que la manera de fer recerca ha canviat molt, amb un gran augment de les col·laboracions a gran escala entre centres; i com aquesta incongruència també pot generar friccions.
“Cada vegada hi ha més articles amb més de 200 autors. Estem mentint massivament quan diem que tots aquests 200 compleixen tots els requisits d’autoria. No té sentit”
Participant en l’acte
Alguns suggeriments específics de coses a fer a nivell de PRBB van ser:
- Millorar la consciència de la comunitat sobre el codi GSP i els comitès d’integritat.
- Fer una enquesta anònima per recollir el tipus de problemes d’autoria presents a la comunitat.
- Que els centres escriguin la seva pròpia directriu/política sobre l’autoria, cosa que alguns centres ja han fet o estan en procés de fer.
- Estimular l’ús dels pre-acords d’autoria i discutir la possibilitat d’incloure’ls en els protocols enviats als comitès de revisió ètica.
Un debat a continuar
El taller va ser només un primer pas per descriure i discutir els principals problemes relacionats amb l’autoria a la nostra comunitat; inesperadament, hi va haver un fort consens que les normes implícites i les expectatives jeràrquiques sovint distorsionen l’assignació justa d’autoria i que una millor visibilitat i compartició dels documents i directrius existents dins dels centres seria positiva per garantir que tothom sàpiga a qui adreçar-se en cas de conflicte.
Les idees es compartiran entre els participants i la direcció dels centres, amb la idea de continuar el debat a cada institució per fer passos més cap a unes pràctiques d’autoria millors i més justes.
