Les relacions interpersonals són difícils. Ja sigui en l’àmbit personal o professional, requereixen trobar un equilibri entre els interessos, necessitats i expectatives d’ambdues parts.
La relació entre un estudiant de doctorat i el seu supervisor no és diferent i, en molts aspectes, pot ser especialment difícil. Pot ser curta, uns 3 anys, però és molt intensa i pot ajudar (o no) a establir les bases per a la futura carrera de l’estudiant. Presuposa una certa independència per part dels i les estudiants de doctorat, que al mateix temps encara estan aprenent i necessiten una mica d’orientació. I amb la salut mental esdevenint una preocupació creixent a l’acadèmia, en particular entre els estudiants de doctorat, hi ha molt en joc.
A més de ser crucial des del punt de vista del benestar personal d’ambdues parts, la dinàmica de la relació doctorant-supervisor pot tenir un efecte important en la manera com es fa ciència i fins i tot en la integritat de la recerca.
Per això, el passat 25 de febrer, el grup de treball de Bones Pràctiques Científiques (GSP) del PRBB va organitzar un esdeveniment titulat “Converses col·laboratives: acord per la supervisió de doctorat“. Aquest taller tenia com a objectiu reunir les diferents parts interessades per elaborar un possible “acord” entre estudiants de doctorat i supervisors que pogués ajudar a alinear les expectatives al començament del doctorat – i al llarg d’aquest.
Un tercer esdeveniment per millorar la cultura de la recerca
Aquest esdeveniment va ser una continuación del taller “Reptes i consells sobre una bona supervisió” que el grup GSP va organitzar fa un any (febrer de 2024). Al seu torn, aquell havia estat una continuació del “cafè culture” organitzat el juliol de 2023, per debatre sobre els principals reptes de l’entorn acadèmic.
En l’acte sobre la supervisió de l’any passat, es va evidenciar que molts desacords tendeixen a provenir d’un desajustament de les expectatives dels estudiants de doctorat amb les dels investigadors o investigadores principals (caps del grup de recerca). I que és, per tant, important gestionar aquestes expectatives i alinear-les des del principi, així com revisar-les durant tot el doctorat. Aquesta constatació va ser el tret de sortida de l’esdeveniment d’aquest any.
Prop de 30 persones van participar en l’acte, que va tenir lloc al PRBB (sala de seminaris Ramón y Cajal) de 14 a 16 hores.
Va començar amb Xavier Basagaña, investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i membre del grup GSP del PRBB que va dirigir el taller, presentant l’esdeveniment i les activitats prèvies organitzades pel grup per promoure converses col·laboratives.
Jual Valcárcel, del Centre de Regulació Genòmica (CRG), va oferir una visió general del que els diferents centres del PRBB tenen en marxa en quant a mecanismes destinats a facilitar el debat entre supervisors i estudiants. També es van compartir alguns recursos d’interès, com ara:
- Una llista de requisits per a doctorands, per una recerca amb integritat, del projecte EU Bridge
- Una llista de requisits per a supervisors, per una recerca amb integritat, del projecte EU Bridge
- Una eina per alinear les expectatives entre doctorands i directors de tesi, de l’ISGlobal
- Un exemple d’una Filosofia del laboratori del laboratori dirigit per Rosa Fernández a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF)
Els participants es van dividir en 5 grups mixtes, tots ells almenys amb un supervisor o supervisora i diversos estudiants, i se’ls va demanar que discutissin quins eren els punts principals que s’haurien d’incloure en un document o una discussió per alinear expectatives.
A la segona part de l’esdeveniment, es van posar en comú les idees. A partir d’aquestes, es van suggerir els següents punts com a possible esquelet d’un “acord de supervisió de doctorat”.
Acord per a la supervisió de doctorat
- Aclarir des del principi què és un doctorat, tant per a l’investigador principal com per al doctorand; discutir les motivacions de l’estudiant i les expectatives d’ambdues parts. Entendre quins són els requisits per a un doctorat i tenir descripcions clares de funcions i especificacions de tasques.
- Acordar un compromís mínim, entendre i considerar els interessos d’ambdues parts; decidir un conjunt de mínims a assolir durant el doctorat (publicacions, conferències o altres). Assegurar que el o la supervisora comparteixi el seu pla per al doctorand i qualsevol pla alternatiu.
- Acordar un llenguatge i uns estàndards de comunicació: freqüència de reunions, format dels informes (un resum de punts clau, o un informe en profunditat de 3 pàgines?), llibreta de laboratori, resultats… o fins i tot condicions personals com el benestar o malalties. En essència, què espera l’investigador principal que l’estudiant comuniqui i com.
- Descobrir quin estil de supervisor / doctorant té cadascú (microgestor, independent; vol més llibertat, o vol que li diguin què ha de fer…). Trobar un compromís entre tots dos estils, tenint en compte que el o la supervisora ha de ser més capaç d’adaptar-se al doctorant que a l’inrevés.
- Discutir regularment sobre les oportunitats de desenvolupament professional, no només els resultats del projecte (publicacions), sinó també la formació, el treball en equip, l’assistència a conferències, etc. Acordar el concepte de formació: quines habilitats són importants i com cal aprendre-les (per exemple, aprendre a programar a través d’un curs o aprendre per experiència)
- Assegurar-se que els estudiants de doctorat sàpiguen on obtenir ajuda externa, assessorament, suport a la salut mental, etc. Pensar també en la possibilitat de tenir una persona extra que pugui ser un suport constant durant tot el doctorat (per als casos en què el o la supervisora no està disponible). Consultar les opcions de mediadors o un programa de mentoria en cas que sigui necessari.
- Fer reunions periòdiques de seguiment i avaluació del doctorat (no només de la part científica, sinó de la motivació, taxa de satisfacció, etc.) així com una revisió anual o bianual d’aquest acord d’expectatives. Al principi no us coneixeu. Acordar un marc és bo per sentar unes bases, però podeu modificar-lo i adaptar-lo a mesura que us coneixeu més.
- Garantir converses obertes i un espai segur
- Organitzar les reunions conjuntament
- Incloure també feedback de l’estudiant cap al supervisor
- Discutir si el doctorat serà un projecte “individual” o molt col·laboratiu (si és així, establir regles per assignar responsabilitats i reconèixer el treball de cadascú; discutir la possibilitat de projectes paral·lels; controlar i prioritzar el nombre de projectes del doctorat (juntament entre el supervisor i l’estudiant).
- Acordar horaris, calendari i llocs de treball. Una discussió clara de les expectatives sobre l’horari de treball (hores, caps de setmana), les vacances anuals (durada, distribució) i l’organització del treball (per exemple, correu electrònic / slack / comunicació a les xarxes socials després de l’horari laboral) pot ajudar a evitar malentesos en el futur.
- Definir com gestionar qualsevol conflicte intern o d’equip.
- Establir regles clares per a l’autoria.
- Definir junts un format específic per al manteniment de registres de la feina (llibretes de laboratori, etc) i l’organització de les dades i assegurar-se que el supervisor o supervisora els comprovi (seguir les normes a nivell institucional si escau, però cada supervisor ha de comprovar regularment i explicar als estudiants què poden o no poden fer amb les xifres, per exemple).
Es van esmentar altres coses, com la importància del reconeixement. Proporcionar comentaris positius regulars quan els estudiants estan fent una bona feina, reconeixent el que han fet i aconseguit, pot ajudar-los a generar confiança. O com de difícils poden ser algunes converses. Per exemple, si el doctorand està decebut amb l’investigador principal o l’investigador principal amb el doctorand, com es pot dir d’una manera sensible i respectuosa? No hi ha una resposta fàcil, però els participants van estar d’acord que, com que la decepció és una cosa que es sol crear per acumulació, si hi ha converses regulars i honestes, arribar a l’etapa de “decepció” pot ser evitable. Si no ho és, un mediador pot ajudar abans que les coses es facin massa grans o problemàtiques.
La comunicació clara i oberta és clau: si hi ha converses regulars i honestes, arribar a l’etapa de “decepció” pot ser evitable.
L’esdeveniment va ser valorat positivament, amb un 4 sobre 5, i els participants van suggerir alguns comentaris per a futurs esdeveniments similars. És clar que les converses han de continuar a tots els nivells, i esperem que aquest esdeveniment contribueixi a inspirar a totes les parts a continuar treballant per millorar les relacions, amb els interessos, les necessitats i les expectatives de tothom al cor.
