Un esmorzar òptim aporta el 25% de calories diàries

L’esmorzar és l’àpat més important del dia. És una frase molt repetida. Tot i així, es parla poc de com ha de ser. El projecte liderat per Álvaro Hernáez del grup de Montserrat Fitó (Hospital del Mar Research Institute) ha estudiat la influència de la quantitat i la qualitat de l’esmorzar en la salut. En el seu últim article, publiquen que un esmorzar que aporti entre un 20 i un 30% de l’energia diària millora els indicadors de salut metabòlica i cardiovascular i redueix l’obesitat.

Aquest estudi observacional es va dur a terme dintre de l’assaig PREDIMED-Plus que analitzava com la combinació de dieta mediterrània i exercici afavoria la pèrdua de pes de persones entre 55 i 75 anys. L’estudi sobre l’esmorzar es va nodrir de les dades recollides durant PREDIMED-Plus per veure només l’efecte de l’esmorzar en la millora de la salut. En concret, es va veure una reducció de l’obesitat abdominal i dels triglicèrids i un augment del colesterol bo (HDL).

En aquest cas, es van analitzar les rutines de l’alimentació de unes 400 persones tant del grup control, que només seguia la dieta mediterrània, com del grup intervingut, que també feia exercici, durant tres anys. Els resultats van ser normalitzats a l’estil de vida de cada pacient per a aïllar la contribució de l’esmorzar. Álvaro ressalta que “tothom va millorar els seus indicadors, ja que estaven a dins d’una intervenció concreta. Tot i així, es va veure que els que feien un esmorzar de major qualitat, amb una aportació calòrica de 20 a 30%, van millorar més.” Aquells pacients que de manera habitual esmorzaven poc o massa presentaven pitjors indicadors.

Imprescindible, un esmorzar equilibrat

És difícil especificar el que constitueix un esmorzar i, menys, un de qualitat. Aquí, es va definir esmorzar com tot aliment que es prengués abans del dinar. Això incloïa prendre, per exemple, un cafè al aixecar-se i, després, un refrigeri a mig matí. Es va fer així perquè no tothom té gana quan s’aixeca o temps per preparar-se un esmorzar en condicions quan surt a correcuita.

El que Álvaro, l’Alejandra Pérez-Vega (primera autora de l’article) i la resta dels investigadors van veure és que independentment de si es repartia durant el temps o es prenia tot de cop, si l’esmorzar aportava la quantitat necessària de calories i els nutrients indicats, millorava la qualitat de vida de tots els pacients. No obstant, recalquen que els resultats no són extrapolables a la resta de la població, ja que l’estudi s’ha centrat en un grup de persones amb síndrome metabòlic, un conjunt de factors de risc cardiovascular que passen al mateix temps.

S’ha de cuidar la qualitat de l’esmorzar i adaptar-lo a horaris i gustos

Alejandra Pérez-Vega

Això vol dir que no es poden treure unes recomanacions específiques per a tota la població. Per a això, es necessitaria fer un estudi més exhaustiu. Tot i així, tant l’Alejandra com l’Álvaro sí s’atreveixen a donar unes recomanacions generals. Els dos coincideixen en que l’important és que l’esmorzar sigui equilibrat, que tingui cereals integrals, fruites, greixos saludables com el de l’oli d’oliva o el dels fruits secs, i proteïnes de qualitat. També diuen que no s’ha de saltar l’esmorzar i, sobretot, que s’han d’evitar els aliments ultraprocessats.

Sobre això, l’Álvaro es queixa que quan es parla de dieta equilibrada, se solen donar unes pautes per al dinar i per al sopar, però que no es donen per a l’esmorzar. A més a més, subratlla que la gent és conscient del perjudicis dels ultraprocessats i sovint els evita tant al dinar com al sopar. Tot i així, ja sigui per falta de temps, per comoditat o per gust, els ultraprocessats copen els esmorzars habitualment.

Les següents passes

Després d’aquests resultats, al grup li agradaria corroborar-los amb un estudi clínic. D’aquesta manera, es podria veure si la quantitat d’energia que ha d’aportar un esmorzar és igual per a tot la població o canvia segons edat, per exemple. Amb aquest estudi, també es determinarien si els resultats observats tenen realment com a causa la quantitat d’energia ingerida durant l’esmorzar o si és només una correlació.

A més a més, volen anar més enllà i veure com influeix l’esmorzar en altres malalties. Ara mateix, tenen en el seu punt de mira la relació del primer àpat del dia amb el càncer. Per a això necessiten aconseguir finançament, tasca que no sempre és fàcil. La nutrició és una disciplina senzilla, però on hi ha molt de soroll, com diu l’Álvaro. Fora de l’ambient científic, està copada de gent que ven dietes miraculoses i trucs infal·libles per a cuidar-se que, tot i així, són perillosos. És difícil lluitar contra aquesta sobresaturació d’informació, especialment amb estudis tan llargs com aquest.

Un estudi molt humà

L’anàlisi de la influència de l’esmorzar en la qualitat de la salut metabòlica i cardiovascular ha estat un projecte dut a terme íntegrament pel grup de l’Hospital del Mar. Des del reclutament dels i les pacients fins l’anàlisi de dades, passant pel seguiment habitual. Va ser un exhaustiu treball de camp en el que l’Alejandra va estar involucrada pràcticament des del principi.

Tot va començar amb el reclutament del projecte PREDIMED-Plus que es va trigar uns anys en completar. Tot i així, no es va esperar a tenir tots els pacients per a començar la intervenció. Així que els temps entre pacients anaven desfasats. Mentre que alguns ja estaven al seu segon any a l’estudi, altres acabaven d’entrar. Això va fer que el volum de treball fos constant, però no atropellador, ja que no havien de fer el seguiment de les 400 persones a la mateixa setmana, sinó que les repartien al llarg de l’any segons l’ordre d’entrada.

Els pacients estaven molt atents a canviar la seva alimentació.

Alejandra Pérez-Vega

L’Alejandra va gaudir especialment de la part humana del projecte. Tot i que ara ja no s’hi dedica tant al treball de camp, d’aquest estudi ressalta precisament el tenir contacte amb els pacients regularment durant les entrevistes. Amb això, es creava un vincle entre ambdós. També indica que va ajudar el fet que tot el seguiment es dugués a terme a les instal·lacions del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Tant les entrevistes com les anàlisis de sang es feien a les oficines i sales d’assajos clínics de l’Hospital del Mar Research Institute, el que resultava més proper que si s’havien de repartir entre diferents llocs o es feia a l’hospital.

La contribució de l’Alejandra al PREDIMED-Plus no només ha resultat en les conclusions d’aquest article. També ha culminat en la presentació de la seva tesi doctoral que va defensar al desembre de l’any passat i que es podrà consultar a la biblioteca en un futur.