El concurs EU TalentON, que va tenir lloc per primera vegada fa dos anys a Leiden, va celebrar la seva 2a edició a Katowice, Polònia, com a part de les activitats organitzades per la Ciutat Europea de la Ciència 2024. L’objectiu: reunir joves ments prometedores de tot el món per co-crear solucions innovadores a alguns dels reptes més urgents del nostre temps.
Durant 5 dies, 108 joves científics i científiques, d’entre 21 i 35 anys, provinents de 38 països, van treballar en equips per oferir respostes a desafiaments socials vinculats a les cinc missions de la UE en el marc d’Horitzó Europa: Càncer, Sòls, Oceans, Canvi climàtic i Ciutats intel·ligents.
L’objectiu de l’EU TalentON és reunir joves ments prometedores de tot el món per co-crear solucions innovadores als desafiaments més urgents del nostre temps.
Guillermo Nevot, estudiant de doctorat al laboratori de biologia sintètica translacional del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF), dirigit per Marc Güell, va formar part d’un d’aquests equips.
L’equip del Guillermo (“Breath for life“) no només va guanyar el premi de la seva categoria (Càncer), de 7.500 €, sinó també el Gran premi entre totes les categories, amb un valor de 12.000 € a repartir entre els quatre membres.
Parlem amb el jove investigador per saber més sobre la seva participació en aquesta iniciativa, que es repetirà d’aquí a dos anys.
Primer de tot, moltes felicitats, Guillermo! Explica’ns, com et vas assabentar d’aquesta iniciativa?
Moltes gràcies! Doncs la veritat és que ho vaig veure per diversos llocs – entre ells el butlletí que envia la UPF amb beques i ajudes i també a Linkedin, on segueixo molt el que es fa a Europa.
Tot i que estava a l’últim any de la meva tesi, vaig decidir presentar-m’hi perquè estic en aquest procés de conèixer-me millor, veure què m’agrada, i volia conèixer gent interessada en temes de política científica, que em criden l’atenció.
Així que vaig omplir el formulari contestant les preguntes que es feien sobre com resoldries algun dels reptes de les missions, què creus que podries aportar, etc. Això va ser valorat per un grup d’experts i per les altres persones interessades a participar – jo també vaig haver de valorar altres dels meus potencials companys i companyes. I al cap d’uns dos mesos em van enviar un correu dient que havia estat seleccionat.
I en què consistia exactament el concurs, què havíeu de fer?
Jo el definiria com un “Ideaton” – com un hackathon, però d’idees en lloc de codi.
Ens van dividir en equips de 4 persones, 5 equips aproximadament per cadascuna de les missions i vam tenir 4 dies per presentar un projecte que donés resposta a algun repte, en el nostre cas, sobre càncer.
Havíem de proposar una idea conjunta, presentar un informe de 2 pàgines, incloent un model de negoci i veure si realment la idea podria ser efectiva, i preparar un pitch de 3 minuts per vendre-ho als jutges, que valoraven creativitat, originalitat i factibilitat, així com la manera d’explicar el projecte.
Hi havia 15 jutges, 3 per a cada missió. En el nostre cas, la missió de Càncer, les jutgesses van ser Gabriela Kramer-Marek, experta en diagnòstic molecular; Aleksandra Auguściak-Duma, experta en fisiopatologia molecular cardiovascular, i Roberta Gatta, experta en diagnòstic nasal de càncer de pulmó – qui, de fet, havia guanyat l’EU TalentON fa dos anys! Però també hi havia experts en inversió (capital risc), en comunicació…
Rebíeu formació?
Sí, la competició busca promoure l’esperit emprenedor entre científics, que coneguem gent interessada en crear alguna cosa real. Es fa molt networking, vam rebre tallers i formació de personal expert en diferents camps científics, com propietat intel·lectual, i fins i tot del líder d’un programa europeu de suport a la creació de start-ups, Piotr Boulangé.
Rebíem xerrades i tallers generals (fins i tot de ioga!) i després els jutges anaven passant per cada grup, responent a les preguntes que havíem estat tenint, donant-nos recursos, eines, contactes… Era com classes magistrals personalitzades!
Com us vau posar d’acord sobre què fer i en què va consistir el vostre projecte?
Vam començar pensant en fer alguna cosa sobre la “fatiga del càncer”, amb la qual dues persones del grup estaven familiaritzades. Com millorar la qualitat de vida de les persones que han superat un càncer, perquè és una cosa que afecta molta gent. Vam posar-nos a investigar, a buscar coses per internet. Jo fins i tot vaig organitzar una dinàmica amb post-its per mapejar les nostres idees (una tècnica que vaig aprendre en algun curs Intervals del PRBB!). Però no trobàvem per on agafar-ho. Vam estar tot un dia amb això, abans de passar a altres idees.
Llavors vaig explicar una idea que havia tingut feia temps d’utilitzar compostos volàtils (olors) que poguessin servir per detectar coses. Havia llegit que alguns càncers poden produir certes molècules volàtils, i vam pensar que seria un sistema molt poc invasiu, els pacients només haurien de bufar… Però després una de les jutgesses ens va dir que la detecció de gasos en l’alè ja es feia, i ens va reptar a buscar alguna cosa més enllà. Així que vam pensar en utilitzar Intel·ligència Artificial per generar pèptids que s’unissin als gasos i poder detectar-los més fàcilment, a nivell electrònic, per fer-ho més portàtil i no invasiu.
Què et va semblar més interessant del concurs?
El més fascinant és la varietat i diversitat de gent que arribes a conèixer i amb qui col·labores. T’ajuntes amb gent que no coneixes, de disciplines diverses que no necessàriament treballen en el camp en què fareu la proposta. Per exemple, jo faig biologia sintètica, no toco el tema de càncer. La resta del meu equip, en el nostre cas tots estudiants de doctorat, d’Itàlia, Països Baixos i Portugal, eren una psicòloga clínica, una biòloga molecular que estudiava com afecta el cicle circardià a les teràpies de càncer i un enginyer biomèdic que feia machine learning amb històries clíniques. Però al concurs recordo que també hi havia algú que estudiava economia i història de la música, per exemple. De fet, podia venir qualsevol persona d’entre 21 i 35 anys amb alguna formació científica. No calia ser acadèmic, hi havia des d’estudiants de carrera, fins a caps de grup molt joves i, per exemple, un noi que treballava en transferència tecnològica.
I això és bonic, la interacció entre tots. El conectar amb gent disposada a involucrar-se, a canviar les coses, sense por a explorar, que es planteja coses més enllà del seu dia a dia al laboratori… De fet, una de les jutgesses va dir que una de les coses que va ser determinant per donar-nos el premi, a banda de la ciència que hi havia darrere, era la compenetració que havíem demostrat els quatre en pocs dies.
I ara, seguiu en contacte?
Sí! Estem mirant si podem aconseguir diners per intentar fer una prova de concepte i veure si aquesta tecnologia es podria dur a terme… el jurat ens va animar bastant a fer-ho.
Però, en qualsevol cas, poc a poc. Jo primer m’havia d’enfocar en defensar la meva tesi doctoral, cosa que que acabo de fer la setmana passada! I ara seguir al laboratori per acabar alguns projectes.
Doncs moltes felicitats, Guillermo, pel teu recent doctorat, per aquest premi i pel que vingui després!
Aquí podeu veure el pitch de 90 segons que van fer els 5 equips guanyadors per defensar el premi final.
