Promoure les llengües locals en les publicacions científiques

L’equip de recerca liderat per Roderic Guigó al Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha publicat recentment un article sobre un nou mètode que permet la seqüenciació completa de llargues molècules d’ARN. 

L’article, amb Sílvia Carbonell Sala com a primera autora, ha estat publicat a la revista Nature Communications en anglès, com és habitual– però amb la particularitat que inclou també un enllaç a una traducció al català de l’abstract (el resum breu de l’estudi que hi ha a l’inici de tots els articles científics). Així mateix, han inclòs una explicació de l’article en termes més senzills, dirigida al públic general, també en català. 

Parlem amb els autors sobre què, perquè i com d’aquesta iniciativa per donar visibilitat a les llengües locals en l’àmbit científic. 

D’on va sorgir la idea de fer això? 

La idea va sorgir inicialment en el context de la Iniciativa Catalana de l’Earth Biogenome Project – el projecte internacional que pretén obtenir genomes d’alta qualitat de les diferents espècies que habiten el planeta. En el cas de la Iniciativa Catalana (CBP, per les seves sigles angleses “Catalan Biogenome Project”), volem seqüenciar 40.000 espècies que viuen en territori català. 

El cas és que dins d’aquests projectes, hi ha un tipus d’articles, els “Genome Notes”, que s’escriuen de manera semiautomàtica quan s’acaba de seqüenciar un genoma. És una manera de reconèixer l’esforç de molta gent implicada en aquestes seqüenciacions que difícilment acabaran en un article. Pensa que hi ha dos milions de genomes que es volen seqüenciar, no tots tindran la seva pròpia publicació! 

Se’ns va acudir que, per la Iniciativa Catalana, potser es podrien generar aquests articles automàtics en català – apart d’anglès – per a que els ciutadans i les ciutadanes d’aquí, que financen directament la nostra recerca, puguin accedir-hi encara que no parlin anglès. 

“Volíem fer una versió en català de l’article sobre la Iniciativa Catalana de l’Earth Biogenome Project per a que els ciutadans i les ciutadanes d’aquí, que financen directament la nostra recerca, el poguessin llegir”
Sílvia Carbonell Sala (CRG)

Així que vàrem contactar amb l’equip del Darwin Tree of Life (DToL) – un altre subgrup dins l’Earth Biogenome Project – que són els que han desenvolupat el software per escriure els Genome Notes de manera semiautomàtica. Ells van fer algunes proves per crear una versió catalana dins l’article mateix. Va quedar només en una prova, però, no va arribar a publicar-se. L’editorial F1000 és qui publica els Genome Notes, i tot i que estan treballant en plataformes de multilingüisme, no les tenen a punt encara. Però els de F1000 mateixos ens van suggerir posar l’abstract català a Zenodo, o qualsevol altre repositori que tingui la capacitat d’otorgar DOIs (Digital Object Identifiers), i lligar-ho a l’article.  

Vàrem quedar que faríem això pel primer Genome Notes de la CBP; un article sobre una papallona d’Andorra que tot just hem acabat i del que estem preparant l’abstract català.  

Però aquest article sobre la seqüenciació d’ARN no és part de la CBP, oi?  

Correcte. Tot i que la idea va néixer amb els Genome Notes, vam pensar que les traduccions a llengües locals no tenien per què estar limitades a aquest tipus d’articles. Com que teníem aquest article acceptat a Nature Communications, vam escriure a la Kate de Mattos-Shipley que era l’editora del nostre article. Des del principi va ser molt receptiva, la veritat. En part, ens n’hem sortit gràcies a ella. 
  

Quin és el públic objectiu d’aquestes versions catalanes? 

La idea és que qualsevol persona de la ciutadania pugui accedir i entendre l’article o l’abstract. Fins ara, l’abstract català d’aquest article de la seqüenciació de l’ARN té més de 780 visites i ha estat descarregat més de 670 vegades.  

Aquesta iniciativa concreta va sorgir del nostre grup, però el CRG hi ha donat suport des del principi, en el marc d’un pla, impulsat pel gerent Joan Vives, per potenciar el català al centre. 

La nostra idea és fer-ho més vegades. De fet, acabem de publicar l’article que descriu la Iniciativa Catalana per al Earth Biogenome Project, on expliquem els orígens i història del projecte, la seva estructura i estat actuals, i la seva direcció futura. I en aquest cas, hem inclòs en la revista científica un enllaç a l’article complet en català, allotjat de nou a Zenodo. Aquest article de fet és molt més assequible i és el que ens interessa que la gent llegeixi més, perquè la Iniciativa Catalana vol implicar al màxim de gent.  

“Esperem que això senti un precedent i que altres científics de tot el món adoptin el mateix model per fer que els resultats de la investigació siguin més accessibles a les persones que no parlen anglès” 
Roderic Guigó (CRG) 

Hi havia cap precedent de la inclusió de traduccions en articles científics a llengües locals? 

Fins on sabem, aquesta és la primera vegada que una revista d’alt nivell, d’una important editorial internacional, accepta fer referència explícita a una traducció al català d’un estudi científic. Tot i que després de publicar-ho hem sabut que hi ha un parell o tres més d’articles internacionals amb alguna part traduïda al català, i estem intentant contactar a les persones autores. 

De fet, hem creat una comunitat a Zenodo que es diu “Research in Catalan” on volem recol·lectar tots els casos semblants. Hi ha hagut persones que s’han interessat pel model. També estem creant, junt amb el Toni Hermoso al CRG, unes guidelines o directrius per facilitar a altres investigadors de fer-ho.  És una feinada, però creiem que val la pena! 

Per acabar, quina és la motivació per fer aquestes traduccions? 

Un dels principals motius per traduir el resum científic al català és preservar i promoure la diversitat lingüística i evitar la “pobresa lingüística” quant a termes i expressions científiques en català – o altres llengües més enllà de l’anglès. Hi ha molts termes científics que utilitzem sovint en anglès per als que no hi ha equivalent en català. Crear-los ajudaria la nostra ciutadania a comprendre millor els resultats de la investigació científica i milloraria l’alfabetització científica general. 

Al final, les contribucions científiques provenen d’arreu del món, i és important també donar visibilitat a aquesta diversitat geogràfica i lingüística de la ciència. En traduir els estudis científics, ajudem a anivellar el camp de joc, assegurant que totes les comunitats tinguin el mateix accés a coneixements i recursos valuosos.