ALLOX és una spin-off del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona fundada pels investigadors Ben Lehner, Júlia Domingo, Pablo Baeza i André Fauré. És una companyia techbio que està construint la pròxima generació d’eines per predir i dissenyar nous fàrmacs basats en la regulació al·lostèrica.
En aquesta entrevista, Júlia Domingo, CEO d’ALLOX, ens explica com va néixer la companyia al CRG, com funciona la tecnologia que han desenvolupat i quin és el seu futur.
Ella és biòloga, bioinformàtica i coinventora d’aquesta tecnologia pionera. “Estic orgullosa d’adonar-me del potencial revolucionari de la nostra tecnologia i provar la tesi bàsica de la nostra investigació a la clínica, alhora que lidero i creixem amb un equip tan estel·lar”, declara.
“Estic orgullosa d’adonar-me del potencial revolucionari de la nostra tecnologia i provar la tesi bàsica de la nostra investigació a la clínica, alhora que lidero i creixem amb un equip tan estel·lar”
Júlia Domingo, CEO d’ALLOX, una spin-off del CRG
Com es va crear ALLOX?
ALLOX neix del laboratori d’en Ben Lehner, on vam coincidir els quatre socis fundadors. El Pablo Baeza i jo fèiem el doctorat i l’André Fauré va fer el seu postdoc, i després va ser l’Staff Scientist del laboratori. A la segona part del meu doctorat vam posar a punt la tecnologia d’ALLOX. L’any 2022 la vam publicar en un article científic que va despertar l’interès de les farmacèutiques i dels inversors de risc. Això ens va motivar per fer el salt a l’empresa. Tot i que veníem de fer recerca bàsica, vam veure que el que havíem creat tenia una aplicació amb molt de potencial.
Vam començar a posar en marxa l’empresa ALLOX l’any 2022. Tots estàvem treballant a diversos laboratoris en països diferents (jo estava a Estats Units), i la vam anar desenvolupant en les nostres hores lliures. Jo he creat la part experimental d’aquesta tecnologia i l’André Faure, la part computacional. El Pablo Baeza aporta la seva experiència amb processament de dades. En Ben Lehner ens ha guiat en tot aquest procés. Un factor important és que l’equip ens entenem molt i treballem molt bé junts. Formalment, ALLOX va començar el novembre de 2023, i és operativa des de finals de gener d’aquest any (2024).
T’imaginaves que series la CEO d’una start-up quan vas començar a fer recerca?
La veritat és que jo mai m’havia plantejat començar una empresa. Sempre havia pensat que faria vida acadèmica i, fins i tot, era reticent al món empresarial. Però he tingut clar des de l’inici que vull fer ciència puntera, innovadora, robusta i justa. A més, m’agrada el mentoratge i volia liderar un equip.
Viure a Nova York durant els meus estudis postdoctorals em va ajudar a adonar-me que es pot fer tot això en una startup. La ciutat compta amb un ecosistema pròsper d’startups biotecnològiques, i vaig tenir la sort d’estar envoltat de científics que llançaven les seves pròpies empreses biotecnològiques o feien la transició de la investigació al món biotecnològic. Aquesta immersió a la indústria va canviar completament la meva percepció d’aquest món.
Hi ha un altre motiu important per considerar tornar i crear l’empresa. Sempre he cregut que la ciència que vam fer a CRG era d’avantguarda amb un immens potencial per entendre la biologia a escala. Tanmateix, construint una empresa al voltant d’aquesta tecnologia, podríem tenir un impacte real a la clínica, millorant potencialment milions de vides.
Està creixent el nombre de dones CEO en empreses tecnològiques, però encara sou només un 15% a Espanya…
Sí. És evident que la dona té molta menys representació en els càrrecs directius, no només en el sector biotecnològic. La situació està millorant, però ens queda molt recorregut per fer. També passa en ciència, on hi havia moltes menys dones com a líders de grup, i cada cop n’hi ha més.
“És evident que la dona té molta menys representació en els càrrecs directius, no només en el sector biotecnològic. La situació està millorant, però ens queda molt recorregut per fer.”
Penso que el que ajuda molt és la visibilitat de les dones en aquests càrrecs, tenir models a seguir. Cada vegada hi ha més ajudes o beques que promouen la igualtat en càrrecs directius o financen empreses liderades per dones, com les de l’European Innovation Council (EIC), però en calen més encara.
Una altra cosa que ha de canviar és la paritat en altres àmbits que estan molt lligats a l’empresa, com són els fons d’inversió. Les start-ups biotecnològiques no generen beneficis a l’inici i necessiten inversors. Està demostrat que les empreses liderades per dones reben menys inversions. Per tant, calen més dones liderant els fons d’inversió i també que aquesta mentalitat dels inversors vagi canviant.
Parleu del “sant grial en el desenvolupament de fàrmacs” i d’una metodologia que us permet trobar “una agulla en un paller”. A què us referiu?
Les proteïnes tenen una superfície d’interacció que les permet unir-se amb altres proteïnes per dur a terme la seva funció. I, d’altra banda, tenen els llocs anomenats al·lostèrics, que són llocs que no es troben a la superfície d’interacció. En aquests llocs al·lostèrics es poden unir altres substàncies químiques, més petites, per generar canvis en la proteïna i regular aquesta interacció.
“La nostra tecnologia ens permet trobar llocs al·lostèrics de les proteïnes humanes que són dianes molt interessants per a fàrmacs”
Els llocs al·lostèrics són una diana amb molt de potencial pels fàrmacs. Aquests llocs tendeixen a ser bastant més específics per cada proteïna, perquè evolucionen diferent que les interfícies d’interacció, que estan evolutivament més conservades. Això fa que els fàrmacs al·lostèrics siguin més específics, atacant només a la proteïna que es vol regular i reduint els potencials efectes tòxics.
Fins ara la majoria de fàrmacs al·lostèrics s’han descobert per casualitat i no hi havia maneres sistemàtiques de trobar aquests llocs al·lostèrics. Ara, amb ALLOX podem crear mapes de llocs al·lostèrics com mai s’havia fet i a una velocitat sense precedents.
Ens pots explicar com funciona la tecnologia que heu creat?
Aquesta tecnologia ens permet estudiar sistemàticament tots els llocs d’una proteïna humana alterant experimentalment cada aminoàcid d’una proteïna un per un i analitzant les conseqüències d’aquestes mutacions en diferents fenotips moleculars. A més, analitzem aquestes mutacions en molts contextos genètics diferents, per exemple, en presència d’altres mutacions. Aquest enfocament ens permet veure els efectes d’aquestes mutacions des de múltiples perspectives en un sol experiment.
La nostra innovació rau en la nostra capacitat de generar un gran nombre de resultats en poc temps. Tradicionalment, les proteïnes s’han estudiat fent mutacions individuals i observant-ne els resultats, imitant els processos evolutius. Fem el mateix, però la seqüenciació de nova generació ens permet no només estudiar algunes mutacions selectes, sinó obtenir dades sobre totes les mutacions possibles i quantificar-ne els efectes. A això anomenem exploració mutacional profunda (DMS, Deep Mutagional Scanning).
Com que treballem amb centenars de milers de variants de la proteïna, en milions o bilions de cèl·lules, necessitem la enfocaments computatcionals per processar totes aquestes dades. Utilitzant ordinadors modelem les conseqüències biofísiques de totes aquestes mutacions en les proteïnes. Això genera un mapa de llocs al·lostèrics de la proteïna.
El vostre primer objectiu era la identificació d’interruptors al·lostèrics a moltes proteïnes. Quines proteïnes heu seleccionat per als primers estudis?
Només fa sis mesos que estem operatius, però estem molt actius i volem cartografiar tantes proteïnes com sigui possible. Hem començat amb proteïnes que no tenen un desenvolupament efectiu de fàrmacs o que s’enfronten a problemes de resistència als medicaments, especialment aquelles associades al càncer. Tot i que se sap molt sobre les proteïnes que causen càncer, més del 80% no té teràpies dirigides i la resistència als fàrmacs existents està generalitzada.
“La nostra tecnologia ens permet generar dades sobre les conseqüències biofísiques d‘una mutació a una velocitat sense precedents”
La nostra tecnologia ens permet recollir dades sobre les conseqüències biofísiques de les mutacions a una velocitat sense precedents. En només 3 o 4 mesos, podem generar una quantitat de dades comparable a totes les dades publicades anteriorment combinades. Això ens ofereix una oportunitat única d’aprendre de dades d’alta qualitat. El nostre objectiu final és construir un model computacional que ens permeti predir llocs al·lostèrics completament in silico, sense necessitat d’experiments.
En una segona fase, voleu desenvolupar nous fàrmacs. Hi esteu a prop?
Sí, creiem que aquest any 2024 ja començarem el nostre primer programa de desenvolupament de fàrmacs per generar nous moduladors al·lostèrics que culminaran en teràpies innovadores per a malalties que actualment no són tractables. També estem considerant associar-nos amb altres companyies biotecnològiques o farmacèutiques que tinguin experiència en la comercialització d’aquest tipus de fàrmacs.
Hi ha una tercera fase per aplicar la tecnologia en biotecnologia industrial, agrícola i ambiental. Ens pot explicar una mica més en què consisteix?
Aquest és el nostre horitzó a ALLOX. La idea és que si podem predir amb precisió com els canvis en l’ADN influeixen en la funció de les proteïnes, podem començar a dissenyar noves molècules biològiques. Per exemple, podríem crear proteïnes amb interruptors que s’activen quan es detecten determinades substàncies a l’entorn.
Però l’enginyeria biològica és molt més complicada que l’enginyeria civil o industrial. Construïm cotxes molt fàcilment, però no sabem construir un sistema biològic des de zero. Un dels problemes és que no acabem d’entendre com es formen tots aquests components biològics. Aquest és un dels objectius de la nostra recerca, entendre la relació entre la seqüència d’ADN i la funció.
Com veus el futur d’ALLOX?
La visió de futur és optimista. L’equip de recerca creixerà, tant en l’àmbit experimental com en l’àmbit computacional. Això serà la tasca més imminent de l’empresa. Ara hi ha noves posicions disponibles i es necessitarà un espai de laboratori més gran per adaptar-se a l’ampliació de les nostres operacions. A part del personal investigador, necessitarem més membres de l’equip que ens ajudin a superar els límits de la nostra tecnologia i donar suport a les col·laboracions.
“A Barcelona no hi ha molts espais de laboratoris. Això limita el creixement de les start-ups i atura inversions, o fa que marxin a altres ciutats”
Un dels reptes que veiem per a les start-ups de Barcelona és que no hi ha molts espais de laboratoris a la ciutat. Això limita el creixement de les start-ups i atura inversions, o fa que marxin a altres ciutats. Hi ha inversió privada en espais de laboratoris, però cal més inversió, i també pública. Ens agradaria poder quedar-nos a Barcelona.