Els seminaris de genòmica computacional del PRBB són gairebé tan antics com el mateix edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Aquesta sèrie de seminaris va néixer el 2006 a partir d’un únic grup, liderat per Roderic Guigó, que tenia triple afiliació en aquell moment: a l’IMIM (actualment Hospital del Mar Research Institute), al Centre de Regulació Genòmica (CRG) i al Departament de Medicina i Ciències de la vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF), tres dels centres del parc. I ha estat creixent sense parar des de llavors, amb investigadors dels diferents centres del Parc interessats en la genòmica computacional unint-se a la iniciativa. “El primer any el meu grup es va reunir per una conferència a Port del Compte. L’any següent es va unir un altre grup (Eduardo Eyras) i l’any següent uns pocs grups més d’altres centres, com els liderats per Núria López-Bigas i Xavier Estivill”, recorda Guigó.
Tots aquests grups, excepte el de Guigó, ja han deixat el PRBB. Però la comunitat de genòmica computacional segueix viva i en bon estat. El que va començar amb 9 persones ara compta amb més de 100. “Va començar en un moment en què la disciplina estava creixent, amb l’objectiu de fer visible el potencial del camp. I encara hi ha molt espai per a més gent!”
“L’objectiu dels seminaris era fer visible el potencial de la genòmica computacional”
Roderic Guigó, CRG
Actualment, més d’una dotzena de grups dels diferents centres del Parc treballen en genòmica computacional. I tots ells s’uneixen als seminaris de genòmica computacional del PRBB quinzenals, organitzats per estudiants i investigadors postoctorals, en els quals un membre d’un dels grups presenta el seu darrer treball.
… i un simposi anual per governar-los a tots
Des del principi, aquesta iniciativa sorgida de la propia comunitat investigadora, en la qual participen la meitat dels centres del PRBB, ha inclós un simposi anual de dos dies. Aquests simposis han continuat ininterrompudament des de 2006, amb l’única excepció de la pandèmia de Covid.
Roderic Guigó i Julia Ponomarenko, juntament amb Romina Garrido, van escriure un article fa un temps sobre l’organització d’aquestes reunions científiques. Tal i com expliquen, són diferents de les conferències habituals perquè els participants generalment es coneixen bé, i fins i tot poden ser col·laboradors propers o freqüents. Per tant, el seu objectiu no és tant aprendre sobre els darrers resultats de tothom, sinó més aviat explorar la potencial cooperació entre ells.
L’últim d’aquests simposis va tenir lloc els passats dies 16 i 17 de maig a Sant Feliu de Guíxols, a la Costa Brava, amb Rut Carbonell, Sílvia Pérez, Júlia Perera Bel, Mathys Grapotte i Joseph Bowness com a comitè organitzador.
Al voltant de 100 participants – provinents de 15 grups de recerca del CRG, l’Hospital del Mar Research Institute, l’UPF i l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) – es van unir per treballar en propostes de projectes innovadors, un exercici grupal que tenia com a objectiu fomentar futures col·laboracions.
En grups de 6 o 7 persones, de diferents laboratoris i etapes de carrera, havien de proposar una idea científica per sol·licitar fons d’una agència de finançament imaginària; és a dir, la resta de participants. Tenien 1,5 hores per pensar en una idea de recerca factible i impactant.
Després van participar en una activitat de formació, organitzada per l’Oficina de Formació i Acadèmica del CRG, sobre “Com fer presentacions científiques efectives”, de manera que els participants estiguessin preparats per presentar la seva proposta a l’audiència a la tarda – en només tres minuts, i sense ajuda de diapositives o pòsters. De fet, en paraules de Gemma Antoja, una de les formadores, “només el 7% de la nostra comunicació consisteix en les paraules que diem, i la gran majoria (93%) es transmet a través de la veu i la comunicació no verbal, com el llenguatge corporal per exemple”.
La votació de l’audiència va revelar els guanyadors finals, valorant-ne la novetat, originalitat, factibilitat i impacte, així com el millor equip en base a la presentació (claretat, compromís, interès). Els projectes guanyadors van ser tan inspiradors que als participants se’ls va oferir una plaça gratuïta a la CRG Biobusiness School, on podran dissenyar un pla de negoci i potencialment convertir el projecte en una realitat.
La proposta creativa guanyadora va ser de l’equip WHeLa, format per Anna Paris i Tarriel, Xanthi-Lida Katopodi, Marta Espinosa Camarena, Robert Froemel, F Xabier D i Sílvia Carbonell-Sala.
“Inspirats per les majestuoses criatures marines, les balenes, que sembla que tenen una taxa d’aparició de càncer significativament retardada tot i la seva gran mida, planegem desenvolupar una línia cel·lular immortalitzada de càncer de balena (WHeLa) que ens permetrà revolucionar l’estudi del càncer”
Ciència i diversió a parts iguals
“Alguns dels participants eren una mica escèptics al principi, i pensàvem que potser anirien al spa o la piscina en lloc de quedar-se per les propostes, però cap d’ells ho va fer!”, diu Ponomarenko.
De fet, l’esdeveniment també va incloure moltes activitats socials i de construcció d’equips, així com una xerrada d’un conferenciant convidat, Harris Lewin (President del Projecte Earth BioGenome, Professor Distingit UC Davis i Membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències, EUA). Va parlar sobre si la Intel·ligència Artificial serà un accelerador per al projecte Earth BioGenome i per a la genòmica comparativa en general.
En resum, aquesta iniciativa intercentre i a nivell de tot el PRBB ha demostrat ser un gran èxit i un bon exemple dels beneficis de crear sinergies entre els diferents centres del Parc.
