Per què, quan ens enamorem, sentim excitació, o tenim un comportament un pèl obsessiu amb l’altra persona? La resposta pot ser una combinació dels neurotransmissors dopamina, serotonina i noradrenalina.
I és que, al cap i a la fi, els animals funcionem gràcies a una xarxa de cèl·lules nervioses, les neurones, connectades entre elles. Les neurones del sistema nerviós perifèric capten els estímuls externs – un so, una imatge – i els transmeten cap a les neurones del sistema nerviós central, a la medul·la espinal i al cervell. Des d’aquí s’integra tota la informació i es canalitza una resposta a través d’un circuit neuronal de tornada.
Els neurotransmissors són les molècules que transmeten la informació d’una neurona a una altra, i n’hi ha de diferents tipus. Els neurotransmissors clàssics són sintetitzats directament als extrems de les neurones presinàptiques (les que emeten el senyal), on s’acumulen en vesícules fins que són alliberats a l’espai entre les dues neurones, anomenat espai sinàptic. D’aquí són captats per la cèl·lula postsinàptica (la que rep el senyal).
Exemples de neurotransmissors clàssics són:
- La dopamina, substància relacionada amb els sentiments de plaer, les funcions motores i les emocions. Una de les conseqüències de la manca de dopamina al cervell és el Parkinson.
- L’adrenalina és segregada en situacions d’estrès i provoca l’excitació en òrgans perifèrics, amb un augment del ritme cardíac i la freqüència de respiració.
- En el sistema nerviós central, és la noradrenalina l’encarregada de posar al cervell en alerta, a més de controlar els patrons de la son o afavorir l’atenció. Els dèficits funcionals de noradrenalina al cervell s’han relacionat amb la depressió, mentre que els excessos de funció ho han estat amb els atacs de pànic.
- La serotonina és un altre neurotransmissor clàssic que s’ha associat amb les al·lucinacions o els desequilibris mentals com l’esquizofrènia o l’autisme infantil.
Apart dels neurotransmissors clàssics, altres tipus són els neuropèptids i alguns gasos, com l’òxid nítric.
Encara hi ha moltes incògnites sobre els neurotransmissors. Es podrien modular els nivells de neurotransmissors en tractaments crònics sense que apareguessin pèrdues de potència o efectes indesitjables? Sap la dopamina que s’ha d’alliberar només quan ens enamorem de debò? Milers de científics i científiques d’arreu del món, incloent-hi algunes al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), estan intentant esbrinar aquests misteris estudiant aquestes diminutes molècules, missatgeres dels nostres pensaments, sentiments i accions.
