En Roger Anglada treballa al Servei de Genòmica del Departament de Medicina i Ciències de la vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF). Es tracta d’un servei científic-tècnic que ofereix suport als equips investigadors del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) en processament i anàlisi de dades genòmiques. El Servei disposa d’un equip humà de 4 persones expertes en seqüenciació i de material d’última tecnologia per seqüenciar l’ADN.
El servei també està compromès amb el desenvolupament de noves metodologies d’anàlisi genètica i ofereix assessorament i formació als investigadors i les investigadores. Parlem amb en Roger de com és la seva professió, com s’hi arriba i del seu dia a dia.
Intentem ser els millors en les tecnologies que utilitzem i estar sempre al dia perquè nosaltres som l’enllaç entre la tècnica i l’investigador.
En què consisteix la teva feina?
Dins del PRBB hi ha diferents serveis científic-tècnics i el nostre concretament és el servei de genòmica. El nostre equip ofereix als centres de recerca del PRBB, i a clients externs, serveis de seqüenciació. Ens dediquem a seqüenciar ADN amb diferents tecnologies i plataformes de les quals som experts.
També donem suport als equips investigadors en les diferents etapes de la recerca. Els assessorem en el disseny de la metodologia de l’estudi i en les darreres tecnologies disponibles. Intentem ser els millors en això i estar sempre al dia perquè nosaltres som l’enllaç entre la tècnica i l’investigador.
Per tant, participeu en molts descobriments científics diferents…
I tant, i et sents partícip. En alguns tipus de recerques ens necessiten per dissenyar el projecte, per aprendre tècniques i per saber què s’ha de fer en cada moment. Aquests projectes ens els sentim com a nostres. Els equips d’aquestes recerques ens valoren i aquesta confiança que ens tenen omple molt.
I dius que heu d’estar sempre al dia de les darreres tecnologies en seqüenciació. És difícil això? Canvien molt ràpidament?
Les tècniques canvien molt ràpidament, però no és difícil estar al dia perquè els mateixos usuaris t’hi porten. Hi ha grups al PRBB amb els que treballem diàriament i que estan a l’última, així que ens obliguen a estar-ho també, això és molt motivador. Els i les investigadores ens comenten les novetats que han vist i ens pregunten com ho podem fer. Després ho hem d’aprendre, però els mateixos grups ja ens encaminen.
Per visualitzar com avancen de ràpid aquestes tècniques podem posar l’exemple de la seqüenciació del primer genoma humà. Es va publicar fa 22 anys i va costar 3.000 milions de dòlars. Es van trigar 7 anys a fer-ho i hi van treballar milers de persones. Avui seqüenciar un genoma costa vora els 1000 dòlars i ho fem en dos dies. L’evolució en el preu és l’equivalent a què un pis de l’eixample passi de costar 300.000 euros, a costar 10 cèntims.
Per tant, hem aconseguit abaratir-ho molt i fer-ho molt més ràpid. Hem de continuar abaratint i accelerant el procés, per fer-ho quelcom quotidià. Podria passar a ser una eina habitual, per exemple, en les consultes mèdiques, on podria servir per diagnosticar malalties com el càncer.
Com és el teu dia a dia?
Cada dia és diferent i molt variat. Hi ha dies de burocràcia i d’altres de molt treball manual al laboratori. També fem reunions per assessorar i dissenyar metodologies, o necessitem estar davant de l’ordinador llegint sobre noves tècniques. Hi ha dies de tot, i dies en què ho has de fer tot.
Per exemple, pot venir un usuari i preguntar com podria fer una anàlisi. Seiem amb aquesta persona i busquem la tècnica més adient. Però també pot venir una persona que ja porta unes mostres i cal preparar una llibreria o seqüenciar-les, fer control de qualitat… També hi ha dies més surrealistes en els que t’arriben mostres d’ADN antic o de memòria històrica, ¡i et toca posar-te una escafandra per anar a fer extraccions d’ADN en un laboratori especial!
Per què vas triar aquest camí professional? Com has arribat fins aquí?
Vaig estudiar un grau formatiu superior d’anàlisi química i vaig fer unes pràctiques de farmacologia a l’Hospital del Mar Research Institute que em van agradar molt. Allà feia anàlisi d’antidòping. Vaig allargar les pràctiques fins que em van poder fer un contracte i gràcies a això vaig poder treballar amb la primera màquina de PCR quantitativa que va arribar. Quan la Universitat Pompeu Fabra va crear el servei de genòmica i va obrir una plaça, em vaig poder presentar gràcies a l’experiència que havia adquirit.
Hi ha altres camins per arribar-hi?
Sí, el que cal és que sorgeixi una necessitat i s’obri una plaça. A l’equip tenim gent que ha arribat per camins molt diversos: doctors, llicenciats, graduats, tècnics… Els perfils d’entrada són molt variats, es pot entrar des de farmàcia, bioquímica, bioinformàtica, química…
El món de la ciència canvia molt de pressa. Allò que estudies et dona una base, però el més important que en treus són els hàbits per continuar aprenent. Un cop comences a treballar, tot tornarà a ser nou. Has de tenir una bona base i aquestes ganes de formació constant.
El món de la ciència canvia molt de pressa. Allò que estudies et dona una base, però el més important que en treus són els hàbits per continuar aprenent.
Roger Anglada, Servei de genòmica, UPF
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Individualment, el més bonic d’aquesta feina és que tens reptes constants. Cada dia és diferent i t’has de formar constantment.
En l’àmbit col·lectiu, treballar en recerca és molt gratificant perquè veus que té beneficis per a la societat. A vegades veus avenços clínics o en medicina, o potser pots recuperar unes restes òssies i tornar-les a la família d’una persona que va desaparèixer en una guerra.
Quins són els reptes o les dificultats?
Una de les dificultats és trobar el finançament per poder comprar les màquines noves i canviar les que han quedat obsoletes, o per poder disposar de tot el personal que voldries.
Com és el teu equip humà de treball?
Formo part d’un equip de quatre persones. La nostra cap és la Núria Bonet. Em sento una peça més d’un equip que té perfils variats, com ja hem dit. Això ens suma. Com tots som molt diferents, tothom aporta coses diferents.
Quines són les vostres eines de treball?
Les nostres eines de treball principal, com sempre en ciència, són el cap i les mans. Però després també tenim tecnologia molt puntera per fer anàlisis genètiques, des de seqüenciadors d’ADN de primera generació fins a màquines de segona i tercera generació. Tenim moltes màquines que ens serveixen per estudiar l’ADN, cobrim tot el mercat.
El treball manual al laboratori també és molt variat, tant podem pipetejar com usar el trepant per polir ossos i extreure’n l’ADN. I a banda de les eines del laboratori, també necessitem l’ordinador perquè usem molt els cercadors o les bases de dades de genomes. Les nostres eines són molt, molt diverses.
Quines habilitats o destreses creus que són les més importants per fer la teva feina?
A banda de ser rigorós i metòdic, que són habilitats sempre presents al món de la ciència, també has de tenir empatia. La ciència sovint és molt frustrant i nosaltres som un servei que rebem persones que poden estar contentes o no amb els resultats. Hem de saber tractar amb aquestes emocions, poder encarar moments de frustració i saber gestionar tant el seu estat d’ànim, com els canvis que calgui fer en el projecte o la metodologia per poder continuar endavant.
També has de tenir dots de comunicador, perquè fem xerrades a congressos, seminaris, visites d’estudiants o anem a instituts a fer xerrades. Participem en programes de joves i ciència.
Cal ser rigurós i metòdic. però també tenir empatia i bones dots de comunicació.
Quin consell li donaries a una persona que es vol dedicar a aquesta professió?
El meu consell seria que, si ell o ella té ganes de fer ciència, que ho faci, que tiri endavant. Les limitacions sovint ens les posem nosaltres. Ara bé, també has de ser humil i honest amb tu mateix, i saber que quan comences et queda molt de camí per fer. Encara que tinguis un expedient molt bo, sempre et queda molt per aprendre.
No pots començar un doctorat pensant que tindràs un Premi Nobel. El camí és llarg i feixuc i s’ha de començar pas a pas. A vegades arriba qui té més paciència i qui més pedra va picant. Cal paciència i ganes d’aprendre.
Treballar en un servei és una feina més estable que la feina de recerca en un laboratori?
La resposta és sí i no. Un dels grans problemes de la ciència a Espanya és l’estabilitat, perquè es treballa per projectes i no saps on estaràs, ni si tindràs feina, d’aquí a 5 anys. El fet d’estar en un servei científic-tècnic, que depèn de la Universitat, vol dir que no tenim aquest problema, perquè les nostres places són fixes.
Però alhora, les oportunitats de promoció o de demanar projectes i fer la teva investigació són molt més limitades. Tot i això, per mi és una sort tenir aquesta tranquil·litat laboral. Ara bé, no és fàcil arribar-hi, has d’estar en el moment indicat en el lloc indicat, perquè s’obren poques places. Cada any s’obren moltes places per fer una tesi, però les places de serveis són més rares.
Com veus el teu futur?
Entenc que continuaré treballant a la UPF perquè tinc la sort de tenir un contracte indefinit. Tant de bo m’hi deixin estar molts anys perquè m’agrada i m’ho passo molt bé! Continuaré fent genètica, però les tècniques i les plataformes que tindrem d’aquí a 10 anys em costa d’imaginar-les. Estan canviant moltíssim. Ara tenim un seqüenciador d’ADN que ens cap a la butxaca. D’aquí 10 anys no sé quina mena de coses podrem fer! Potser seqüenciarem ADN amb una aplicació del mòbil o hi haurà llocs on la gent pugui seqüenciar el seu ADN per 10 €, com a la pel·lícula GATTACA.
