“Crear espais verds pot ser negatiu socialment”

Millorar un barri deprimit amb infraestructures verdes pot fer pujar el preu dels lloguers i que els residents originals hagin d’abandonar el seu barri.

L’equip d’Anguelovski treballa en el que s’anomena “justícia ambiental urbana”, estudiant l'impacte diferenciat de crear ciutats verdes en diferents grups de la població.

L’equip d’Anguelovski treballa en el que s’anomena “justícia ambiental urbana”, estudiant l'impacte diferenciat de crear ciutats verdes en diferents grups de la població.

El grup d’Isabelle Anguelovski podria considerar-se una “superilla”, un concepte molt de moda a Barcelona, ​​dins del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Ells, al contrari que la majoria d’investigadors del Parc, pertanyen a les ciències socials: geografia, economia, sociologia i planificació urbana i ambiental, encara que dues de les seves investigadores provenen de la salut pública. Això, que es podria veure com a un desavantatge, és en realitat tot el contrari. La seva incorporació al PRBB l’any 2016, provinent de l’ICTA de la UAB, universitat a la qual el grup continua afiliat, ha servit per estrènyer llaços amb investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). “Ells treballen, com nosaltres, per aconseguir ciutats saludables, verdes, amb baixa contaminació ambiental, amb accés a menjar sa, amb menys desigualtats en salut, però des de punts de vista diferents, ja que són cardiòlegs, epidemiòlegs, etc. A més, estar al PRBB ens permet captar més fàcilment investigadors experts en ciències de la salut”, explica Anguelovski.

“Treballem per aconseguir ciutats saludables (…) i amb menys desigualtats en salut”

Isabelle Anguelovski

 

La gentrificació verda

L’equip d’Anguelovski treballa en el que s’anomena “justícia ambiental urbana”, estudiant l’impacte diferenciat de crear ciutats verdes en diferents grups de la població i avaluant en particular si els béns mediambientals beneficien els residents més marginats d’una ciutat. “Crear espais o infraestructures verdes pot ser negatiu socialment. Pot donar-se la paradoxa que en millorar un barri deprimit amb infraestructures verdes aquest passi a ser una zona atractiva per a les classes mitjanes i altes, per la qual cosa els lloguers pugen i els residents originals no poden pagar-los i han d’abandonar el seu barri. És el que es coneix com gentrificació verda“, explica la cap del grup.

És per això que aquests nous espais reben el nom d’espais verds no desitjats (GreenLULUS, de l’anglès Green Locally Unwanted Land Uses). Per evitar-los, cal promoure polítiques d’igualtat i no només d’equitat, “és a dir, cobrir tot el territori, com s’ha fet a Nantes i a València, d’espais verds, fins i tot amb microespais, evitant l’aparició de punts focals on la gent vulgui anar-se’n a viure, com ha estat el cas del parc de Diagonal Mar a Barcelona, ​​amb la consegüent pujada del preu de l’habitatge”, aclareix la professora de l’ICREA.

“Hi ha altres alternatives per evitar la gentrificació verda, però totes convergeixen a oferir habitatges a preus assequibles o controlar millor l’ús del sòl urbà”

 

Les superilles de Barcelona

Una actuació interessant per transformar Barcelona en una ciutat verda és el projecte de les superilles de l’Ajuntament. Aquest projecte, la implementació del qual està assessorant l’equip d’Anguelovski, busca reconfigurar el trànsit d’automòbils de manera que en els carrers que es troben a la part interior de nou illes es minimitzi el trànsit i els vianants els puguin gaudir com a espais públics i verds. Per al 2018 hi ha planejades 5 superilles, encara que l’objectiu final és que n’hi hagi 503, ja que també es busca reduir l’altíssima contaminació de Barcelona. Però aquest objectiu no s’assolirà només amb superilles. “La seva implantació ha d’estar associada a una xarxa de rodalies més densa, que funcioni millor perquè, com han vist investigadors de l’ISGlobal, la majoria dels cotxes que circulen a Barcelona són de gent que vénen de fora, a la qual li sembla que la manera més eficient de venir a Barcelona és el cotxe”, explica Anguelovski.

“Les superilles són una idea molt original que ciutats com ara Nova York o Londres estan intentant replicar. Però cal desenvolupar en paral·lel mesures que evitin que d’aquí a deu anys hi hagi un encariment elevat de l’habitatge als carrers al voltant de les superilles, com ja està passant a Sant Antoni amb la combinació de la reforma del mercat i la creació de la superilla”, conclou Anguelovski.

Imágen del Plan de Mobilidad Urbana de Barcelona (PMU 2013-2018) de l'Ajuntament de Barcelona.
Imatge del Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona (PMU 2013-2018) de l’Ajuntament de Barcelona.

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *