“Els éssers humans habitaran Mart, això és un fet. El que no sabem és quan”.
Aquestes paraules són de David Ceballos, director general d’Astroland, una nova agència interplanetària espanyola que està posant a prova la nostra futura vida a Mart. L’agència ha creat una cova a Cantàbria, al nord d’Espanya, que pretén simular les dures condicions a Mart, per tal de posar a prova tecnologies de comunicació, vestits espacials, etc., així com els efectes psicològics d’una possible missió al planeta vermell, l’únic que es creu compatible amb la vida humana.
Iñaki Ruiz-Trillo, cap del laboratori Multicellgenome lab a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), és una de les 100 persones escollides, de diferents disciplines, que ha tingut l’oportunitat de viure el viatge espacial que tots els humans podrien experimentar en un futur proper – sense sortir d’Espanya.
L’objectiu de l’Iñaki era recollir mostres per estudiar la biodiversitat a les coves. L’efecte secundari va ser que va arribar a ser comandant de la missió ‘espacial’, passant 24 hores en una enorme i profunda cova que simula les condicions hostils de Mart amb un grup de 6 persones, incloses dos equips de televisió. L’investigador ens parla d’aquesta experiència única.
Què és l’Agència Interplanetària Astroland?
Astroland és una empresa privada que ha preparat una cova molt gran com a pretesa colònia humana a Mart, per tal de provar tecnologies, equipaments, etc. per a un futur potencial viatge al planeta vermell. El motiu per a fer-ho en una cova és que, si mai anem a Mart, és allà on els experts creuen que haurem de viure, a causa de les condicions del planeta.
Com heu acabat implicats en aquest projecte?
Ens van contactar ells. Un col·laborador nostre, Antonio Guillén, ja havia anat a buscar algunes mostres a la cova, i jo em vaig unir a aquesta segona expedició.
On és la cova?
La cova es troba lluny de tot arreu, cosa que emfatitza la sensació d’estar en un altre planeta. Des d’un petit poble de Cantàbria, cal caminar uns 15 minuts abans d’arribar-hi. I un cop allà, la cova és enorme, de manera que cal encara cal caminar més fins arribar a la “base”.
Quant de temps hi vau estar, a la cova?
Normalment les expedicions a Astroland tenen una durada aproximada de tres dies, però hi vam estar només 24 hores, perquè un parell d’equips de televisió (un de la BBC i un de Vice) van venir amb nosaltres i no s’hi podien estar més temps.
“El nostre objectiu era recollir mostres per fer metabarcoding – una anàlisi genètica per a trobar totes les espècies d’una mostra”
Què hi anàveu a fer, allà?
L’objectiu d’Astroland era provar com de viable és fer treball de camp amb les tecnologies, equips i condicions que tindríem si estiguéssim en una missió a Mart. El nostre objectiu científic era recollir mostres de la cova, per fer metabarcoding, és a dir, una anàlisi genètica de mostres ambientals per tal de detectar quins organismes hi viuen.
Com es fa el metabarcoding?
Bàsicament agafem mostres d’un entorn – les vam treure del fang i de l’aigua (hi havia un llac dins de la cova) – i després amplifiquem el gen 18s, un gen ribosomal present i força conservat en tots els eucariotes. Tenir la seva seqüència permet veure quins organismes hi ha a la mostra, i si n’hi ha de nous. De fet, en l’expedició anterior es va trobar una nova espècie d’ameba, que ha estat anomenada Astroquadrula, i un dels nostres objectius era trobar-la de nou per a seqüenciar el seu 18s.
“Vaig aprendre moltes coses sobre mi mateix i sobre com gestionar a les persones: habilitats molt importants per al meu paper com a cap del laboratori!”
Què destacaries de l’experiència?
Ser el comandant de la missió i haver de conviure amb un grup divers de persones durant 24 hores en un espai reduït, va ser una gran experiència d’aprenentatge! Vaig aprendre moltes coses sobre mi mateix i sobre com gestionar les persones: habilitats molt importants per al meu paper com a investigador principal al laboratori. A més, malgrat les evidents diferències, va ser força emocionant fingir que estàvem en una missió a Mart: seguir els protocols espacials molt estrictes, probar el vestit espacial –que, he de dir, és molt més incòmode del que pensava–, notar l’efecte psicològic d’estar aïllat… No crec que “agradable” sigui la paraula, per les condicions que hi ha, però és sens dubte una experiència increïble que m’encantaria repetir!
