La paleoproteòmica ens transporta a fa 2 milions d’anys i resol el misteri d’un simi gegant extinct

L’estudi de l’ADN antic (la paleogenòmica) ens ha permès descobrir grans misteris del nostre passat. Però tot té un límit, i el de l’ADN antic, és uns 400.000 anys (amb l’excepció d’unes restes de cavall trobades a Sibèria de fa 700.000 anys). En mostres més antigues, l’anomenada ‘molècula de la vida’ està massa degradada i no és possible extreure’n informació. Per això, l’estudi de fòssils de més de 400.000 anys s’havia limitat fins ara a la seva anatomia, comparant mides, formes i extrapolant a partir d’estudis biomecànics.

Ara, però, equips de recerca d’Espanya, Dinamarca i Xina, ha fet un salt qualitatiu i, utilitzant la paleoproteòmica – l’estudi de proteïnes antigues – han pogut desentrellar els misteris moleculars d’un fòssil de més de 2 milions d’anys.

La informació molecular més antiga fins ara

Es tracta d’un molar de Gigantopithecus blacki un primat extinct del qual només queden algunes dents i mandíbules fossilitzades. Des que es van descobrir les primeres restes d’aquest simi cap als anys 30, els científics s’han basat en la seva morfologia per hipotetitzar que era herbívor, feia fins a tres metres d’alçada, pesava 500 kg i havia viscut als boscos de l’actual sud-est asiàtic fins fa uns 300.000 anys. En el que no es posaven d’acord els experts era on havien de colocar-lo en l’arbre evolutiu; es tractava d’un homínid molt arcaic, o pertanyia al llinatge dels simis?

La paleoproteòmica, una ‘màquina del temps’

Els investigadors, co-dirigits per Tomàs Marqués-Bonet a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), Enrico Cappellini al Globe Institute a la Universitat de Copenhaguen, i Wei Wang a la Shandong University a Qingdao, Xina, van extraure uns miligrams d’esmalt de la dent trobada a una cova de Chuifeng, a la Xina. En seqüenciar-ho van recuperar uns 500 aminoàcids – les unitats bàsiques de les proteïnes – fossilitzats. Comparant aquestes seqüències amb les proteïnes de l’esmalt dentari presents a les bases de dades van determinar que pertanyien a 6 proteïnes. 

Un cop identificades aquestes 6 proteïnes del Gigantopithecus, les van comparar amb les mateixes proteïnes en homínids i simis. Les diferències d’aminoàcids d’una mateixa proteïna entre diferents espècies permeten calcular quant fa que les espècies van divergir. Així, els científics van determinar que Gigantopithecus blacki pertany al mateix clade que l’orangutan, el seu parent viu més proper.

L’anàlisi de proteïnes de fa 2 milions d’anys – les dades moleculars més antigues estudiades fins avui dia – ha permés demostrar que Gigantopithecus blacki pertany al mateix clade que l’orangutan, el seu parent viu més proper

“La seva separació amb els orangutans actuals és molt llunyana, fa més de 10 milions d’anys, i té moltes característiques que s’assemblen a les dels humans i altres grans simis, la qual cosa explicaria l’anterior confusió en el camp”, comenta Tomàs Marquès-Bonet, Investigador ICREA i director de l’IBE amb doble afiliació en el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG) del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

La tècnica paleoproteòmica desenvolupada per l’equip podria ser emprada per a esclarir la història evolutiva amagada en fòssils massa antics per a conservar l’ADN. “Ara per ara la tècnica ens ha permès recuperar proteïnes fossilitzades en l’esmalt dels molars”, comenta Marquès-Bonet, “però podria utilitzar-se amb moltes altres restes òssies per a revelar la vasta antiguitat de l’evolució humana, que encara desconeixem en gran mesura”, conclou.

Aquí podeu escoltar en Marquès-Bonet explicant què han aconseguit amb aquest estudi, donant detalls sobre la tècnica utilitzada, i parlant sobre la gran revolució que implica aquest estudi.