De psicologia a epidemiologia i de la clínica a la gestió de la recerca, passant per la gestió d’assajos clínics. Aquesta ha estat la trajectòria professional de la Joana Porcel, actualment responsable de la gestió de la recerca a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
Què vas estudiar?
Vaig estudiar psicologia a la Universitat de Barcelona (UB). Durant la carrera em vaig plantejar els temes de psicologia i publicitat, però finalment vaig anar cap a la neuropsicologia, és a dir conducta i cervell. I m’alegro molt de l’elecció presa.
Com vas entrar en contacte amb la neuropsicologia?
Al final de la carrera vaig fer pràctiques en neuropsicologia a la pròpia universitat, però en acabar no tenia clar si volia dedicar-me a la recerca… vaig decidir primer provar si m’agradava prou el tema. A través d’una amiga, vaig entrar a l’Associació Catalana de Traumatismes Craneoencefàlics. Va ser cap al 1995, just després d’acabar la carrera. Hi treballava de franc, ajudant a persones que havien patit traumatismes a causa d’un accident de trànsit a dur una vida una mica més autònoma…
Recordes algun cas en especial?
Uns dels meus primers casos va ser un noi amb una pèrdua de memòria i una incapacitat de memorització inaudites. Sortia per la porta i ja no se’n recordava de res, no et reconeixia… Vam estar 6 mesos només per a que pogués seguir un codi de colors per trucar per telèfon a la seva mare. Tampoc se’n recordava de beure aigua, i vam aconseguir que ho fes posant gots d’aigua al costat d’una sèrie de despertadors que sonaven cada cert temps.
I l’experiència et va decidir a fer recerca.
Si, després d’un any a l’Associació, el 1996, vaig decidir-me a fer el doctorat en neuropsicologia. El vaig fer a la UB i alhora veia pacients a la unitat d’esclerosi múltiple de la Vall d’Hebron. Vaig començar sense beca, però a partir del 1999 em van fer un contracte a l’Associació, on portava de voluntària ja 4 anys. Per subsistir a nivell econòmic, també vaig haver de fer d’administrativa de tant en tant, quan hi havia una suplència de la seguretat social per 15 dies, tres mesos,…
Dèu ni do!
Va arribar un moment que se’m van ajuntar mil coses. Als matins seguia a l’hospital fent assistència; per la tarda anava corrents a l’altra punta de la ciutat a obrir la persiana de l’Associació, rebre als familiars, etc. La tesi la feia els caps de setmana! A més, al 2002 el meu marit i jo vam començar amb el procés d’adopció de la nostra filla. Així que vaig decidir deixar l’Associació per poder centrar-me en acabar la tesi, que finalment vaig llegir al 2004, i en l’hospital, on vaig continuar fins al 2006 fent assistència clínica i recerca.
Què vas fer després?
Tenia una amiga que treballava a Pzifer i va insistir molt… així que al final hi vaig anar. Vaig passar d’una feina d’assistència de psicologia clínica a una de gestió i implementació d’assajos clínics en una gran empresa farmacèutica! Hi vaig estar 8 mesos. Em va servir de màster de gestió, vaig a prendre moltíssim. Però la feina era molt rutinària. D’allà me’n vaig anar a una Contract Research Organisation (CRO) on els estudis eren més locals, però la feina era molt més creativa; s’havia de fer tot, des de proposar una idea d’estudi, dissenyar el protocol, la recollida de dades, pensar un acrònim i dissenyar el logo, passar els comitès d’ètica, contactar amb metges per a que participessin, escriure articles… La temàtica també era variada; epilèpsia, diabetes, cardio, etc. Tinc articles escrits en disciplines molt variades!
Joana Porcel ha fet recerca, visitat pacients en un hospital, treballat en una farmacèutica i en una CRO i actualment lidera la oficina de projectes de l’ISGlobal.
Com vas arribar a ISGlobal i quin era el teu rol?
Vaig veure un anunci a La Vanguardia i vaig pensar, per què no? Havia d’ajudar a posar en marxa l’oficina de projectes del centre – que aleshores es deia CREAL. Fins al moment els projectes europeus havien estat coordinats des de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), perquè el CREAL va néixer a partir d’uns grups de recerca de l’IMIM. Com que al principi estava jo sola i no podia fer gran cosa, em vaig involucrar en tots els temes transversals del centre; polítiques científiques, pla estratègic, bibliometria, indicadors, comitès científics,… I la oficina la vam anar desenvolupament a poc a poc.
Quan va començar a funcionar la oficina?
El 2012 vam aconseguir una beca, vam poder contractar un tècnic i vam començar ja a portar les convocatòries des de la nostra oficina. I aleshores, al 2013 vam iniciar l’aliança ISGlobal, on se van fusionar el CREAL i el CRESIB, així que vaig participar també en tot el procés de fusió dels dos centres. Al 2016 ens vam unir formalment, però el primer any i mig vam estar reubicant rols, harmonitzant processos i formes de treballar diferents… va ser un gran canvi, vam passar de ser un centre de 150 persones a un de 400!
I va canviar també la oficina de projectes…
Al 2016 després d’analitzar les noves necessitats, vam crear la Unitat de projectes (Projects Unit), que jo lidero. Aquesta engloba dues oficines diferents:
- la Oficina d’Ajuts i Subvencions (Grants Office), que s’encarrega d’identificar finançament, ajudar als i les caps de grup a postular a les beques, gestionar l’entrega i la negociació, executar el pressupost i controlar la despesa, així com justificar-la i auditar-la si correspon.
- la Oficina de Coordinació i Gestió de la Recerca (Coordination and research management), que és més transversal, i dóna suport a altres àrees. Coordinem l’elaboració del pla estratègic i les polítiques institucionals i científiques sobre bones pràctiques, ètica i protecció de dades, control de qualitat, programes de mentoring, etc. Per altra banda, a ISGlobal hi ha també una forta aposta per l’educació (coordinem dos màsters), la transferència, l’advocacia,… Des de l’oficina també ajudem a coordinar la part de recerca amb aquestes altres vessants.
Com t’ha ajudat la teva trajectòria en la teva feina actual?
Tinc una vessant científica – entenc la ciència i què significa demanar una beca – i també tinc molta experiència administrativa. Això em permet ajuntar dos mons que normalment van per separat, la qual cosa crec que és un error. L’administració sola no té sentit, ha d’anar connectada a l’activitat que es fa.
Què és el millor de la teva feina?
Treballar amb gent molt potent, gent excel·lent a nivell professional – líders internacionals en les seves àrees – i personal. I l’exposició mantinguda en el temps a nous ‘inputs’, poder parlar amb gent de diferents cultures, diferents àmbits,… En aquest sentit, estar al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) és un valor afegit.
I el major repte?
Mantenir l’equilibri entre velocitats. Tenim projectes amb diferents timings, hi ha moltes coses alhora i va tot molt ràpid… falta temps per parar-se a pensar! I a sobre, jo ja tinc tendència a accelerar-me; és el meu punt dèbil! Així que una part del meu esforç va encaminat a parar, pensar i planificar, ja que és la manera de prendre les decisions des d’una visió més estratègica.
