25N: erradicar la violència contra les dones també és responsabilitat de la ciència

Ara fa un any, amb motiu del 25N, el dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, companyes de Women In Global Health Spain (WGH Spain) i ISGlobal reflexionàvem sobre la situació de la dona i els seus drets a escala global, amb casos tan alarmants com el de la Gisèle Pelicot a França, la crítica situació de les dones a l’Afganistan, o l’elecció d’un home condemnat per abús sexual, Donald Trump, com a president dels Estats Units. Tot i que aquests problemes persisteixen i suposen una amenaça per als drets fonamentals de les dones, no ens cal anar tan lluny; podem  reflexionar sobre l’estat de la violència envers les dones en el nostre mateix territori.

Aquest 2025, les dones hem tornat a ser objecte de violències institucionals evidents, cruels i profundament injustes. A Madrid, s’ha presentat una proposta a l’Ajuntament autonòmic afirmant que l’avortament provoca conseqüències negatives per a la salut, sense cap mena de base científica. L’anomenat “síndrome postavortament” no és més que una estratègia d’estigmatització d’un dret fonamental com és l’avortament. Aquest discurs difon desinformació amb l’objectiu de culpabilitzar les dones i de dificultar un accés segur a un servei que hauria d’estar plenament garantit pel sistema de salut pública, independentment del partit al govern o de la comunitat autònoma.

“El 2025 hem vist diversos casos de violència institucional contra les dones a Espanya”

Blanca Paniello-Castillo ((ISGlobal i WGH Spain))

Però aquest no n’és l’únic exemple. El sistema de salut pública, que recordem és de totes, ha patit un greu cop de confiança arran d’un alarmant error de gestió en el cribratge de càncer de mama a Andalusia, deixant a més de 2.000 dones sense els resultats d’una prova diagnòstica essencial. Cal remarcar que aquest fet no és responsabilitat dels professionals sanitaris, que continuen fent la seva feina amb rigor i compromís, sinó que respon a una gestió administrativa opaca i a una manca de recursos sostinguts. Un error d’aquesta magnitud posa en risc vides, vulnera el dret a la salut i suposa un retrocés pel que fa a equitat i justícia sanitària.

Assetjament sexual i abús de poder en l’àmbit acadèmic i sanitari

En el món de la ciència també existeix una violència estructural que afecta moltes dones. Arran del cas d’assetjament a Jennifer Hermoso durant el passat Mundial de futbol femení, un episodi on es va posar en dubte el paper del feminisme i la lluita per la igualtat de gènere, un grup d’investigadores d’ISGlobal, WGH Spain* i d’altres centres d’investigació, vam decidir recollir testimonis dins de l’àmbit sanitari i acadèmic, inspirades pel moviment #SeAcabó.

En l’estudi que vam publicar a The Lancet Regional Health – Europe, vam analitzar 345 testimonis de dones del sector. Les dades són contundents: el 74% de les dones afirma haver patit assetjament sexual en algun moment de la seva vida. Més del 45% descriu una normalització de conductes abusives, ja sigui per abús de poder o de caràcter sexual. Tot i això, només un 6,7% va denunciar o comunicar el seu cas a la institució, i tan sols en un 1,4% d’aquests casos hi va haver conseqüències negatives per a l’assetjador.

En una enquesta a dones dels sectors acadèmic i de la salut a Espanya, el 74% va afirmar haver patit assetjament sexual en algun moment de la seva vida.

Un necessari pla d’acció

L’elevada normalització de l’assetjament sexual i el baix percentatge de denúncies posen de manifest la necessitat de transformar de manera urgent l’entorn cultural i institucional. Les dones hem de poder sentir-nos protegides i escoltades, i les institucions han de garantir que no hi hagi espai per a cap forma d’assetjament.

Per això demanem:

• Desnormalitzar l’assetjament i reforçar la sensibilització a través de formacions transversals i contínues, que vagin més enllà del simple checklist.
  • Bons exemples d’això són l’enquesta de discriminació percebuda del PRBB, les campanyes anti-discriminació a nivell de l’edifici o les formacions del programa Intervals, e.g. en lideratge per a dones.
    
• Assegurar polítiques integrals de prevenció, que garanteixin la tolerància zero i situïn les víctimes al centre, incloent-hi plans de recuperació i sistemes de suport reals i independents.
  • El Pla d’Equitat d’ISGlobal és un exemple en aquesta direcció.
    
• Garantir l’accessibilitat i difusió dels protocols d’assetjament existents, perquè totes les persones coneguin els seus drets i els mecanismes de protecció disponibles.
  • Aquí podeu veure el dossier EDI del PRBB, on podeu accedir als protocols del PRBB i tots els centres.
    
• Incorporar pràctiques de seguiment, avaluació i aprenentatge que permetin conèixer, entendre i analitzar l’explotació, l’abús i l’assetjament amb una mirada interseccional que tingui en compte factors com l’estatus migratori, LGBTIQ+, entre d’altres.
  
• Promoure lideratges transformadors en gènere que, de forma interseccional, treballin per trencar els forts desequilibris de poder arrelats en l’àmbit acadèmic i sanitari.

Demanem molts canvis, si, però són necessaris. Per això espero que, l’any que ve, aquesta reflexió pel 25N pugui ser més optimista. Del que sí que n’estic segura és que, avui i sempre, continuarem treballant per una societat més justa, equitativa i segura per a totes.

* Women in Global Health Spain és una associació fundada el 2021 amb l’objectiu de contribuir de forma significativa a la justícia i equitat de gènere de forma transversal en tots els àmbits de la salut.

A través de projectes d’investigació, campanyes de divulgació i accions d’incidència política, treballem per impulsar una transformació real i sostenible en el sistema sanitari i en les institucions.

Coneix més sobre nosaltres aquí: https://wghspain.es/