Les persones que viuen en àrees sorolloses tenen un 30% més de risc de patir un accident cerebrovascular isquèmic greu. No obstant, aquest risc pot reduïr-se fins en un 25% quan els individus viuen a prop d’espais verds.
Aquests resultats alarmants es van obtenir a partir d’estudiar la influència dels nivells de soroll, de la contaminació de l’aire causada per partícules suspeses de menys de 2,5 micres i de l’exposició a àrees verdes en gairebé 3.000 pacients que havien patit un accident cerebrovascular isquèmic i que havien sigut tractats a l’Hospital del Mar entre els anys 2005 i 2014. Personal investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) va utilitzar dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, així com imatges satèl·lit per a definir les àrees amb vegetació. Els resultats obtinguts eren clars: viure a prop d’espais verds no només disminueix el risc de patir un accident cerebrovascular – quelcom que ja s’ha demostrat anteriorment – sinó també la seva gravetat.
L’estudi demostra com el soroll augmenta, fins un 30%, el risc de patir un accident cerebrovascular greu.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana limitar el soroll del trànsit a un màxim de 53 decibels durant el dia i 45 decibels per la nit. Segons la Carla Avellaneda, investigadora a l’IMIM, la mitjana dels nivells de soroll als que els pacients de l’estudi estaven exposats es troba per sobre de la mitjana recomanada per l’OMS. Això demostra la gran influència que té l’entorn en la gravetat dels accidents cerebrovasculars isquèmics.
“Hem demostrat que els aspectes ambientals tals com els espais verds i el soroll de les ciutats influeixen en la gravetat d’un accident cerebrovascular i, conseqüentment, afecten la nostra salut. Aquestes dades han de considerar-se a l’hora d’implementar mesures polítiques i de salut”, conclou Jaume Roquer, coordinador del grup de recerca Neurovascular a l’IMIM i cap del Servei de Neurologia a l’Hospital del Mar.
En efecte, aquest estudi liderat per investigadors i investigadores de l’IMIM aporta més evidència científica al fet que viure a prop de grans àrees verdes i tranquil·les no només és atractiu, sinó saludable. Un altre exemple seria el parell d’articles científics recentment publicats per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ambdós dins del marc del projecte PHENOTYPE. Aquests dos articles s’han focalitzat en la qualitat de les àrees verdes, analitzant el comportament i l’estat d’ànim de les persones en relació a aquests espais. L’estudi s’ha dut a terme a quatre ciutats europees. Els resultats obtinguts demostren que els espais verds milloren l’estat d’ànim – especialment en homes – i que aquesta millora és força immediata, ja que es detectava més després d’estàncies curtes (10 minuts) en àrees verdes que no pas en estàncies llargues (30 minuts).
La contaminació pot afectar la salut cerebral de diferents maneres
El més recent d’aquesta sèrie d'”articles verds” provinents del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) ha anat més enllà per a demostrar els canvis fisiològics que la contaminació pot induir al nostre cervell – fins i tot abans de néixer.
En aquest nou estudi, personal científic de l’ISGlobal i l’IMIM van col·laborar per analitzar la relació entre l’exposició de dones embarassades a partícules PM2.5 i la mida del cos callós de la seva descendència. El cos callós és una regió del cervell associada a trastorns en el neurodesenvolupament, tals com el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i trastorns de l’espectre autista (TEA).
Un total de 186 nens i nenes de 40 escoles de Barcelona van participar a l’estudi. La quantitat de partícules PM2.5 es va obtenir a partir de les dades de l’Estudi Europeu de Cohorts pels Efectes de la Contaminació de l’Aire (ESCAPE) i l’historial de residència de cada nen i nena. Els anàlisis de ressonància magnètica els va realitzar el director de la Unitat de Ressonància Magnètica de l’Hospital del Mar i investigador de l’IMIM, Jesús Pujol, i les dades sobre el comportament es van obtenir a través de qüestionaris.
Els resultats obtinguts van demostrar una reducció del 5% del volum del cos callós en nens i nenes exposats a elevades concentracions de partícules PM2.5.
Els nens i nenes les mares dels quals havien estat exposades a elevats nivells de contaminació de l’aire durant l’embaràs van patir una reducció del 5% del volum del cos callós.
“Un fet preocupant és que els nivells de contaminació que van demostrar tenir un efecte es trobaven per sota dels valors límits establerts per la Unió Europea (25 μg/m3)”, confirma Jordi Sunyer, líder de l’estudi i cap del Programa d’Infància i Medi Ambient a ISGlobal.
“Volem anar més enllà i analitzar el cervell mitjançant imatges pre- i post-naixement, així com avaluar l’exposició a nivell individual”, afegeix Sunyer. Aquest estudi es portarà a terme a través del projecte BiSC (Barcelona Life Study Cohort), pel qual els investigadors i investigadores ja estan reclutant participants.
