En l’última dècada hi ha hagut un ràpid augment en la publicació i l’estudi de dades genòmiques humanes antigues, passant de 0 (al 2009) a més de 6.000 individus seqüenciats actualment. Aquest creixement ha anat acompanyat de debats sobre com dur a terme la investigació de l’ADN antic de forma ètica.
Ara, un grup divers de 64 especialistes que participen activament en investigacions sobre l’ADN antic a 24 països, ha publicat un article a la revista Nature on es comprometen a seguir un conjunt de pautes ètiques en aquests estudis. Aquest document marc ha estat traduït en 23 idiomes.
Parlem amb l’expert paleogenetista Carles Lalueza-Fox, investigador principal del laboratori de paleogenòmica a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), que ha participat en el desenvolupament d’aquest marc ètic per a l’estudi de l‘ADN antic i s’ha encarregat de les traduccions en espanyol i català.
En què consisteix aquest marc ètic?
Bàsicament proposem una sèrie de punts que els signants ens comprometem a seguir als nostres estudis i que creiem que són d’aplicació global, com ara:
- complir les normatives administratives locals
- preparar un pla científic detallat previ al mostreig
- minimitzar la destrucció de les restes esquelètiques
- assegurar que les dades genètiques obtingudes siguin públiques – entre altres coses, per permetre un reexamen crític dels resultats científics
- implicar altres parts interessades, com grups indígenes, en la custòdia de les dades i la divulgació dels resultats
D’on va sortir la idea de crear aquest marc ètic?
Un grup de 64 investigadors d’ADN antic, experts i expertes en conservació de museus, arqueologia, antropologia i ètica ens vam reunir de forma virtual els dies 4 i 5 de novembre de 2020 per discutir la necessitat d’establir una sèrie de normes ètiques comunes al camp.
En aquesta trobada vam presentar estudis de casos de diversos llocs del món per il·lustrar la varietat de qüestions que hi ha relacionades amb la consulta a les comunitats i els grups indígenes, i com difereixen segons el context.
“Jo vaig exposar que en alguns casos calia anar més enllà de cumplir les meres formalitats administratives, especialment en el cas de grups vulnerables com a minories nacionals”
Carles Lalueza-Fox (IBE)
Cal tenir en compte que l’estudi d’ADN antic analitza persones que alguna vegada van viure i que han de ser respectades, i a més pot tenir grans repercussions socials i polítiques sobre l’ascendència d’aquests individus.
Al text dieu que cal complir “les normatives administratives locals”; són molt diferents a cada lloc?
Les normatives són molt variables segons cada país; en alguns països amb una burocràcia molt desenvolupada, com el nostre, poden esdevenir molt farragoses. Però com he dit, des del nostre punt de vista, és possible que aquestes normatives no siguin suficients i calgui anar més enllà en alguns grups, especialment en comunitats indígenes. Una altra observació important és que les normatives existents en el cas dels “First People” o nadius americans als Estats Units – les més desenvolupades fins ara – no és directament extrapolable a altres països.
Per què calia aquest marc; fins ara han estat els estudis de l’ADN antic de poblacions humanes poc equitatius o inclusius?
Hi ha hagut crítiques a alguns treballs previs, especialment als Estats Units, on no s’ha obtingut un consentiment explícit de comunitats actuals que s’identifiquen com a descendents de poblacions antigues, de vegades de fa milers d’anys. És un tema de gran complexitat, perquè aquest tipus d’ascendència pot ser tant cultural com genètica.
El tema del consentiment respecte a l’ADN antic és de gran complexitat, perquè aquest tipus d’ascendència pot ser tant cultural com genètica.
Per exemple, hi ha un cas recent que és la identificació d’un descendent (besnét) del líder Lakota Sitting Bull a partir de l’anàlisi d’un floc dels cabells del seu besavi, obtingut per un cirurgià blanc a la seva mort – i per tant, sense el seu consentiment. En aquest cas concret, hi ha un debat entre l’individu descendent i la tribu, i encara que s’ha obtingut el consentiment del primer per a l’anàlisi genètic, no se n’ha obtingut el de la comunitat.
I quines particularitats tenen els estudis amb ADN antic? Els que es fan en poblacions actuals, sovint també per investigadors europeus a països 3rs, estan també regulats?
Sí que existeixen normatives per als estudis genètics en poblacions actuals. Però en el cas de l’ADN del passat s’hi afegeixen dos factors; un, que les tecnologies permeten ara obtenir centenars de genomes de tota mena de poblacions i dos, que la identificació entre persones de fa milers d’anys i els seus possibles descendents és molt més complexa de destriar.
Alpaslan-Roodenberg S, et. al. ‘Ethics of DNA research on human remains: five globally applicable guidelines‘, Nature , October 2021. DOI: 10.1038/s41586-021-04008-x.
