Un atles de l’envelliment muscular humà que ajudarà a millorar la salut física i perllongar l’esperança de vida

El Departament de Medicina i Ciències de la vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF) ha participat en un estudi internacional que ha generat un atles cel·lular de l’envelliment muscular humà. Per crear aquest atles, centres de recerca de la Xina, els Estats Units i Espanya han analitzat l’expressió genètica i l’estat epigenètic de 387.000 cèl·lules musculars. Les cèl·lules estudiades provenen de biòpsies de 31 individus de diferents gèneres, edats i orígens regionals. “Aquest atles és el producte d’una col·laboració internacional i del desenvolupament de tecnologies que permeten fer massius perfilats unicel·lulars en paral·lel”, va afirmar el Dr. Yiwei Lai, primer autor de l’estudi i membre de l’equip xinès.

L’augment de l’esperança de vida i l’envelliment progressiu de la societat creen la necessitat de comprendre els processos d’envelliment per millorar la vida de les persones més grans. El sistema muscular es deteriora amb l’edat, especialment a partir dels 80 anys, perdent massa muscular i capacitat de regeneració, una afectació coneguda com a sarcopènia. “Com l’atles més exhaustiu de l’envelliment muscular humà a nivell unicel·lular fins avui, aquest estudi serà una referència tant per als camps de l’envelliment com per a la sarcopènia i la fragilitat“, explica la col·líder de l’estudi, Pura Muñoz-Cánoves, professora ICREA del MELIS-UPF i ara investigadora principal a Altos Labs, San Diego Institute of Science, als EUA.

L’augment de l’esperança de vida i l’envelliment progressiu de la societat creen la necessitat de comprendre els processos d’envelliment per millorar la vida de les persones més grans

Aquesta investigació ha permès de comprendre millor els processos d’envelliment muscular. S’han descrit afectacions al metabolisme cel·lular de les fibres musculars i nous subtipus de fibres que sorgeixen durant l’envelliment. També s’ha començat a comprendre el paper de les cèl·lules mare musculars i dels processos d’inflamació de les cèl·lules endotelials que revesteixen els vasos sanguinis i limfàtics en el deteriorament muscular. A més, s’han trobat nous objectius potencials per al diagnòstic i tractament de la sarcopènia perquè s’han identificat llocs específics a les cèl·lules musculars associats a aquesta malaltia.

Fins ara no s’havien investigat les bases biològiques de la sarcopènia a nivell cel·lular. Aquest atles cel·lular és un primer pas per a la identificació de dianes terapèutiques per evitar la degradació muscular associada a l’envelliment. “Esperem que això sigui la base de moltes investigacions posteriors per frenar o fins i tot bloquejar la sarcopènia, la fragilitat i el deteriorament muscular en persones grans, promovent un envelliment corporal més saludable durant més temps i augmentant la longevitat”, comenta Muñoz-Cánoves.