Acaben de publicar el segon d’un parell d’articles on estudien el comportament de pacients que pateixen depressió a través de les seves piulades. Tenen ganes d’explicar i fer créixer el projecte en el que han estat treballant amb els seus companys del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Tenen molt clar que la depressió, com la majoria de malalties mentals, viu en l’oblit. Segons l’última enquesta nacional de salut, un de cada 15 espanyols pateix depressió, i d’aquests, només tres de cada cinc busquen ajut. No perden de vista el seu objectiu: repercutir positivament en el pacient. Pensen que la seva recerca podria arribar a ser una eina complementària a la història clínica per a detectar precoçment la depressió o fer un seguiment de la malaltia fora de la consulta.
“Als Estats Units, feien estudis per identificar persones que patien malalties mentals a través del seu comportament a xarxes socials i vam decidir estudiar-ho en llengua espanyola”
Ángela Leis, co-primera autora
D’on va sorgir la inquietud d’estudiar el comportament de persones amb depressió a les xarxes socials?
L’Ángela és psicòloga i sempre ha tingut un especial interès per estudiar les xarxes socials des d’un punt de vista professional, des dels aspectes ètics de fer-les servir fins a conèixer com condicionen la salut mental.
A l’inici del seu doctorat, es va adonar que, a Estats Units, estaven començant a fer estudis per identificar persones que patien malalties mentals a través del seu comportament a xarxes socials. Així que vam decidir aplicar els coneixements que teníem al GRIB d’anàlisi de dades massives per estudiar les intervencions en llengua espanyola a Twitter de pacients que patien depressió. En un segon article, ens vam centrar en els pacients que es medicaven per tractar la malaltia, concretament amb inhibidors de la recaptació de la serotonina.
Per què Twitter?
Volíem fer un estudi utilitzant varies xarxes socials, però les polítiques de privacitat ens dificultaven poder accedir a tot l’historial de publicacions dels individus estudiats. Al final ens vam decantar per Twitter, perquè la majoria d’usuaris tenen el perfil públic i és molt fàcil accedir a la informació.
Per tant, els usuaris no saben que heu estudiat els seus perfils?
No. La gent escriu a Twitter per a que ho llegeixi tothom! El que sí que hem tingut en compte quan hem volgut posar alguna cita, és d’anonimitzar tota la informació. Hem seguit un protocol que ha estat aprovat pel comitè d’ètica de l’Hospital del Mar.
I com vau fer la selecció dels perfils que volíeu estudiar?
En el segon estudi, vam fer un llistat dels medicaments antidepressius que volíem estudiar i mitjançant anàlisis massives vam fer una primera selecció de les piulades que contenien aquestes paraules. Ara bé, després calia validar manualment que els usuaris que citaven el fàrmac ho feien perquè l’estaven consumint.
Qui més qui menys, tots estem familiaritzats amb el concepte d’anàlisi de dades massives, però vosaltres també heu fet anàlisis de mineria de textos. En què consisteix aquesta tècnica?
És una tècnica computacional que permet entendre què ens està dient un text. Per exemple, ens permet detectar si un missatge expressa alegria, por o angoixa. Tot això es fa analitzant les categories gramaticals, els pronoms, adverbis… i es mira quin tipus de paraules s’utilitzen. Però no només vam fer una anàlisi lingüística sinó que, mitjançant altres tècniques, també vam analitzar el comportament dels usuaris que emetien les piulades.
“Els usuaris amb depressió piulen tant de dia com de nit i ho fan qualsevol dia de la setmana. El “jo” és molt més present i també es percep més negativitat.“
Ferran Sanz, investigador principal
I heu trobat algun patró que diferenciï els usuaris que pateixen depressió dels usuaris control?
Sí! Els usuaris amb depressió piulen tant de dia com de nit i ho fan qualsevol dia de la setmana, mentre que els usuaris control piulen majoritàriament de dia i entre setmana. A més, els usuaris que pateixen depressió utilitzen molts més pronoms en primera persona del singular. El “jo” és molt més present i també es percep més negativitat.
La medicació fa variar algun d’aquests patrons?
Els usuaris que prenien medicació tendien a comportar-se d’una manera més semblant als usuaris control. Piulaven molt menys de nit però, curiosament, l’abundància del “jo” i la negativitat no es perdien tant fàcilment.
Heu trobat alguna relació entre la depressió i l’ús d’imatges o d’icones?
Sorprenentment, quan vam analitzar l’ús d’icones no vam trobar cap relació significativa. I les imatges no les hem estudiades, tot i que seria un aspecte a tenir en compte en el futur.
I ara, seguireu aquesta línia d’investigació?
Ens agradaria poder fer servir aquest tipus d’eines en un entorn clínic per a fer un seguiment dels pacients amb risc, previ consentiment informat, més enllà de la consulta. El temps de visita és limitat i no sempre és fàcil explicar les coses. Aquesta anàlisi de les xarxes socials, ens podria ajudar a detectar precoçment determinats trastorns mentals.
Leis A, Ronzano F, Mayer MA, Furlong LI, Sanz F. Evaluating Behavioral and Linguistic Changes During Drug Treatment for Depression Using Tweets in Spanish: Pairwise Comparison Study. J Med Internet Res. 2020 Dec. doi: 10.2196/20920.
