Si mai et sents sol o sola, pensa en els milions de microbis que conviuen amb tu dia a dia, la teva microbiota personal. Es troben per tot el cos –als intestins, però també a la boca, la pell o al tracte genitourinari – i poden pesar fins a 2kg. Però no els vulguis fer fora: aquests ‘microhostes’ són molt útils. Ens ajuden a fer la digestió, produeixen vitamines i cooperen amb el nostre sistema immune per lluitar contra patògens.
El conjunt de microorganismes que hostegem, unes 2000 espècies entre bacteris, fongs i virus, és únic per a cada individu. Alguns d’ells són estables i han co-evolucionat amb els humans, mentre que d’altres varien segons el què mengem, el nostre estat de salut o fins i tot l’estrès.
En total contenen entre 100 i 200 vegades més gens que el nostre propi genoma. De fet, el Projecte del Microbioma Humà, que començà el 2008 com a extensió del Projecte del Genoma Humà, va descobrir que la majoria dels gens responsables per la nostra supervivència no són humans, sinó part del genoma dels microbis, el microbioma. Moltes malalties autoimmunes s’hereten amb el microbioma de la mare durant el naixement. De la nostra microbiota depèn també que siguem obesos, tinguem càries o la nostra resposta a medicaments.
El microbioma és, doncs, part essencial de nosaltres mateixos, i cada vegada es reconeix més la seva importància. Així, els aliments ‘probiòtics’, amb microorganismes vius beneficiosos, són cada cop més comuns, i ja existeixen tractaments mèdics, com el transplantament fecal per al síndrome de l’intestí irritable, que es basen en la reintroducció de la microbiota intestinal normal amb la femta d’un donant sa.
Però hi ha moltes preguntes obertes: com afecten els antibiòtics al nostre microbioma? I com s’estableix el microbioma específic d’una persona en primer lloc? Els petits passatgers que portem dins amaguen encara moltes sorpreses.
