Roger Vila (IBE): “Poder comparar dades de totes les papallones és un luxe”

Roger Vila és l’Investigador Principal del Laboratori de Diversitat i Evolució de les Papallones de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), i ha dirigit un projecte internacional que, al llarg de 15 anys, ha seqüenciat el 97% de les espècies de papallones europees.

Així, amb les dades de més de 22.000 exemplars de 459 espècies diferents, s’ha generat la major plataforma per a l’estudi genètic de les papallones d’Europa.

Aquesta base de dades, d’accés obert, podria contribuir notablement a la conservació de la biodiversitat de les papallones… Però com? El Roger ens ho explica.

Per què són importants els projectes com aquest?

En aquest projecte hem estudiat la diversitat genètica de les papallones, de la qual, fins ara, no sabíem gaire.

Aquesta diversitat genètica és la diversitat entre poblacions i individus dins les espècies i és la base necessària per a l’evolució, és a dir, per a l’adaptació de les espècies als canvis de l’ambient.

Ara tenim una visió general de la diversitat genètica de les papallones i això és clau per a la seva conservació. Podem prioritzar la conservació de cara a conservar la diversitat genètica, tant protegint poblacions concretes que siguin molt diferenciades de la resta, com àrees de gran riquesa genètica.

“La diversitat genètica, que és la base de l’evolució, tarda milers i milions d’anys en generar-se, però es pot perdre molt ràpidament”
Roger Vila (IBE)

Caldrà estendre aquest tipus d’estudis a altres regions i grups d’organismes. Nosaltres ja estem treballant en l’atles genètic de les formigues d’Europa.

La base de dades generada, com contribuirà en la recerca del futur?

És una eina a disposició pública que pot ser usada en molts sentits:

• Com a llibreria de referència de codis de barres genètics: ara qualsevol mostra (ou, eruga, teixit, papallona, femtes o contingut estomacal de predadors…) pot ser identificada a través de la seqüenciació. Això ens permetrà, per exemple, estudiar interaccions entre espècies seqüenciant les femtes de predadors, o fer biomonitoreig amb seqüenciació massiva per conèixer la biodiversitat en un lloc i moment.
  
  
• Causa una revolució en la taxonomia: ara tenim un mapa de ruta per a la recerca taxonòmica que ens permet planificar i dirigir esforços. En els últims anys ja hem pogut demostrar que algunes poblacions són espècies diferents que fins ara eren desconegudes.
  
  
• Obre grans possibilitats en filogeografia comparada, és a dir per a entendre com s’han distribuït les poblacions en l’espai al llarg del temps i perquè. Hem pogut veure que la zona centre i nord d’Europa, que es va convertir en una glacera en l’última glaciació, és molt pobre genèticament, i que les cadenes muntanyoses, les grans valls i els estrets marítims són barreres per a la dispersió de les papallones.