Aquest llibre és exactament el que el títol promet: una reflexió conjunta d’una neurocientífica (Beatriz Fagundo, investigadora del Programa de recerca en Neurociències de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM)) i una educadora (Montserrat Pedreira, doctora en educació i mestra en educació infantil) sobre com ajudar al millor desenvolupament dels infants.
Publicat a l’octubre de 2022, és un llibre breu i fàcil de llegir, que ens convida a veure l’aprenentatge dels infants d’una altra manera, lligada al desenvolupament dels seus cervells. A través de la Blanca, una nena de poc més d’un any, i del seu joc amb un raig de llum, les autores comencen a parlar-nos del rol de les emocions, el llenguatge no verbal, l’experimentació, la motivació intrínseca i extrínseca, la curiositat, la creativitat, els errors, l’anticipació o fins i tot els sentits (com percebem la realitat a través de veure, tocar, olorar, tastar).
Ens parlen de la importància de la socialització (com la famosa ‘rotllana’ o assemblea de classe) i del joc, que estimula la creativitat i allibera serotonina, acetilcolina i endorfines; del descans (la migdiada dels més petits, però també un son reparador en adults!) i del menjar.
I també del contacte amb la natura. Per una banda, perquè ‘el món és a fora’, i sortir permet contrastar l’après a l’aula amb la realitat. Però també perquè diversos estudis, entre ells alguns fets a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), han mostrat com l’exposició als espais verdes beneficia la funció cognitiva.
En efecte, per a cadascuna d’aquestes casuístiques ens mostren escenes pràctiques d’infants a l’aula (la Blanca n’és només la primera), que complementen amb evidències d’estudis de psicologia i sociologia, i amb pinzellades moleculars del què passa al cervell.
Així, les autores uneixen la seva experiència en neurociència i educació infantil per a recordar-nos que aprendre ha de ser gratificant; que l’aprenentatge emocionalment positiu és l’única manera d’aprendre realment; i que cal per tant recuperar el plaer d’aprendre, i no de repetir el què diu la mestra.
“L’aprenentatge emocionalment positiu és l’única manera d’aprendre realment”
Tot i que no pretén aportar solucions ni dir ‘què cal fer amb els infants’, és un llibre que serà de segur molt útil per qualsevol professor o professora que vulgui endinsar-se una mica en la base científica de com els infants aprenen i es desenvolupen, com exploren el món, com creixen.
