El material biològic obtingut per al diagnòstic, tractament o control de les malalties en els centres hospitalaris també pot resultar molt útil per dur a terme investigació biomèdica. Aquest material sobrant, un cop fet el diagnòstic o el tractament, rep el nom de “material excedent de diagnòstic”.
Qui ho decideixi pot donar de forma voluntària el seu material excedent de diagnòstic per realitzar estudis de recerca. Aquest material excedent serà custodiat en un biobanc, una instal·lació que acull col·leccions organitzades de mostres biològiques (sang, orina, ADN, teixits) i la informació d’interès biomèdic associada. Tant les mostres com les dades són custodiades en les condicions i les garanties de qualitat i seguretat que exigeix la legislació vigent.
El biobanc s’encarrega tant de custodiar les mostres com de facilitar-les als investigadors per utilitzar-les en projectes de recerca prèviament aprovats pel Comitè Ètic i el Comitè Científic del biobanc.
L’objectiu dels biobancs és garantir la traçabilitat i la qualitat de les mostres i de les dades associades; consolidar les col·leccions existents; desenvolupar noves col·leccions rellevants, i facilitar l’accessibilitat del material a la comunitat científica, assegurant un ús racional, ètic i legal dels recursos disponibles a la vegada que es promouen pràctiques de qualitat.
Els biobancs actuen com a nexe d’unió entre donants, clínics i investigadors per tal d’assegurar un tractament segur i eficaç de les mostres biològiques i dades associades per a la recerca.
Els biobancs són, doncs, plataformes de suport a la recerca que actuen com a nexe d’unió entre donants, clínics i investigadors amb el propòsit d’assegurar un tractament segur i eficaç de les mostres biològiques i dades associades, i són fonamentals per al desenvolupament de la medicina personalitzada. Actualment, des de l’IMIM es gestiona el MARBiobanc, que és el biobanc del Parc de Salut Mar.
