Un equip de personal mèdic i d’infermeria de la Unitat Post-COVID de l’Hospital del Mar ha publicat un estudi sobre els factors de risc i de protecció de la COVID persistent. La conclusió principal és que el tractament amb antivirals o corticoides durant la infecció pot ser una mesura de protecció contra el desenvolupament de la COVID persistent.
L’estudi s’ha realitzat amb prop de 2.000 pacients en els dos primers anys de pandèmia. També hi han participat l’Hospital del Mar Research Institute i el CIBER en Malalties Respiratòries. Els principals factors de risc de COVID persistent que han identificat són: l’obesitat, l’asma, ser dona, tenir nivells elevats d’eosinòfils – cèl·lules relacionades amb la inflamació i la resposta autoimmune- en sang i patir una COVID greu.
Les autores de l’estudi recomanen tractar amb antivirals o corticoides les persones que s’infectin i tinguin algun d’aquests factors de risc, independentment de la gravetat de la malaltia. La COVID persistent afecta a dos milions de persones a Espanya. Els símptomes més habituals són la dispnea, la fatiga i el dolor muscular, la tos, l’ansietat i la depressió.
Les autores recomanen tractar amb antivirals o corticoides les persones infectades que tinguin algun dels factors de risc, independentment de la gravetat de la malaltia.
Un altre estudi, dut a terme pel grup REGICOR, associa el desenvolupament de la COVID-19 greu amb algunes variants genètiques relacionades amb malalties del cor, trombosi i inflamació. El grup REGICOR el formen equips investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, la Universitat de Girona, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI), l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta, l’IDIAP Jordi Gol i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
L’estudi identifica 14 variants noves i confirma 8 conegudes. Les persones amb aquestes variants tenen entre un 10 i un 60% més de probabilitat de patir la COVID-19 de forma greu. Els mecanismes implicats en la gravetat de la malaltia encara no es coneixen del tot.
“Aquest estudi destaca la necessitat de continuar explorant els factors genètics de la gravetat de la COVID-19 i presenta possibles candidats per a futures puntuacions de risc genètic per a l’estratificació del risc, que podrien guiar el cribratge, el reforç de la vacuna, o la priorització de pacients per rebre noves teràpies antivíriques”, explica la Dra. Irene Román Dégano, co-investigadora principal de l’estudi.
Badenes Bonet, D.; Caguana Vélez, O.A.; Duran Jordà, X.; Comas Serrano, M.; Posso Rivera, M.; Admetlló, M.; Herranz Blasco, A.; Cuadrado Godia, E.; Marco Navarro, E.; Martin Ezquerra, G.; et al. Treatment of COVID-19 during the Acute Phase in Hospitalized Patients Decreases Post-Acute Sequelae of COVID-19. J. Clin. Med. 2023, 12, 4158. https://doi.org/10.3390/jcm12124158
Anna Camps-Vilaró, Mel·lina Pinsach-Abuin, Irene Roman Degano, Rafel Ramos, Ruth Martí-Lluch, Roberto Elosua, Isaac Subirana, Clàudia Solà-Richarte, Marta Puigmulé, Alexandra Pérez, Ingrid Vilaró, Raquel Cruz, Silvia Diz-de Almeida, Xavier Nogues, Joan Ramon Masclans, Roberto Güerri-Fernández, Judith Marin, Helena Tizon-Marcos, Beatriz Vaquerizo, Ramon Brugada, Jaume Marrugat. Genetic characteristics involved in COVID-19 severity. The CARGENCORS case-control study and metaanalysis. J Med Virol. 2024;96: e29404. https://doi.org/10.1002/jmv.29404
