En aquesta imatge, del grup de recerca de Diversitat i Evolució de les Papallones liderat per Roger Vila, veiem la papallona reina zebrada que fins ara es creia que era una subespècie de la reina zebrada aranesa. Per a l’ull humà aquestes dues espècies semblaven gairebé idèntiques, però els científics han descobert que a “ulls de les papallones” hi ha diferències.
Les papallones femella són molt exigents a l’hora d’escollir parella, ja que busquen aquells mascles de la seva espècie amb una aparença més saludable. La intensitat del color de les ales dels mascles que les femelles poden veure, determinaria l’elecció d’un cert mascle per aparellar-se.
Aquesta coloració nosaltres només la podem veure sota llum ultraviolada i investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) han pogut fotografiar-la. Els mascles de l’espècie reina zebrada (Iphiclides feisthamelii) mostren en les seves ales un patró de reflectància a la llum més intens que l’espècie reina zebrada aranesa (Iphiclides podalirius). Aquest descobriment ha permès descriure les espècies com a dues espècies diferents, després d’anys de confusió.
Fins ara es creia que la reina zebrada era una subespècie de la reina zebrada aranesa, ja que tot i haver subtils diferències morfològiques no n’hi havien masses de genètiques. La confusió taxonòmica resulta ser deguda a un bacteri paràsit anomenat Wolbachia. El bacteri viu dins les cèl·lules dels insectes i es transmet per via materna als descendents, de la mateixa manera que l’ADN mitocondrial.
El grup de recerca de l’IBE ha descobert que una transferència d’ADN mitocondrial de la papallona reina zebrada aranesa a la reina zebrada, mediada pel bacteri Wolbachia, ha estat la causant de la confusió que ha despistat a la comunitat científica durant tants anys . El bacteri Wolbachia hauria infectat primer la papallona reina zebrada aranesa, i en un encreuament amb la reina zebrada, hauria transmès el material genètic d’un individu a l’altre. D’aquesta manera, l’estudi proporciona aquestes espècies com a model animal per estudiar els efectes dels bacteris paràsits en l’evolució dels insectes.
“Estem començant a entendre com les papallones perceben el món i no deixen de sorprendre’ns els seus superpoders: veuen més colors que nosaltres, poden detectar la llum polaritzada i sentir el nord magnètic, sense esmentar els seus refinats sentits químics”, afegeix Vila.
Vols veure la teva foto aquí? Envia’ns imatges relacionades amb la ciència o la vida al PRBB a ellipse@prbb.org.
