Després de 12 anys a Zurich, la Macarena Toll-Riera ha tornat al PRBB. Aquí, va fer el seu doctorat al grup de la Mar Albà (Hospital del Mar Research Institute). Al setembre de 2024 va venir a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE:CSIC-UPF), un altre dels centres del PRBB, com a investigadora principal del grup de recerca en microbiologia evolutiva. Aquí seguirà la feina que va començar a l’ETH Zurich, on va muntar el seu grup al 2019 amb una beca PRIMA que potenciava les dones investigadores que demostraven un gran potencial per obtenir una càtedra.
Com vas arribar a la ciència?
Vinc d’una família de tradició científica, així que ja des de petita m’interessava entendre el perquè de les coses.
I al camp de l’evolució?
Quan vaig començar a estudiar biologia al batxillerat, vaig descobrir que em fascinava l’evolució. Des dels setze anys, tenia claríssim que era això el que m’agradava. De fet, el treball de recerca el vaig fer sobre l’evolució dels primats.
Has tingut cap punt d’inflexió en la teva carrera investigadora?
Durant el penúltim any de la tesi vaig anar a un congrés molt gran d’evolució. Vaig assistir a una xerrada que em va fer descobrir l’evolució experimental, que permet evolucionar bacteris al laboratori i estudiar com s’estan adaptant. Tota la meva recerca fins aquell moment era computacional, però recordo el moment d’estar al seminari i pensar “això m’agrada, vull fer el postdoc d’això”. Vaig sortir emocionadíssima. Crec que no m’havia passat mai d’estar tan emocionada amb el que estava escoltant. Un dels grups que treballava en aquest camp estava a Oxford i quan va sortir l’oferta d’una plaça allà no m’ho vaig pensar. La vaig demanar i me la van donar.
Després d’Anglaterra vas marxar a Zurich; per què vas decidir tornar a Barcelona?
Per la família, per estar-ne més a prop. Ja portava dotze anys a Zurich i un any a Oxford. A més, les meves filles s’estaven fent grans i volia que creixessin arrelades aquí.
I vas venir a l’IBE…
Vaig tenir l’opció de tornar fa 6 anys amb una beca Ramón y Cajal, però al mateix temps em van donar la beca PRIMA per començar el meu grup a l’ETH i vaig decidir rebutjar la Ramón y Cajal i quedar-me uns anys més a Zurich. Tenia moltes ganes de fer el projecte que havia escrit per a la PRIMA, i volíem gaudir uns anys més de les muntanyes suïsses. L’any 2023 em van tornar a concedir la Ramón y Cajal, i aquest cop les condicions eren millors, especialment pel que fa al finançament per dur a terme els meus projectes. Aquest cop no m’ho vaig pensar dues vegades, i vam decidir tornar. També m’han concedit una Consolidación Investigadora i amb un postdoc ens han donat la beca Juan de la Cierva.
Ha vingut el teu grup amb tu?
No. Jo ja tenia en ment tornar a Barcelona quan em van donar la beca PRIMA així que ja vaig planificar la recerca dels diferents membres per deixar-ho tot tancat en marxar. Els postdocs van acabar a l’agost. Un estudiant de doctorat va llegir la tesis al setembre del 2024 i només en queda un altre a Zurich que des del principi sabia que jo marxaria. Ja havia preparat el terreny: li vaig posar un co-supervisor a l’ETH Zurich, ens reunim un cop a la setmana. Defensarà la tesi aquesta tardor.
Ara mateix, el meu equip està format per una lab manager (Alicia), una postdoc (Angélica), l’estudiant de doctorat a l’ETH Zurich (Gleb) i un estudiant de grau (Artemi). Al setembre s’incorporarà un altre postdoc (Javier).
Què ha estat el més difícil de tornar?
La burocràcia. Aquí qualsevol cosa requereix molta burocràcia, i aquest no era el cas a Zurich. El procés de contractació és més lent, la compra d’equips també… tot això m’ha endarrerit la recerca.
Sobre el tema d’aconseguir projectes, què és el que més et costa d’aquest procés?
Pensar i escriure projectes nous m’agrada molt. Però em costa trobar temps per posar-m’hi. Comparativament amb Suïssa, aquí demanar projectes és més complicat: s’han d’omplir més documents es necessiten més signatures, hi ha dates límit internes dels centres prèvies a les oficials de les convocatòries… Allà era més simple.
Aquí també t’has involucrat en temes de sostenibilitat…
Sí, m’interessa molt aquest àmbit, i m’he incorporat a la Comissió de Sostenibilitat de l’IBE i també del PRBB. A l’ETH Zurich hi havia algunes iniciatives que crec es poden implementar aquí per fer una recerca més sostenible, com per exemple, prioritzar sempre que es pugui el transport en tren.
Alguna cosa més que vulguis dir i que no t’hagi preguntat?
La importància de la dona en ciència. Comencem moltes i arribem poques a dalt. El PRBB és una excepció, ara mateix hi ha una majoria de dones caps de grup. I també hi ha el problema de la maternitat. El moment d’esdevenir investigadores principals coincideix sovint amb quan som mares. En el meu cas, em vaig trobar muntant un grup d’investigació durant l’època del COVID, amb una filla de dos anys i un nadó acabat de néixer. De fet, amb algunes de les companyes investigadores de la beca PRIMA hem escrit un llibre que s’ha publicat fa poc sobre dones en ciència a Suïssa, titulat “Women in Science: Experiences of Academics in Switzerland’. El capítol que he escrit jo es diu ‘Mums, Academia Needs you!’.
