L’expressió de les emocions en l’home i en els animals és un llibre del naturalista britànic Charles Darwin publicat el 1872, que tracta sobre com expressen les seves emocions els humans i altres animals.
És un dels llibres més desconeguts de Darwin, tot i que va ser concebut com a part d’una trilogia, que completaria la senda de l’Origen de les espècies i l’Origen de l’home.
Va ser un llibre atípic per l’època, que va incloure imatges fotogràfiques per il·lustrar el manuscrit. John Murray, l’editor del llibre, va advertir que una edició que inclogués fins a set plaques d’heliotip seria molt cara, i que això “causaria un terrible forat als beneficis”. Tot i no arribar a l’èxit dels seus dos antecessors, l’obra va resultar ser molt popular i va superar els 5000 exemplars venuts.
Darwin: un pensament revolucionari
Al llarg del text, Darwin descriu les principals accions expressives en els humans i en d’altres animals. Del seu anàlisi, n’extreu una sèrie d’expressions facials que cataloga d’universals. Les troba associades al patiment, la tendresa, la por o la vergonya.
Una vegada més, Darwin fa ús del seu rigor i la seva perícia per convèncer la comunitat científica – i la societat de l’època – de la veracitat de la teoria de l’evolució per selecció natural, a través de tota l’obra. Omple el llibre d’exemples, no deixant espai pel dubte i reforçant, capítol rere capítol, la idea que tots els animals comparteixen un origen comú.
L’expressió de les emocions [del títol original L’expressió de les emocions en l’home i en els animals] és un llibre valent per l’època, però no per això menys prudent que la resta de producció de Darwin. “La teoria de l’evolució de Darwin va trencar amb el paradigma establert a l’època per part de l’església i les institucions. Charles, que era conscient de la incomoditat que despertaven les seves afirmacions, i conscient del gran escrutini a què era sotmès tot allò que ell defensava, va ser sempre molt prudent”, afegeix Xavier Bellés, investigador principal de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) i traductor del text original al català.
“La teoria de l’evolució de Darwin va trencar amb el paradigma establert a l’època per part de l’església i les institucions. Charles, que era conscient (…) va ser sempre molt prudent”
Xavier Bellés
Aquest llibre es diferencia de l’origen de les espècies i l’origen de l’home en què ens permet veure Darwin no només com a científic, sinó com a home. Al llarg de l’obra, analitza amb gran detall el comportament de la seva família i dels seus animals de companyia, desvetllant entre línies com era la seva vida privada. “L’expressió de les emocions és com una finestra al Charles Darwin més personal, que s’entreveu darrere el discurs del científic”, comenta Bellés.
Credit: Wellcome Library, London. Wellcome Images. Copyrighted work available under Creative Commons Attribution only licence CC BY 4.0
La història de la recerca de les emocions universals
Cal dir que aquest interès per classificar les emocions no era pas nou a la història.
Abans que ho fes Darwin, l’artista Charles le Brun (pintor de Lluis XIV) es va atrevir a intentar reproduir les “passions” a través de la pintura. Ho va fer en el seu tractat, publicat pòstumament, i anomenat Méthode pour apprendre à dessiner les passions (1698).
L’expressió de les emocions de Darwin suposa, però, el primer pas en l’observació de les emocions emprant el mètode científic, essent una obra precursora de les modernes disciplines de l’etologia i la psicologia.
Amb la traducció i introducció de Xavier Bellés
L’expressió de les emocions [del títol original L’expressió de les emocions en l’home i en els animals] és un volum de la col·lecció «Clàssics de la Ciència», una iniciativa conjunta de la Secció de Ciències Biològiques i la Secció de Ciència i Tecnologia de l’IEC. L’Investigador principal de l’IBE (CSIC-UPF), Xavier Bellés, va ser l’encarregat de traduir el text original al català, així com d’escriure’n la introducció. Aquesta col·lecció és una eina de treball per a l’estudi de la història de la ciència, que també voldria ser un pont que acosti els mons de les ciències i les humanitats.
