Marie Curie, després de molts anys i moltes tones d’uranita, va aconseguir aïllar dos elements nous per a la humanitat, el poloni i el radi. En cada gram d’uranita existeixen molècules d’aquests dos nous elements; invisibles, però hi son.
En l’art passa el mateix: existeixen moltes obres d’art i, en un racó de cadascuna d’elles, un element nou per a la humanitat. I el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) n’amaga unes quantes entre les seves parets. És per això que en properes Fotos de la Setmana anirem descobrint algunes de les obres d’art que conviuen amb la ciència i amb la nostra vida diària al Parc.
L’artista barceloní Antoni Llena (1942) és l’autor de la cara gegant que es troba a la plaça de prop del PRBB (sí, aquella que travesseu cada dia per anar a agafar el metro). Es diu David i Goliat, si us hi poseu a sota sabreu qui és qui.
Llena també és el creador d’aquell quadre que tothom mira i ningú no entén, que es troba al fons del LabCafè i que es titula “Escriure en una llengua que es mor (la pintura)”. Llena pinta l’efímer, allò volàtil, però que queda penjat d’una paret per a alertar-nos que el temps es compta per segons, que tot passa…
Aprofiteu!
Text de Isabel Ràfols.
Vols veure la teva foto aquí? Envia’ns imatges relacionades amb la ciència o la vida al PRBB a ellipse@prbb.org.
