La microbiota dels nounats, més enllà de la mare

Un estudi internacional amb presència del MELIS-UPF ha analitzat la procedència de la microbiota en nounats i ha determinat que mentre que aproximadament la meitat de la microbiota dels nounats prové de la mare, les altres soques són de persones amb qui el bebè hi passa molt de temps.

Els trasplants de microbiota fecal ajuden a corregir les alteracions de microbiota intestinal dels recent nascuts en parts per cesària. Foto de Atharva Whaval a Unsplash.

Els tractes intestinals dels fetus són estèrils, però durant i poc després del naixement el nadó es colonitza. La mare contribueix enormement a la composició de la microbiota del nounat, amb aproximadament la meitat de les soques del bebè procedents de l’intestí matern. Però, i l’altra meitat? Aquesta pregunta va ser la que va portar a equips investigadors a la seva hipòtesi inicial: les persones que passen molt de temps amb el nounat també li aporten microbiota

La recerca ha estat liderada per les Universitats de Wageningen, Hèlsinki i Trento, amb la participació del Departament de Ciències de la Vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF) i amb Mireia Vallès Colomer com a co-primera autora de l’article. Van analitzar mostres fecals de nounats de 3 setmanes, 3 mesos i 12 mesos, així com la de les seves mares i pares al llarg del temps. I van veure que entorn al 20% de les soques trobades als nadons procedien del pare, no pas de la mare. Això significa que, independentment del tipus de part, les persones en contacte estret amb el bebè contribueixen a la resta de microbiota, sent aquesta una font estable de soques associada a la bona salut.  

Microbiota materna, paterna… i fecal

La segona part de la investigació forma part de la continuació d’un estudi previ, on es trasplantava microbiota fecal materna als nadons nascuts per cesària, que representen un quart dels naixements mundials. Les anàlisis han demostrat que aquest trasplantament redueix els nivells de soques bacterianes que podrien esdevenir perjudicials fins un any després, de manera que és una solució segura i eficaç per proporcionar als bebès una composició microbiana més semblant a la dels nadons nascuts per part vaginal. 

Un altre estudi recent, realitzat al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) de Roma, també va aportar dades sobre la importància de la microbiota paterna. En aquest cas, van mostrar com ratolins mascles, en prendre antibiòtics i laxants, patien una alteració de la microbiota que acabava afectant l’esperma. Així doncs, hi ha un eix intestí-línia germinal que afecta les cries, ja que aquestes naixien amb menys pes, hi havia una major taxa de mortalitat postnatal i defectes placentaris. Tot i això, l’efecte és reversible, ja que en retirar els antibiòtics, la microbiota tornava a una composició més sana. 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *