Un estudi internacional ha identificat que la depressió resistent al tractament (DRT) presenta una biologia diferenciada de la depressió major comuna. Analitzant sang de 300 persones amb trastorn depressiu major, els investigadors i investigadores han descobert més de 5.000 gens que es comporten de manera diferent en els pacients amb depressió resistent comparats amb els de depressió no-resistent. Molts d’aquests gens estan relacionats amb el sistema immunitari, la regulació genètica i la neuroplasticitat. Això suggereix que la DRT no és només una forma més greu de depressió, sinó un subtipus molecular amb mecanismes propis.
L’estudi, liderat per institucions com l’Hospital del Mar Research Institute, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Brescia i el Paris Brain Institute, destaca que una resposta immunitària reduïda podria explicar per què els antidepressius habituals sovint no funcionen en aquests casos. Aquesta troballa obre la porta al desenvolupament de tractaments més específics i personalitzats per als pacients amb DRT.
Els resultats formen part del projecte europeu PROMPT, que utilitza eines d’aprenentatge automàtic per predir quins pacients podrien desenvolupar DRT. Els equips investigadors esperen que la combinació de dades clíniques i moleculars permeti crear models de psiquiatria de precisió, algoritmes capaços d’ajustar el tractament segons la biologia de cada pacient i d’evitar teràpies ineficaces.
Sirés et al. Blood transcriptomic analysis reveals a distinct molecular subtype of treatment-resistant depression compared to non-treatment resistant depression. Brain, Behavior, and Immunity, November 2025. DOI:10.1016/j.bbi.2025.106103
