La carrera científica té moltes etapes difícils, però la transició d’una posició postdoctoral a ser investigador o investigadora principal i crear el teu propi grup és probablement una de les més importants – i una per a la qual no existeix un manual d’instruccions.
Per això, un grup de joves investigadors en biomedicina de Barcelona van decidir aquest any unir esforços i debatre junts les tribulacions a l’hora d’afrontar aquest important moment.
El simposi resultant, «The Future Now: Emerging Leaders in Biomedicine», que va tenir lloc el 21 de setembre, va ser impulsat per personal investigador de l‘Institut Josep Carreras (IJC) i coorganitzat amb l’ajuda de diverses institucions de Barcelona (VHIO, IBEC, IBMB, MELIS-UPF, CRG). El simposi va tenir com a objectiu facilitar les col·laboracions entre grups de recent creació, establir xarxes i oferir als postdocs una visió de primera mà dels reptes i oportunitats de ser un nou o nova investigadora principal (IP) a Barcelona.
Parlem amb Valentina Sica i Jacob Smith, postdocs del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS-UPF), que van ajudar a coorganitzar l’esdeveniment, perquè ens expliquin en què va consistir.
D’on va sorgir la idea d’organitzar aquesta trobada?
Diversos caps de grup recents de l’Institut Josep Carreras volien trobar una manera de connectar amb altres centres de recerca de tot Barcelona per tal de construir una xarxa de suport per als nous IP, que s’enfronten a reptes molt diferents als dels grups ja establerts.
Per això, l’objectiu era reunir investigadors i investigadores postdoctorals experimentats que estiguessin pensant a convertir-se en caps de grup, així com aquells que ja ho haguessin fet en els últims dos o tres anys.
Aquesta combinació tenia un doble objectiu. Un era parlar dels reptes, però també de les oportunitats, de convertir-se en IP a Barcelona; i l’altre era establir una xarxa, saber en què estan treballant altres instituts de la mateixa ciutat i si és possible establir col·laboracions, trobar subvencions o unir esforços per fer projectes interdisciplinaris.
Com vau entrar vosaltres dos en l’organització i quin va ser el vostre paper?
Ja participem en l’organització del Simposi anual de la UPF, i en Jacob organitza també els seminaris de pizza mensuals al MELIS, així que el departament es va posar en contacte amb nosaltres per veure si hi volíem participar. I així ho vam fer, proposant ponents principals, ajudant a buscar patrocinadors i moderant algunes sessions.
Quins van ser els temes i el format de la trobada?
L’esdeveniment estava centrat en biomedicina, però s’hi van tractar temes molt diversos: molt de càncer i leucèmia – ja que l’institut Josep Carreras era l’amfitrió -, però també bioenginyeria, biotecnologia, bioinformàtica i ciència bàsica. Va ser interessant perquè era molt heterogeni, la qual cosa és important per a les col·laboracions: unir-te a altres que fan coses diferents a les teves.
Pel que fa al format, hi va haver xerrades de 7 minuts en què els ponents van parlar dels seus antecedents en la recerca, reptes i idees de futur, seguides de 3 minuts de preguntes.
També vam tenir dues ponències destacades:
- una centrada en la ciència, a càrrec d’Anna Bigas, de l’Hospital del Mar Research Institute – i també Vicedirectora d’Investigació Preclínica de l’IJC.
- una centrada en la política científica, a càrrec d‘Alexis Roig, director general de SciTech Diplohub, una entitat que vol situar Barcelona en el mapa com una força real per a la ciència.
També hi va haver un taller molt divertit i informatiu sobre planificació de projectes per a joves IP, en el qual se’ns va donar un pressupost específic i després se’ns va demanar que decidíssim què fer amb ell, amb l’ajuda de persones més veteranes que ens van donar consells i suggeriments.
Finalment, vam tenir una taula rodona amb un format molt obert, en la qual postdocs sènior i IPs júnior i sènior van compartir la seva experiència sobre les coses a tenir en compte en convertir-se en IP, en traslladar-se a un altre centre, etc.
Quantes persones hi van participar i quina acollida va tenir l’acte entre els participants?
Hi va haver més de cent participants, i hi havia llista d’espera! La majoria eren postdoctorals a la seva darrera etapa o IP novells, tot i que hi havia alguns IP més veterans que també van ajudar molt amb els seus consells.
Un aspecte especial de la trobada va ser l’ambient, diferent al d’altres meetings. Perquè l’objectiu no era tant compartir una història ben desenvolupada, un projecte amb principi i fi i resultats interessants, sinó més aviat parlar obertament dels reptes i les possibles formes d’avançar. Hi va haver un esperit de col·laboració del qual va ser un plaer formar-ne part.
Sembla que va ser un gran èxit… hi ha plans per a altres trobades similars?
Per suposat! La idea és repetir-ho cada any, amb un institut diferent com a amfitrió. Encara no sabem on serà l’any que ve, però estem desitjant tornar a participar-hi. Si algú està interessat, que estigui atent als comptes de twitter de cada institució, i esperem veure’l allà!
