Jordi Mestres és gironí, ha viscut als Estats Units, a Holanda i a Escòcia, i treballa al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) des de fa tres anys com a cap del grup de quimiogenòmica del GRIB – Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Fa un any va crear l’empresa spin-off Chemotargets, que desenvolupa noves eines per identificar molècules actives per a dianes terapèutiques. Jordi Mestres ens explica com ha arribat on és ara.
Quan vas començar a interessar-te per la ciència?
A l’institut. També m’agradava la història, però vaig veure que no la podia canviar…
Aleshores vas decidir estudiar químiques; perquè aquesta elecció?
En química no tot estava establert i a més es podia estudiar a la Universitat de Girona…
I vas entrar en contacte amb la indústria farmacèutica…
Durant el doctorat vaig fer una estada de 3 mesos a una empresa a Michigan. Em va semblar interessant perquè havia de desenvolupar noves metodologies, i el que feia tenia aplicacions pràctiques.
Has treballat 7 anys a empreses farmacèutiques per després tornar a l’acadèmia. Quines diferències veus entre aquests dos móns?
En general el millor del món acadèmic és que hi ha un ambient propici per a la generació de noves idees i per a establir tot tipus de col·laboracions. De la indústria, el millor és que hi ha projectes molt interessants en terapèutica, accés directe a gran quantitat de dades i uns pressupostos molt generosos.
Què et va fer tornar aquí i començar un grup de recerca?
A Edinburgh vam tenir la primera filla, la Fiona, i al cap de poc les pressions dels avis per tenir la néta més a prop van poder més que les ganes de quedar-nos allà… I la feina no ho és tot a la vida, ni els diners! Aquí, malgrat una enorme reducció de sou i privilegis contractuals, la qualitat de vida és molt bona: tens sol cada dia, el mar al costat i els avis que et cuiden els nens, i això no té preu! Però no descartem tornar a marxar, si les circumstàncies ens hi portessin.
Quin ha estat el moment més satisfactori de la teva carrera?
Potser el reconeixement l’any 2000 d’ésser inventor d’una sèrie de molècules amb aplicació terapèutica, la primera patent de les 4 que tinc. Darrerament, la concessió del Corwin Hansch Award de l’any 2006 per part de la societat internacional de QSAR i Modelatge Molecular.
Ciència: col·laboració o competència?
La ciència en estat pur és col·laboració franca, i és quan es gaudeix més. Però és cert que hi ha una pressió per publicar i competir. En el nostre cas, però, és molt important col·laborar: què en fem d’un disseny de fàrmac perfecte si no tenim algú que el sintetitzi i el testi? A més al PRBB tenim el luxe de conviure amb 1000 persones, moltes d’elles treballant amb una diana terapèutica potencial…
Què és important per fer recerca?
Curiositat, escepticisme i bon humor!
Què series si no fossis científic?
Segurament músic. De petit vaig cantar a l’Escolania de Montserrat, on vaig estudiar piano i violí. Però a les classes d’harmonia al Conservatori de Girona em dedicava a fer reaccions químiques, i tot i que mai no he deixat la música, un dia vaig haver d’escollir. Però mai he dubtat de la meva decisió, m’entusiasma la meva feina.
