Joaquín Arribas és, des de març de 2020, el nou director de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) — tot i que ja coneixia bé el centre, sent president del seu Scientific Advisory Board des de 2018. Bioquímic de formació, després d’un postdoc al Memorial Sloan Kettering Cancer Center a Nova York, va tornar al seu país natal a treballar a la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), on ha dirigit el departament d’oncologia durant 20 anys.
Parlem amb ell sobre els primers mesos en el seu nou rol dins la direcció del centre, i com veu el futur de l’IMIM.
Des de gener informalment, i formalment des de març, ets el nou director de l’IMIM, però encara mantens el teu grup de recerca al VHIO, oi?
Sí, de moment tot el meu equip està al VHIO. Allà he deixat tots els meus càrrecs institucionals i només sóc investigador. I aquí a l’IMIM només porto la direcció, ajudat per una directora adjunta, Vanesa Nogales; això em permet disposar de temps per poder seguir investigant.
Vaig decidir mantenir el meu laboratori al VHIO de moment per poder concentrar-me en la part de direcció i perquè volem fer una certa remodelació de les estructures de recerca a l’IMIM i crec que és millor si no sóc part de la plantilla investigadora. Paulatinament aniré obrint un laboratori aquí.
Veus sinergies possibles entre ambdós centres, VHIO i IMIM?
Existeixen similituds i diferències entre ambdós. El VHIO està enfocat a la recerca en càncer, mentre que l’IMIM, a més a més d’un programa molt potent en càncer, disposa d’altres línies de recerca: bioinformàtica, epidemiologia, neurociències i malalties inflamatòries. En realitat, pel que respecta a la recerca clínica en oncologia, ja existeixen diverses col·laboracions molt positives entre el VHIO i l’IMIM i segurament hi haurà més sinèrgies en aquest camp.
Com ha afectat la pandèmia del coronavirus als teus inicis com a director?
Per descomptat, no era la forma com tenia pensat començar, però crec que ens hem adaptat ràpidament a la situació!
Una de les primeres iniciatives que vam organitzar, per intentar reduïr les repercussions negatives del confinament, va ser crear els #IMIMSeminarsAtHome, que han tingut prou èxit i ens han permès mantenir una comunicació fluida entre els investigadors.
Una altra cosa que volíem fer tant la directora adjunta com jo era reunir-nos personalment amb cadascun dels i les investigadores principals del centre per tal de coneixe’ls millor. Al final ho hem fet, 60 entrevistes, però han hagut de fer-se a través de videoconferència.
Quina és la teva visió per l’IMIM?
El gran objectiu a llarg termini és que l’IMIM es consolidi dins el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) como el focus en recerca biomèdica translacional. Som el centre que gestiona tota la recerca que es porta a terme a l’Hospital del Mar i al Parc Salut Mar. Volem ser un pont entre la recerca biomèdica que requereix mostres i informació de pacients i les possibilitats tecnològiques de les que disposa el PRBB, que és un dels nuclis principals de recerca a Europa.
“Volem ser un pont entre les possibilitats tecnològiques del PRBB i una recerca molt pròxima als pacients, que és la nostra principal força competitiva”
De fet, com a investigador, un dels al·licients per venir al PRBB van ser precisament les plataformes tecnològiques que ofereix — microscòpia, proteòmica, citometria de flux, l’animalari…. Per això, dins l’IMIM ens agradaria potenciar, a tots els programes, aquesta recerca biomèdica molt pròxima al pacient utilitzant les fantàstiques infraestructures i serveis tecnològics que ofereix el PRBB.
També planegem una remodelació de com utilitzem l’espai per a potenciar específicament aquesta recerca que requereix el contacte pròxim amb el pacient. Entre altres coses, volem atraure talent que sigui referent en aquest tipus de recerca. El nostre objectiu és atraure un grup nou altament competitiu idealment cada any, el qual hauria d’estar entre la recerca de problemes biomèdics i l’ús de tecnologies avançades.
Existeix alguna altra avantatge, a més a més de les infraestructures, de formar part de la comunitat del PRBB?
A més a més de l’accés a aquestes infraestructures, hi ha grans possibilitats de col·laboracions que volem potenciar més. Just abans de començar el confinament, vam parlar amb la direcció del Centre de Regulació Genòmica (CRG) per llançar una convocatòria de projectes comuns entre els dos centres que els permetessin a ells plantejar projectes biomèdics més translacionals i a nosaltres accedir a les possibilitats tecnològiques. I el mateix amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), plantegem projectes comuns de col·laboració. La idea és finançar projectes llavor que permetin generar resultats preliminars presentables en convocatòries de molta més envergadura. I intentarem fer el mateix amb la resta d’institucions en els pròxims mesos.
“No se sap quant durarà l’actual crisi pel coronavirus, però a mi em sorprendria moltíssim si tornem a la situació anterior abans d’un any, en el millor dels casos”
Respecte a la pandèmia del coronavirus que t’ha tocat gestionar, quin està sent el paper de l’IMIM en aquesta lluita contra la COVID-19?
El servei d’infeccioses de l’Hospital del Mar és el que ha portat el pes del tractament dels pacients. Des de l’IMIM hem intentat reforçar aquest departament, facilitar la gestió i administració de la part investigadora de tot el personal que s’ha dedicat 100% a l’assistència. Ara que l’assistència no és tan demandant, espero que puguin expandir les seves línies de recerca.
En paral·lel s’han demanat i començat diversos projectes sobre la COVID-19, i hem adaptat l’IMIM per poder fer recerca amb mostres de COVID-19. Tot i que no podem cultivar el virus; per això necessitaríem un laboratori de nivell 3, que actualment no existeix al PRBB (sí n’hi ha de nivell 2).
I mirant cap al futur, com creus que serà la ‘nova normalitat’ de l’IMIM?
Està clar que hi ha un abans i un després, i això està aquí per quedar-se durant mesos, si no anys. Així que estem veient, com tothom, com adaptar-nos a la nova realitat. Jo crec que viatjarem molt poc, caldrà fer torns als laboratoris, els seminaris seguiran sent online, les reunions telemàtiques, i persistirà el teletreball per tots aquells que puguin… I si el nou curs escolar, com diuen, disposa de menys temps presencial, molta gent amb criatures haurà de reorganitzar el seu horari laboral.
Podeu veure l’entrevista (en castellà) a continuació.
