Un estudi dirigit per personal investigador del Carib, Europa i Amèrica del Nord — i en el que ha participat l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) — revela que el Carib, una de les últimes regions de les Amèriques en ser colonitzades per humans, va ser ocupat per diverses dispersions successives que es van originar al continent americà. La regió va ser colonitzada i reassentada, com a mínim, 3 cops. La recerca demostra una connexió entre les Amèriques continentals i les illes.
L’equip investigador va trobar evidència de dues dispersions més primerenques al Carib occidental (una d’elles sembla estar relacionada amb poblacions d’Amèrica del Nord). La tercera onada es va originar a Amèrica del Sud.
Tot i les diverses migracions i connexions dels grups establerts i reassentats, va haver-hi poc mestissatge entre els primers pobladors de les illes del Carib.
Per poder arribar a aquests resultats, el personal científic va analitzar el genoma de 93 illencs antics del Carib, que van viure fa entre 3200 i 400 anys. Els genomes es van obtenir a partir de fragments d’os excavats a 16 llocs arqueològics diferents de tot el Carib.
“Els resultats d’aquest estudi proporcionen evidències que destaquen la complexitat i la naturalesa múltiple de les societats del Carib primerenques i les seves connexions amb el continent americà abans de la invasió colonial. Es reflecteix en l’arqueologia de la regió, però és fascinant veure-ho recolzat per les dades biològiques”, conclou Corinne Hofman, professora d’arqueologia a la Universitat de Leiden i investigadora principal del projecte.
K. Nägele et al. Genomic insights into the early peopling of the Caribbean (2020). Science. DOI: 10.1126/science.aba8697
