El teixit muscular està sotmès a un estrès mecànic constant a causa dels moviments de contracció, que poden provocar danys cel·lulars. Per tant, aquest teixit, fet de cèl·lules fibroses multinucleades, es troba en constant regeneració.
Normalment, la regeneració muscular es basa en les cèl·lules mare musculars. Però ara personal investigador del laboratori de Biologia Cel·lular del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF), juntament amb personal del Centro Nacional de Investigationes Cardiovasculares (CNIC), CIBERNED i l’Instituto de Medicina Molecular João Lobo Antunes (iMM, Portugal) han descrit un mecanisme regeneratiu alternatiu, independent de les cèl·lules mare del teixit.
Aquest mecanisme autònom de la fibra muscular s’activa després de la lesió, quan els nuclis es desplacen al lloc del dany. Així, acceleren la reparació de les unitats contràctils degut a l’augment de la síntesi de proteïnes in situ.
“Els nostres experiments amb cèl·lules musculars al laboratori van demostrar que el moviment dels nuclis als llocs de lesió conduien a l’augment local de molècules d’ARNm. Aquestes molècules es van traduir a proteïnes al lloc de la lesió per actuar com a blocs de construcció per a poder reparar la musculatura”
William Roman – primer autor de l’estudi (DCEXS- UPF)
Tot i que encara es desconeix el motiu del moviment dels nuclis, el personal investigador ha demostrat, per primera vegada, que aquest procés té una funció.
“Aquest procés d’autoreparació de la fibra muscular es produeix ràpidament, tant en ratolins com en humans, després d’una lesió muscular induïda per l’exercici. Per tant representa un mecanisme de protecció eficient en temps i energia per a la reparació de lesions menors”
Pura Muñoz-Cánoves – autora principal de l’estudi (DCEXS- UPF)
Roman W et al. Muscle repair after physiological damage relies on nuclear migration for cellular reconstruction. Science, October 2021.
