El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) és el nucli de biomedicina més gran del sud d’Europa. Això vol dir que en 55.000 m2, hi treballen prop de 1400 persones que dia a dia contribueixen a que la biomedicina avanci. Tot i això, la recerca biomèdica té un impacte ambiental elevat: perquè requereix de molta d’energia i per tant la petjada de carboni de l’activitat científica inherent és elevada, i també genera grans quantitats de residus.
Optimitzar el consum energètic d’un gran edifici
Per fer els experiments, la majoria de laboratoris requereixen d’equipaments com campanes d’extracció de gasos, ultracongeladors, servidors, així com equipament estructural (clima) que permeti desenvolupar-los en unes condicions òptimes i que que tenen un consum energètic elevat. Alguns d’ells treballen les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Això fa que, al final de l’any, el consum energètic del PRBB sigui d’uns 12.000.000 kilowatts que equivaldrien al consum energètic d’un poble d’uns 4000 habitants, com podria ser Hostalric o el Papiol. Això sí, des del 2017, el PRBB consumeix energia 100% verda.
Tot i això, des del departament d’Infraestructures del PRBB fan modificacions constants per optimitzar la demanda energètica del parc. En aquest sentit, algunes de les accions dels darrers anys han incl`òs:
- la modificació del circuit de fred de l’edifici, cosa que ha suposat un estalvi del 10% de l’energia destinada a refrigeració. Cosa que equival a 170.000 kilowatts;
- aquest 2022 es renovaran el centre de processament de dades i les cambres fredes de -4ºC i -20ºC, incorporant tecnologies més eficients que comportaran una reducció del consum energètic.
“Sempre que fem obres per millorar la funcionalitat de l’edifici, aprofitem per incloure millores que redueixin el consum energètic.”
Oliver Blanco, director d’Infraestructures i PRL del PRBB.
Aprofitar fins l’última gota d’aigua
Anualment, el PRBB consumeix 25.000 m3 d’aigua. I la meitat d’aquesta aigua es destina a usos científics. Aquesta xifra que d’entrada pot semblar elevada, es pot explicar per la necessitat de generar aigua pura i ultrapura per fer els experiments.
L’aigua de l’aixeta pot contenir petites partícules de matèria orgànica i inorgànica que podrien alterar els resultats dels experiments. Per això és necessari filtrar-la per aconseguir aigua pura. Ara bé, aquest procés de purificació requereix d’entre 6 i 7 litres d’aigua descalcificada per generar un litre d’aigua pura. Al PRBB, l’aigua sobrant d’aquest procés s’emmagatzema en grans dipòsits per a poder-la fer servir en la descàrrega de les cisternes dels lavabos.
L’aigua pura és apta per a:
- preparar reactius i solucions tampó
- preparar medis de cultiu microbians
- netejar i autoclavar equipament de laboratori
- aigua de consum per animals d’experimentació
Tot i això, alguns experiments requereixen d’un control encara més elevat i per això s’ha de fer servir aigua ultrapura. És a dir, aigua pura que es filtra per aconseguir un equilibri d’ions i una resistència determinades. Aquest últim procés de filtrat, encara encareix més el procés. Per això l’aigua ultrapura només s’hauria de fer servir per:
- Preparar reactius per a cultius cel·lulars
- Fer anàlisis bioquímiques i cromatogràfiques
- Preparar reaccions de PCR
Gestió de residus: més enllà del gris, marró, verd, blau i groc.
En una infraestructura tan gran com és el PRBB, la gestió de residus és complexa. Però a més de les dimensions de l’edifici, l’element que més dificulta aquest procés és la varietat de residus que es generen.
Als laboratoris de biomedicina s’hi produeixen diversos residus especialitzats. I és que tots aquells elements que hagin estat en contacte amb cèl·lules, virus, restes animals o anatòmiques, sang, vacunes o material punxant són considerats residus bioperillosos (grup III) i s’han de dipositar al contenidor negre de tapa groga. De la mateixa manera que els residus que han estat en contacte amb elements cancerígens, mutagènics o teratogènics són residus citostàtics (grup IV) i s’han de dipositar al contenidor blau.
Ara bé, als laboratoris també s’hi generen residus de cartró, vidre i sobretot plàstic que no han estat en contacte amb elements biològics o citostàtics, com podrien ser envasos de xeringues o puntes de pipetes, ampolles de medi, caixes de puntes, etc. Tots aquests, s’han de llençar al contenidor groc d’envasos lleugers perquè no requereixen del mateix tractament que la resta.
Gestionar residus bioperillosos és trenta vegades més car que gestionar residus de plàstic no contaminat
Els residus bioperillosos són autoclavats i enviats a l’abocador, mentre que els residus plàstics (contenidor groc d’envasos lleugers) s’envien a la planta de reciclatge per segregar-los i generar nous plàstics. Però la diferència no només rau en el destí dels residus, sinó també en el cost del procés: gestionar residus bioperillosos és trenta vegades més car que gestionar residus de plàstic no contaminat. I la petjada de carboni també és exponencialment més elevada.
Aparells electrònics: residu o recurs?
Gairebé una cinquena part del personal que treballa al PRBB és personal d’administració. Totes aquestes persones, així com la majoria del personal investigador, disposa d’un ordinador i despatxos equipats amb impressores, telèfons o altres aparells electrònics bàsics. Això fa que amb els anys, hagin crescut els residus electrònics que es generen al Parc.
Aquests residus són gestionats per electrorecycling, una empresa que, segons Josep Caminal, del departament comercial “té la voluntat de reduir allò que s’envia a l’abocador“. Pel PRBB, bàsicament, reciclen pantalles i aparells elèctrics. En separen els diferents components electrònics i els trituren per separar-ne les fraccions de coure, ferro o alumini que s’enviaran a la foneria, mentre que els plàstics i metacrilats que extreuen els envien a una planta de reciclatge convencional.
Això sí, en una infraestructura tan gran i on es fa recerca d’avantguarda, sovint els aparells tecnològics queden obsolets abans de deixar de funcionar. Per això, el PRBB és membre de la xarxa Barcelona + Sostenible a través de la qual fa donacions d’aparells que encara funcionen però que ja no són útils per a la recerca a d’altres institucions de la ciutat. A través d’aquest xarxa, el PRBB ja ha donat una segona vida a més de 300 telèfons de sobre taula i 8 pantalles de plasma.
El PRBB ja ha donat una segona vida a més de 300 telèfons de sobre taula i 8 pantalles de plasma, a través de la xarxa Barcleona+Sostenible
Malgrat tots aquests esforços, és clar que la recerca biomèdica necessita anar un pas més enllà per optimitzar el seu consum energètic, reutilitzar tots els elements possibles i reduir la generació de residus. És un camí llarg que depèn de la contribució de totes i tots els residents del Parc però des del departament d’infraestructures volen seguir treballant per tenir un PRBB més sostenible!
