Si ens demanessin comparar un científic amb un actor, difícilment trobariem cap punt en comú. No obstant, comparteixen més aspectes dels que ens pensem: ambdós han de transmetre missatges a una audiència determinada. Per aquesta raó, a l’igual que els actors, és important que els científics entrenin els seus recursos expressius.
Ja fa 10 anys de la creació del PRBB Intervals, un programa educatiu interdisciplinari que ofereix un gran ventall d’activitats als treballadors del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB); des de com millorar les seves habilitats de lideratge, fins com aprendre a comunicar la seva investigació a un públic general. Sobre aquest últim aspecte es va fer un taller el passat dimecres 31 de gener de 2019. Técnicas actorales para la comunicación científica és el nom d’aquest curs intensiu de 8 hores, pel qual han passat un total de 209 persones des de l’any 2010.
Fernando Gallego, actor professional i terapeuta gestalt, és el formador d’aquest taller, que compta ja amb 15 edicions. L’actor va proporcionar als participants recursos per millorar les seves habilitats comunicatives dins de l’àmbit professional.
La comunicació: més enllà de les paraules
La jornada va començar amb una breu introducció teòrica on Fernando va explicar la importància de la combinació dels tres tipus de comunicació: la verbal, no verbal i paraverbal. Va fer especial èmfasi en les dues últimes, doncs que el missatge arribi o no a l’audiència sovint depèn de la gestualitat i la manera en com es transmet el missatge, respectivament.
Seguidament, Fernando va passar el relleu als 12 participants: ara els tocava a elles i ells sortir a l’escenari i presentar-se. Mentre ho feien, van ser filmats, per així poder comentar a posteriori els punts forts i dèbils de les seves habilitats comunicatives.
Això els va servir d’escalfament per a la següent activitat, en la que van treballar la comunicació paraverbal. L’objectiu aquí era transmetre una mateixa informació utilitzant diferents emocions (alegria, desconfiança, tendresa, desinterès…). Per aconseguir-ho, els participants s’havien d’ajudar de recursos com l’entonació i la postura corporal.
Existeixen tres tipus de comunicació: verbal, no verbal i paraverbal. Sovint, les dues últimes són clau a l’hora de transmetre missatges a una audiència. És per això que al taller es treballen aspectes com la gestualitat, l’entonació, la postura corporal i la respiració.
Abans de la pausa per dinar, va haver-hi temps per llegir uns textos. La finalitat d’aquesta lectura en veu alta era descobrir de quines eines disposem per emfatitzar diferents parts d’un text i demostrar que, segons quines paraules es destaquin, es pot canviar la intenció d’un missatge.
La importància de la relaxació
La segona part de la jornada va iniciar-se amb una activitat de relaxació. Fernando va proporcionar als participants una sèrie de recursos per controlar la respiració, útils per posar en pràctica abans i després de qualsevol activitat en públic.
Amb el cos relaxat, els participants van poder posar en comú quins pensaments negatius els envaeixen a l’hora de fer una presentació en públic, tant abans com després de dur-la a terme. Exterioritzar aquests pensaments els va servir per trobar punts en comú i intentar substituir-los per pensaments constructius.
Les últimes activitats abans de finalitzar la jornada van anar encaminades a aprendre a controlar diferents recursos pel discurs, tals com la distància amb el públic, l’energia i entusiasme que acompanyen el missatge i com captar l’atenció del públic.
Entrevista a Fernando Gallego
Com ha sigut la teva experiència impartint aquest taller sobre tècniques actorals per a científics?
Boníssima, com sempre. Gaudeixo molt amb la creativitat que posseeix aquesta comunitat. Per mi és important connectar amb el desig de compartir què percebeixo d’elles i ells. Arribar a fer una bona presentació, assolir les expectatives que la resta ha dipositat en tu… Sempre genera una mica de tensió, sobretot entre la gent més jove o que no disposa encara d’un reconeixement que els permeti deixar-se anar i mostrar-se tal com són. Per mi, aquest taller és una oportunitat per descobrir a les persones que hi ha darrere d’una presentació o un microscopi.
Quin és el major repte a superar per arribar a ser un bon comunicador?
La persona en si mateixa, sense dubte. És clar que hi ha factors externs que afecten a la persona que presenta, però cal veure aquests factors, que no són res més que judicis de valor i expectatives, com una cosa a interioritzar i amb la que lidiar internament. La por a la crítica és quelcom que fem nostre i ens afecta abans, durant i després de la presentació. Cal mantenir-la a ratlla.
Al final, el major repte és gaudir, connectar amb el desig d’explicar i compartir el que saps, i desfer-se de la por a que la resta critiqui o deslegitimi la teva feina. Si ets sobre l’escenari és perquè estàs fent quelcom que val la pena ser explicat. L’audiència ve a veure’t a tu. Vol viure amb tu el que coneixes. Així doncs, per què no veure-la com una aliada?
Quins tres consells donaries a algú que necessiti fer una presentació davant d’un públic?
El primer és no pensar que sortirà perfecte. No és una cosa de la que puguem extreure un resultat objectivable. Es podria dir que no existeix la perfecció entesa com quelcom matemàtic… Per tant, cal rebaixar l’expectativa i saber que, amb el temps, ho aniràs fent millor.
El segon és obvi: preparar bé la presentació. És important, però, fer-ho en veu alta, no mentalment; exposa-li a una amiga o amic, o fins i tot a un armari, però posa-ho en pràctica. Una presentació no és quelcom que puguis assajar mentalment. Cal posar-ho en acció per fer-ho real.
Finalment, el tercer consell sembla senzill, però acaba sent l’element que més condiciona una presentació: la respiració. Els nervis, que és normal patir-los, afecten directament al funcionament del nostre diafragma i, a partir d’aquí, tot es pot descontrolar… Perdem volum, el to de veu esdevé més agut, amb prou feines aconseguim vocalitzar… La solució és respirar poc a poc.
