Nascut a Barcelona l’any 1951, en Ferran Sanz és catedràtic del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF), i vicerector de política científica d’aquesta universitat. A més és el coordinador de la Unitat de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), una unitat mixta de la UPF i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) situada a la quarta planta del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Ferran Sanz ens explica com ha arribat on és ara.
Què vas estudiar a la universitat?
Vaig estudiar enginyeria química a l’Institut Químic de Sarrià (IQS), on vaig tenir la sort d’aprendre informàtica en una època on aquesta quasi no existia com a disciplina. Però un professor del IQS, en Ramón Carbó, n’estava molt interessat i em va traspassar aquest interès.
“Vaig tenir la sort d’aprendre informàtica en una època on aquesta quasi no existia com a disciplina”
I vas fer la tesi amb ell…
Sí, a les tardes i vespres lliures, perquè durant el dia treballava en una empresa química. Durant 2 anys, fins que en Carbó em va oferir una plaça de professor ajudant d’estadística a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ja des del començament jo tenia la intuïció que la informàtica podia servir al món de la biologia humana. Però treballar en la frontera entre les disciplines clàssiques genera resistències… al principi no teníem molt reconeixement.
Quan va canviar això?
L’any 1984 vaig tenir la sort que en Jordi Camí em va oferir crear el meu propi grup de recerca dins l’IMIM, que en aquell temps s’estava reformant i ampliant. Encara hi va haver uns anys difícils, però cap als 90 ja hi havia un reconeixement mundial del paper de la informàtica en la recerca biomèdica. Les empreses farmacèutiques se’n van adonar i van començar a crear els seus propis departaments informàtics. Avui en dia és inconcebible la recerca biomèdica sense un component important de computació.
“Avui en dia és inconcebible la recerca biomèdica sense un component important de computació”
Parla’ns del GRIB…
Seguint amb la meva obsessió de destruir fronteres, a més de superar les divisions entre disciplines, calia fer-ho entre centres. És important que, dins el mateix edifici del PRBB, tots els interessats en la bioinformàtica o la informàtica biomèdica estiguem coordinats, independentment de qui ens paga. No hi ha d’haver fronteres administratives sobre la comunitat del coneixement. Amb aquesta filosofia es va crear el GRIB, una unitat mixta on hi ha investigadors que pertanyen a l’IMIM i a la UPF.
Quin és el repte del GRIB a llarg termini?
El GRIB ha anat canviant de nom i creixent amb el temps, sobretot a partir dels 90. Avui en dia som unes 80 persones. Ara el repte és seguir creixent qualitativament, més que quantitativament.
Creus que el PRBB actual s’ajusta a la idea que teníeu en començar a l’IMIM ara fa més de 20 anys?
Per una banda és un somni fet realitat, en quant a la massa crítica, estar en el mapa de la ciència mundial, les instal·lacions de qualitat i internacionalització que tenim. Avui podem competir pels estudiants més brillants amb institucions com l’Institut Karolinska a Suècia. Però hi ha coses a millorar. Cal més cohesió, superar més fronteres. Ja existeixen activitats transversals, seminaris als que hi va gent d’àrees diverses, etc. però cal fer encara més.
Com combines fer recerca amb ser vicerector?
Fatal! La única forma és treballar 70 hores setmanals… el càrrec de vicerector és temporal, per tant cal seguir actiu en la recerca. Si fes filosofia o literatura, potser podria fer un parèntesi, però si deixés uns anys la informàtica biomèdica, en tornar ja no reconeixeria res!
