Explorant els mecanismes de l’exocitosi

Un dels processos cel·lulars claus en el creixement, divisió i comunicació amb l’entorn de les cèl·lules és l’exocitosi: l’expulsió activa de molècules encapsulades cap a l’exterior. Es calcula que en un dia, una sola cèl·lula humana pot arribar a transportar entre 10.000 i 100.000 càpsules fins la membrana cel·lular per alliberar molècules a l’exterior cel·lular com per exemple la secreció d’enzims o hormones (com és el cas de la insulina) o d’altres molècules que permeten a la cèl·lula créixer o moure’s.

No ha sigut fins recentment però, que un equip liderat pel Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF), ha identificat la maquinària que controla l’exocitosi. Una troballa que ha estat possible gràcies a la combinació de microscopis  òptics i electrònics d’última generació i l’anàlisi de les imatges obtingudes amb intel·ligència artificial.

“Tot i ser una de les nanomàquines més grans de la cèl·lula, la seva curta vida útil i el seu dinamisme la feien molt difícil de capturar”
Oriol Gallego (MELIS-UPF)

La recerca ha mostrat que la maquinària que permet l’exocitosi presenta un nucli format per set conjunts de proteïnes, l’ExHOS (per les seves sigles en anglès). I que és aquest anell flexible que formen el que permet subjectar aquestes càpsules fins la membrana cel·lular. “L’ExHOS compta amb tres punts de control i un mecanisme de desembalatge que garanteix que el lliurament de mercaderies en la cèl·lula continuï a la velocitat adequada”, explica Marta Puig-Tintó, investigadora del MELIS i una de les principals autores de l’article.

S’espera que en el futur aquest descobriment pugui tenir un impacte en la ciència aplicada. Ja que alguns patògens, tant vegetals -com el fong de la infecció de l’arròs- com humans -com el SARS-CoV-2, el VIH o la Salmonella-, fan ús de l’exocitosi de les cèl·lules de l’hoste per infectar-lo o minvar les seves defenses.